La transformació digital ha canviat profundament el sector musical, però no n’ha resolt les tensions estructurals. Aquest text recull un diagnòstic clar des de l’àmbit europeu: creixement de l’streaming, concentració del mercat i dificultats persistents per als artistes i projectes independents. La seva aportació és situar aquestes dinàmiques en termes de necessitats concretes de finançament i suport. Rellegir-lo avui permet reconèixer una continuïtat significativa: la digitalització ha ampliat oportunitats, però també ha reforçat desigualtats que les polítiques públiques encara tenen dificultats per abordar. (n. de l'e., 2026)
L'informe combina diagnòstic estructural i identificació de necessitats. No parla només de dinàmiques del sector, sinó de les condicions que en limiten el desenvolupament.
On ha d’anar la despesa pública en cultura?
Els recursos tenen la mania de ser escassos. I si parlem de cultura en un país que -governi qui governi- està molt per sota de la mitjana europea en despesa pública, l’escassetat esdevé endèmica (vegeu Anna Villaroya, “La despesa pública en cultura: una aproximació internacional” (2017)). Però no hem vingut aquí a plorar. L’actitud d’aquells que davant de les mancances institucionals s’instal·len en una eterna vall de llàgrimes em fa més aviat mandra.