tecnologia

Basilio Pueo Ortega, Manuel Sánchez Cid | Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, núm. 94, (2013), p. 88-100

Resumen En este artículo se propone el uso de pantallas audiovisuales que combinan sistemas de audio envolvente y vídeo vanguardistas para crear entornos inmersivos de alto realismo en museos. Esta experiencia sensorial puede ser la característica distintiva del museo que le permita llegar a un público más extenso.

Julian Marquina | Asociación Profesional de Especialistas en Información (APEI)

Informe en què es reflexiona sobre la bretxa que s’està produint entre les biblioteques públiques i els seus usuaris (la ciutadania), i on es planteja si aquestes responen a la realitat social i l’ús avançat de les tecnologies de la informació. Segons la prologuista d’aquest informe, Glòria Pérez-Salmerón, la biblioteca encara disposa d’una oferta escassa a les xarxes socials, uns canals en què els usuaris es mouen amb molta  més destresa i naturalitat que quan consulten un catàleg o van a buscar un llibre als prestatges o al taulell de préstec. L’informe ha estat elaborat per Julian Marquina, community manager de Baratz-Servicios de Teledocumentación, per encàrrec de l’Associació Professional d’Especialistes en Informació (APEI).

Asociación Española de Museólogos | Revista de museología #56 (2013)

L’últim número de la «Revista de museología» tracta sobre l’ús de les tecnologies 2.0 als museus. El volum recull les intervencions realitzades a les dues edicions de la trobada “Arte y un café” celebrades a la Universitat Complutense de Madrid el 2012 i 2013, on estudiants i professionals van intercanviar reflexions teòriques i experiències pràctiques. Una de les principals conclusions va ser que el concepte de museu social implica noves formes de comunicació a la xarxa, però també un canvi de mentalitat i de mètodes de treballs.

El 75,4% de la población declara no ir prácticamente nunca a ver una obra teatral, mientras que el sector de la población que lo considera una verdadera alternativa de ocio y acude al teatro con asiduidad es únicamente del 3,0%. El porcentaje aún menor en relación al público joven, que va obligado por alguna actividad del colegio o instituto.

Una acción decisiva para el futuro del teatro es salvar la distancia que se ha abierto con los jóvenes. Ofrecer una visión más atractiva del teatro en los programas educativos aparece también como una prioridad en la que todo el sector está de acuerdo. Una de las alternativas más prometedoras en el panorama de las tecnologías educativas es el uso de videojuegos.

Desde 2011, o incluso desde mucho antes, se vienen enlazando diferentes estudios que analizan las posibilidades que tienen las Tecnologías de la Información y la Comunicación en el ámbito de la didáctica y la interpretación de los museos o cualquier otro espacio expositivo. También numerosos encuentros ponen de relieve la importancia que en los años venideros tendrán las innovaciones en este sentido.

NOM:  LABPATC Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural

ENTITAT:  Universitat de Barcelona

WEB http://www.ub.edu/labpatc/

PRESENTACIÓ: LABPATC Laboratori de Patrimoni, Creativitat i Turisme Cultural

DESCRIPCIÓ: LABPATC impulsa un programa d’investigació aplicada, formació especialitzada i desenvolupament de projectes i solucions sostenibles i innovadores per a organitzacions i empreses dels sectors cultural i turístic, especialment en l’àmbit del patrimoni, els museus i el turisme cultural. 

El passat dia 30 d'abril es va celebrar el Seminari “Cultura i desenvolupament urbà: Cap a una ciutat-empresa?” a càrrec del Professor de Sociologia João Teixeira Lopes (Universitat de Porto – Facultat de Lletres) i organitzat pel Centre d'Estudis sobre Cultura Política i Societat (CECUPS)
El seminari es  va focalitzar en la instrumentalització de la cultura com a mòbil per a la planificació estratègica i la creació de consens, posant en evidencia les estratègies que les ciutats desenvolupen en un context de competitivitat global. Teixeira Lopes  va abordar la problemàtica partint d'una anàlisi crítica de la relació entre "classes, territoris, districtes i indústries creatives" i  va proposar un model d'usos de la cultura a l’espai públic urbá basat en un concepte alternatiu de democràcia cultural.

Si admitimos que Internet ha cambiado radicalmente la manera en que las personas buscan y encuentran todo tipo de contenidos culturales y de ocio, ¿de verdad se piensa que los museos, centros culturales y galerías de arte pueden ofrecer la misma experiencia de ver una exposición o colección en el siglo XXI sin asumir ninguna transformación?

Los museos, centros culturales y galerías de arte no pueden mantenerse al margen de esta transformación que está afectando directamente al consumo de productos culturales y por lo tanto al acceso al arte y a la cultura desde cualquier perspectiva. Tampoco pueden negar la demanda, por parte del espectador, de experiencias interactivas, no siempre explicadas con el ejemplo del juego como práctica.

La Comissió Europea ha publicat una convocatòria per desenvolupar un projecte pilot de creació d'una Plataforma Europea de festivals en l'àmbit de la cultura. L'objectiu és aprofitar el teixit de festivals present a Europa per contribuir a les diferents polítiques comunitàries en àmbits com la innovació o la inclusió social, i transmetre els principals valors de la UE, entre ells la diversitat i el diàleg intercultural.

Aquest projecte pilot pretén estimular el nombre de festivals amb dimensió europea en la seva programació; ha d'implicar festivals d'almenys quinze Estats membres; i proposar una estratègia de marca convincent.

Aquest informe ha estat elaborat per dos dels economistes culturals més importants del món, Hasan Bakhshi i David Throsby  a l’encàrrec de NESTA (National Endowment for Science, Technology and the Arts), organització independent creada al 1998 que treballa per augmentar la capacitat d'innovació del Regne Unit.

Els finançadors de les arts i els dissenyadors de polítiques reclamen cada vegada més a les organitzacions artístiques i culturals que siguin més innovadores. Tanmateix, no queda clar què significa innovació en el context artístic i cultural. Aquest informe,  aborda aquest problema i proposa un marc d’innovació que pot ser utilitzat tant per les organitzacions artístiques com pels finançadors.