Destacats

Què cal fer per promoure la igualtat de gènere al sector cultural català?


European Journal of Cultural Studies | Maite Barrios, Anna Villarroya


Tot i que la proporció de dones que segueixen formacions relacionades amb la cultura és predominant respecte a la dels homes, aquestes pateixen una infrarepresentació laboral en pràcticament tots els àmbits del sector i a gairebé tot el món. A Catalunya, les dones representaven el 44% de l’ocupació cultural en 2014.

Accions culturals per avançar en la igualtat de gènere a les ciutats i territoris


Comissió de Cultura de CGLU | F. Shaheed


Lluny de ser una batalla guanyada, el dret a la ciutat per a les dones sembla comptar cada vegada amb més suport des dels governs locals d’arreu del món. Les iniciatives culturals són, sovint, un dels mitjans més apropiats per reclamar polítiques i espais públics amb perspectiva de gènere i repensar com ens relacionem amb les ciutats i territoris.

Noves governances. La gestió comunitària de la cultura en la crisi i més enllà



Actualment els governs locals estan apostant de manera significativa per una nova governança de la cultura amb l’accent en la gestió comunitària, com a element de cohesió social que relaciona persones, entitats, col·lectius i institucions. La pandèmia i la crisi consegüent han accelerat el trànsit cap a la configuració de models més resilients per a les ciutats que, a més d’enfortir i fer créixer els ecosistemes creatius locals, puguin fer front a futures adversitats.

La cultura com a terreny problemàtic...


La nova aliança editorial de Trànsit Projectes amb l’argentina rgc Ediciones busca acostar alguns dels títols emblemàtics del segell especialitzat en publicacions sobre la gestió i les polítiques culturals. Aquest primer transvasament transatlàntic ha portat dos títols a les nostres llibreries. ‘Valorizar lo propio, potenciar lo común’ de Diego Benhabid y Ricardo Santillán Güemes, i ‘Política cultural y desacuerdo’ d’Alexandre Barbalho, a les pàgines del qual se'ns proposa sortir del terreny conegut, i fins i tot autocomplaent, per experimentar la cultura com a desacord.
 

Cap a un nou model de cooperació cultural?


Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts | 18/01/2022
 

Aquesta setmana hem tornat a sentir parlar de cooperació, aquest àmbit de les polítiques públiques que havia pràcticament desaparegut de les agendes.  El MAEC ha presentat el projecte de nova Llei de la Cooperació per al Desenvolupament Sostenible y la Solidaritat Global que substituirà la de 1998, vigent fins ara, i que acompanyarà amb un nou Pla Director 2022-2025.

El paper de la cultura en la resiliència climàtica


 Comissió de Cultura de CGLU | Andrew Potts
 

Els artistes, les organitzacions i les institucions culturals tenen un potencial transformador com a agents que qüestionen els valors que condicionen els models de vida, econòmics i de consum, entre els quals s’inclou la nostra comprensió el medi ambient i la nostra relació amb l’entorn en profunditat, fent de la cultura un agent indispensable en l’acció climàtica.

Governança de l’oci nocturn en pandèmia: last night a DJ saved my life


LXNIGHTS | Jordi Nofre
 

El tancament de l’oci nocturn arran de la Covid-19 ha posat de manifest la seva importància per a la vida social i cultural de bona part de la societat – i no només dels més joves –, alhora que ha visibilitzat com la nit és una font de benestar social i emocional, de construcció de comunitat i de suport psicològic mutu en temps de pandèmia.

L’acció climàtica necessita la cultura


Creative Carbon Scotland
 

La cultura juga un paper essencial per conscienciar la ciutadania en la conservació i protecció del medi ambient i per imaginar futurs alternatius de la mà dels projectes artístics i de la participació. En el Dia Mundial de l’Educació Ambiental reivindiquem el rol essencial de la cultura per facilitar el camí de la transició ecològica.

Artivisme i crítica festiva a l’espai públic de Barcelona i València


Ricardo Klein, Joaquim Rius-Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad
 

El sentit de pertinença dels habitants amb el seu entorn urbà està íntimament lligat amb la participació en l’espai públic, relació que es complica en aquelles ciutats més grans, en les quals es redueixen les possibilitats de generar convivència en l’espai social.

Manifest per a un futur pròsper de les arts escèniques


FuturStage Research Group | Harvard metaLAB
 

“L’escenari del futur és ara. No pot haver-hi un retorn postpandèmic a l'antiga ‘normalitat’, que ja estava fracturada; el moment per a la valentia, la visió i l'acció és ara”. Amb aquesta contundent crida tanca el Manifest futurStage, el qual defensa una visió de l'espectacle com a dret humà,