Destacats

Del codi al carrer. Que la Declaració sigui un camí, no només una idea


  

Ve d'aquí: Quan els codis xoquen amb els calendaris | Interacció (diba.cat)
  
  

Quan la política cultural local comença amb un mapa obert

 
  

En una jornada de treball amb tècniques culturals d’arreu del territori, algú desplega un gran plànol sobre la taula. No és el mapa d’una ciutat, sinó una representació dels eixos de la Declaració de Barcelona. Una de les assistents apunta: “Potser aquest codi és això, un mapa: marca paisatges, però no dibuixa recorreguts. Això ens toca a nosaltres”. El silenci que segueix no és de dubte, sinó de reconeixement: ningú més que el món local pot decidir com travessar aquests territoris conceptuals.

La cultura rural rep un impuls: oberta la convocatòria CLT544


  
  

El Departament de Cultura, a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), ha aprovat la nova línia de subvencions CLT544, adreçada a donar suport a projectes i activitats culturals en municipis de fins a 5.000 habitants.
  

El termini de presentació de sol·licituds serà del 5 al 23 de setembre de 2025 a les 14.00 h i la tramitació es farà exclusivament en línia amb certificat digital.

Els drets culturals no viuen sols en els textos


  

Anàlisi crítica del Codi Font de la Declaració de Barcelona
  


La Declaració de Barcelona pels Drets Culturals s’ha presentat com un codi font: obert, reutilitzable, perfectible. Un marc conceptual per repensar la cultura des de la justícia, la sostenibilitat i els drets. Però és només un text més? O pot ser el punt de partida d’una transformació real? En aquesta primera peça, hi posem el mirall: una lectura crítica, exigent i situada.
  

Preparar l’Àgora Cívica: sis lectures per a tècnics de cultura


L’Àgora Cívica és una oportunitat col·lectiva per pensar la cultura com a pràctica emancipadora. A través d’una selecció de sis articles d’Interacció, proposem una “lectura crítica prèvia” amb marcs, preguntes i eines que posen el focus en drets, crisi, desigualtat i poder local. Llegir-los és preparar-se: per debatre, sí, però sobretot per transformar.   
  

Del 26 de setembre a l’1 d’octubre de 2025, Barcelona serà escenari de l’Àgora Cívica, un espai de debat i intercanvi impulsat en el marc de MONDIACULT 2025, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, la Generalitat i el Ministeri de Cultura. És una cita clau per pensar col·lectivament el futur de la cultura com a dret, pràctica comunitària i política pública.
   

La desigualtat que (encara) no sabem mirar


Aprenentatges útils per repensar la cultura local. Una lectura que desfà certeses i afina la mirada.
  

Un article recent de Mariano Zamorano i Nicolás Barbieri sobre les polítiques culturals de Barcelona (2019–2023) ens ha fet pensar. No tant per allò que diu de la ciutat, sinó per les preguntes que pot obrir a qualsevol municipi que vulgui abordar les desigualtats des d’una política cultural pública.

Quan la cultura és molt més que cultura


 

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Culturopolis tornarà a omplir Barcelona de debats, tallers i propostes artístiques que posen la cultura al centre dels drets humans. Un espai per escoltar, participar i sortir-ne amb noves preguntes i idees per transformar el nostre entorn

 
  

Culturopolis 2025: quan la cultura es juga els drets
  

El 30 de setembre i l’1 d’octubre, Barcelona tornarà a ser punt de trobada per a qui pensa, viu i defensa la cultura com un dret. El CCCB i el Pati Manning acolliran la segona edició de Culturopolis

El centre és aquí


  
Mirar amb més calma, però també amb més urgènciaUna pausa per tornar amb més força (i més claredat)
  

Quan va néixer Interacció, no hi havia cap espai digital que connectés el pensament cultural amb la pràctica quotidiana de la gestió i les polítiques locals. Vam optar per una mirada àmplia, transversal, que ajudés a eixamplar horitzons. Però el món ha canviat. I ràpid.

Avui no ens falta informació, ens falta temps per pensar-la. L’acceleració constant i la fragmentació dels discursos han convertit la cultura en consum: agenda, titulars, rànquings, èxits. Tot es comunica, però poc s’articula. I en aquest paisatge saturat, el relat del territori sovint s’esborra. El món local queda fora de pla —o, directament, ignorat—, com si la cultura només tingués lloc als grans equipaments, als grans debats, als grans centres.

La màquina que et programa el centre cívic mentre prens un cafè (edició 2025)



Entre el miracle i el miratge, la intel·ligència artificial ja trepitja el dia a dia dels serveis culturals municipals. Però si no hi som a l’hora de decidir com s’hi integra, potser acabarem a la graderia mentre la màquina dissenya la temporada.
  
  

Tot a punt abans no s’esfumi el teu cafè*
  
  

Quan parlar de drets culturals no és suficient



Lectura crítica del Pla estatal des del món municipal
  

Quan l’Estat parla de drets culturals, el món local hauria d’escoltar-hi amb atenció —i també amb un cert escepticisme. El Plan de Derechos Culturales del Ministeri de Cultura es presenta com una proposta de fons: una eina compartida, transformadora i ambiciosa, que aspira a canviar el marc de les polítiques públiques. Però, llegit des del territori —des de l’escala que fa possibles aquests drets en la vida quotidiana—, cal preguntar-se: construeix realment una aliança entre governs, o només la insinua? 
  

Cultura a la fresca: oportunitat o rutina? Una mirada crítica a les polítiques d’estiu


  

Cultura a la fresca? Una oportunitat, una rutina o un miratge. Quan la cultura surt al carrer i sembla de tothom, cal preguntar-se qui la pensa, qui la fa possible i a qui serveix realment.
  

La cultura a la fresca és una de les formes més populars i celebrades de la programació municipal. A l’estiu, l’espai públic es converteix en escenari: hi ha cinefòrums a les places, concerts als jardins, dansa als patis d’escola. Aquesta presència cultural al carrer s’ha consolidat com una part essencial de l’agenda de molts municipis. I té tot el sentit: hi ha horaris més flexibles, ganes de sortir, un clima que acompanya i espais que, en molts llocs, recobren vida. Un espai buit pot semblar inert, però també pot ser un espai a punt. I això ens obliga a preguntar: qui decideix què hi passa, i amb quin sentit?