Destacats

Las huchas en los museos

Las huchas culturales son un elemento progresista de corresponsabilidad por cuanto que contribuyen, de manera voluntaria y solidaria, a sufragar con una cuantía mínima los servicios de instituciones y museos

Hace unos meses, con motivo de la instalación de Un Belén Napolitano del XVIII, decidí instalar unas huchas culturales a la entrada y salida de la exposición para testar la disponibilidad de madrileños y visitantes a aportar una cantidad de dinero como contribución por los gastos que genera. Era un experimento de política cultural y de innovación social en la línea de lo que se hace en casi todos los espacios culturales anglosajones y en otros ámbitos. Y muy propio en un espacio como este que se llama CentroCentro Cibeles de Cultura y Ciudadanía.

Me gustaría compartir los resultados ahora que se ha suscitado una interesante polémica en algunos foros de opinión política. Antes debo aclarar que esta medida, como otras que afectan al espacio, pertenece al plan de gestión que defendí al recibir la responsabilidad de sacar adelante, como primer director, esta imponente fábrica cultural.

.02 #crowdfunding

Guillermo Miranda |  murosYredes 

La financiación de los museos está en proceso de experimentar transformaciones. Los patrocinadores han rebajado considerablemente sus aportaciones y las administraciones públicas han recortado sus presupuestos para cultura. Esto lleva a #repensar si las instituciones culturales deben buscar nuevas fórmulas para obtener ingresos basadas en el micromecenazgo. El Crowdfunding o financiación colectiva (también mal llamada financiación en masa) ofrece grandes posibilidades, sin bien es verdad que encuentra algunas dificultades en la actual ley de mecenazgo al no estar muy claro su estatus. La financiación colectiva es una opción democrática para producir cultura entendida desde el pensamiento contemporáneo como una alternativa complementaria a las formas tradicionales. ¿Serán capaces de dar ese paso los museos?

Creative industries in China. Art, design and media

Michael Keane, professor de la facultat d’Indústries Creatives a la Queensland University of Technology i especialista en creativitat i innovació a la regió del sud-est asiàtic, presenta una interessant investigació sobre l’evolució del sector cultural emergent a la Xina i sobre els canvis socials i culturals que s’estan produint en aquest país. L’autor evidencia que el govern xinès està desenvolupant un nou poder cultural tou perquè el país deixi de ser considerat un fabricant mundial de productes de baix cost i esdevingui una potencia cultural i creativa mundial. Es centra en l’anàlisi de tres clústers d’activitat: l’art, el disseny i els mitjans de comunicació, i ho fa des d’una perspectiva àmplia i interdisciplinària, tenint en compte fonts i iniciatives governamentals, acadèmiques, artístiques i industrials.

Anuari de la música 2013

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratacòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE. 

Cultura y desarrollo. Una visión crítica desde los jóvenes

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

Les politiques culturelles provinciales et territoriales du Canada

Obra col·lectiva sobre l’evolució històrica i situació actual de les polítiques culturals provincials al Canadà. Setze especialistes, sota la direcció de Monica Gattinger, professora a l’École d’études politiques de l’Université d’Ottawa i Diane Saint-Pierre, professora de l’Institut National de la Recherche Scientifique, analitzen els orígens, el fonaments, els objectius, les finalitats i els factors que han marcat l’evolució de les polítiques culturals de les províncies canadenques, així com els seus instruments i mecanismes d’intervenció.

Les editores adverteixen de la complexitat d’aquesta anàlisi per les diferències històriques, geogràfiques, demogràfiques, sociològiques i identitàries de les deu províncies i els tres territoris que conformen l’estat federal del Canadà, i el seu triple origen autòcton, francès i britànic.

Diversité et industries culturelles

Obra encarregada pel Departament d’Estudis, de la Prospectiva i d’Estadístiques (DEPS) del Ministeri francès de Cultura i Comunicació on s’analitza l’evolució del concepte de diversitat cultural des del punt de vista de les indústries culturals durant l’últim mig segle. Es parteix del final de la Segona Guerra Mundial, moment en què s’instauren les institucions, les relacions polítiques i les regulacions financeres que regeixen la repartició de poder polític i financer de la societat actual, immersa en un procés de mundialització que ha relegat els estats nació a un segon terme. Dirigida per Philippe Bouquillion i Yolande Combès, professors de ciències de la informació i la comunicació de la Universitat Paris 8 i Paris 13, i codirectors de l’Observatoire International des Mutations des Industries Culturelles, l’obra analitza en profunditat els canvis que han experimentat en aquest període les estructures i lògiques de funcionament de les indústries culturals (premsa i informació, edició, indústria musical, cinema i audiovisual), les relacions d’aquestes amb les indústries de la comunicació (telecomunicacions, internet, informàtica i electrònica, ...) i les repercussions que aquestes interaccions han tingut per a l’actual economia basada en els continguts i per al concepte de diversitat cultural.

Sin Whatsapp, sin Whatsapp

La lletra de la cançó Libertad sin ira, del grup Jarcha, ha sigut rebatejada amb la nova versió Sin WhatsApp, sin WhatsApp en què es parla de l'ús tan estès d'aquest programa, del joc Apalabrados, del Facebook o del Wi-Fi. És un sketch còmic del programa Oregon TV de la cadena autonòmica Aragón TV.

Arts Education Monitoring System (AEMS). Final report

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca (2011-2013) del programa Cultura de la Comissió Europea que té per objectiu establir una estructura d’anàlisi comuna per comparar la situació de l’educació artística i cultural als països de la Unió Europea. Investiga el marc polític, els actors i els programes de cada país, així com els recursos humans que s’hi destinen. S’ha considerat que els recursos humans són una dimensió clau per a la provisió d’activitats educatives de qualitat, i s’ha prioritzat la seva anàlisi.

L’AEMS és una eina política i un mètode empíric per avaluar el sector de l’educació artística a Europa i pretén recolzar la implementació de polítiques de qualitat i sostenibles. El projecte està coordinat per l’Austrian Institute EDUCULT i hi participen com a socis Interarts (Espanya), Centre for Cultural Research (Zfkf) (Alemanya), Budapest Observatory (BO) (Hongria), Creativity Culture and Education (CCE) i BOP Consulting (Regne Unit).

Culturefighter. Avaluació dels impactes de projectes i iniciatives culturals a ciutats europees

Culturefighter és un base de dades que mesura i avalua els impactes de iniciatives, projectes i indústries creatives a les ciutats Es tracta d’una iniciativa de Partizanfilm, una companyia audiovisual independent, ubicada a la ciutat eslovaca de Košice.

A partir d’entrevistes en profunditat a responsables dels projectes, activistes, investigadors i responsables polítics que han intervingut en cada cas concret, Culturefigter porporciona amplia informació textual, audio i video sobre els aspectes següents: