Destacats

Neix la Xarxa de Pobles Creatius per donar suport a la creació de projectes culturals


ACN Barcelona | 23  març 2022
 

La residència d'artistes Cal Gras d'Avinyó coordinarà la Xarxa de Pobles Creatius. Catorze municipis de la Catalunya Central es comprometen a aportar ajuda econòmica, cedir espais municipals i fer difusió dels projectes artístics.
 

Les arts escèniques al centre de l’educació


 Academia de las Artes Escénicas
 

Incloure les arts escèniques com a part central als currículums escolars en l’educació reglada encara és una assignatura pendent a casa nostra, malgrat l’evidència dels seus efectes positius per al desenvolupament personal i social, sobretot si ens comparem amb altres països de l’esfera europea.

Estudi d'impacte de la Covid-19 en espais, companyies i productores escèniques


FaetedaRedescena | Teknecultura
 

El període d’inactivitat i les restriccions que han acompanyat les mesures per fer front a la Covid-19, sumats a una participació dels públics afectada pel confinament i el temor al contagi, s’han saldat amb un greu impacte en l’ecosistema cultural i, especialment, en el de les arts escèniques.

La distribució de les arts escèniques: reptes i propostes de futur


ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.

El valor social de les arts del carrer


Kulturaren Euskal Behatokia (Observatori Basc de la Cultura) | Artekale


Les arts del carrer reivindiquen, des de diverses disciplines i llenguatges, l’espai públic, posen l’accent en la interacció amb les persones i superen qualsevol mena de barreres físiques, econòmiques o educatives. Resideix el valor social de les arts del carrer en aquestes particularitats?

Avaluació dels objectius de les polítiques culturals en el cas de la dansa


The Journal of Arts Management, Law, and Society | M. J. Barrio-Tellado i L. C. Herrero-Prieto
 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.

Manifest per a un futur pròsper de les arts escèniques


FuturStage Research Group | Harvard metaLAB
 

“L’escenari del futur és ara. No pot haver-hi un retorn postpandèmic a l'antiga ‘normalitat’, que ja estava fracturada; el moment per a la valentia, la visió i l'acció és ara”. Amb aquesta contundent crida tanca el Manifest futurStage, el qual defensa una visió de l'espectacle com a dret humà,

Arts en viu per a un món canviant


En els moments de crisi l’autonomia de l’art es desdibuixa i renova els seus vincles amb l’acció política. En els actuals dies d’incertesa, encara en plena sisena onada de la pandèmia i tot just prefigurant com serà l’era posterior, l’art no només ofereix moments de bellesa, consol i evasió, sinó que referma el seu potencial de transformació social i aborda de cara les derives que marquen el present i comprometen el futur.

Cap a la virtualització de la dansa: reptes i recomanacions


Marie Fol | European Dancehouse Network
 

L’esclat de la pandèmia ha convidat el sector de la dansa a explorar noves dinàmiques d’investigació, creació, producció i distribució en l’àmbit digital. Projeccions en línia d’espectacles, actuacions en streaming o habilitació de nous espais d’interacció amb els públics que han fet paleses la manca de recursos tècnics i humans,

Informe 2020 de les programacions del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals


Oficina de Difusió Artística (ODA) | Diputació de Barcelona
 

El tancament dels espais escènics i les restriccions derivades de la Covid-19 durant gairebé quatre mesos en 2020, han provocat la caiguda del 35,5% de les funcions programades als espais escènics municipals de la demarcació de Barcelona. Aquest descens s’ha donat de forma global a tots els indicadors, però ha estat més accentuat en el nombre d’assistents (cau un 55%)  i ingressos (59,5%) que en les funcions programades i la despesa efectuada pels ens locals, recolzades per les mesures extraordinàries dutes a terme per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona destinades a garantir la continuïtat de l’activitat cultural dels municipis.