Apunts

Les joves prenen la paraula. Les escoltem?


El binomi joves i cultura sovint és difícil de combinar i això porta a llegir a les persones joves com a aquell sector de la societat estrany, sempre difícil de que accedeixi a participar de la cultura, com si visquessin a un món paral·lel. Existeixen polítiques específiques per la gent jove, programes adreçats específicament a aquest públic, accions determinades enfocades a atraure les joves masses i, tot i així, segueix sent un sector absent a múltiples equipaments culturals.
 

Guia per integrar l’Agenda 2030 en el sector cultural


Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS)


Aterrar l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la cultura no és sempre una tasca fàcil, sobretot si tenim en compte que, malgrat els esforços del sector, no existeix un ODS específic per a la cultura i les arts.

Cultura CGLU. Declaració d’Esmirna


 

Sota el títol «La cultura defineix el futur», la ciutat d’Esmirna (Turquia) ha acollit aquest setembre la 4a Cimera de la Cultura de CGLU, que va comptar amb la intervenció d'autoritats de l’àmbit de la cultura i de les relacions internacionals de la província de Barcelona.

La Cimera s’ha fonamentat en el treball sobre cultura i ciutats sostenibles, i a través de xerrades i sessions ha promogut l’intercanvi d’experiències, innovacions i polítiques de ciutats i territoris de tot el món. La cultura té el poder per ampliar els drets i les llibertats de totes les persones, millorar el seu benestar, construir comunitats més sanes i resilients que no deixin ningú enrere, i oferir una dimensió essencial del desenvolupament sostenible.

Pla d’acció cultural de Santa Eugènia de Berga


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

L’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga, davant la necessitat de definir la seva futura política cultural, ha encarregat al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) l’elaboració del Pla d’acció cultural (PAC) que presentem avui i que emmarcarà les accions d’aquest ajuntament en matèria de cultura.

Les biblioteques com a espais refugi, segurs i oberts per a l’exercici dels drets culturals


Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.

Tendències en els hàbits culturals digitals i claus per a un futur digital de la cultura


Kulturaren Euskal Behatokia (Observatori Basc de la Cultura)
 

Que la Covid-19 ha suposat una acceleració en les dinàmiques de digitalització i canvi tecnològic en el món cultural no és cap notícia a aquestes alçades de la pandèmia. Però ens hem parat a pensar quin serà el seu vertader impacte en la transformació digital des de la perspectiva dels públics i hàbits culturals de la població?

Ciutats, cultura i creativitat: recepta per a la sostenibilitat i el creixement inclusiu


UnescoBanc Mundial
 

Sobre el potencial de les indústries cultures i creatives com a transformadores de les economies urbanes i els seus beneficis socials i econòmics no és la primera vegada que n’hem sentit parlar, especialment arran dels diversos estudis que presenten les seves estratègies com a recurs inestimable per a la recuperació de la pandèmia de la Covid-19 i la construcció d’entorns més resilients a escala local.

Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial


Escola d’Administració Pública de Catalunya
 

Com aconseguir una gestió pública eficaç i eficient des de l’Administració? Segons la darrera publicació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ‘Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial’, la resposta passa per una governança intel·ligent que sigui capaç de personalitzar, adaptar i anticipar els serveis públics a les necessitats de la ciutadania.

Ministeri de Cultura (i recentralització): Madrid capta el 94% dels fons per als museus


 Rius-Ulldemolins, J., Rubio Arostegui, J. A., Flor, V.
 

L’aparent descentralització de la política cultural a l’estat espanyol es topa amb la realitat dels números: la inversió cultural troba en Madrid la seva principal beneficiària, deixant de banda l’articulació amb altres autonomies i la cobertura de les necessitats culturals de les poblacions localitzades a la perifèria.

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els col·lectius oblidats


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt