Destacats

Marina Garcés: "Està a les nostres mans fer-nos millors". La filòsofa defineix la crítica com l'art dels límits

Terrícoles | dijous, 6 de juny del 2019 

Actitud il·lustrada, filosofia crítica, fi del món, futurs compartits, pors íntimes, transgressió, modernitat i postmodernitat, nou capitalisme, reptes contemporanis…. Begoña Román conversa amb la filòsofa i assagista Marina Garcés. 

El patrimoni que marca a una ciutat

El patrimoni cultural com a guia per a la marca de ciutat contemporània

Les ciutats es viuen i ho fem recorrent tots els seus relats. Hi vivim amb totes les històries que se’ns han explicat, cada vivència que hi sumem a diari i també cada narració que se’n fa. Les ciutats són complexes, viuen una mutació constant i amb elles totes les persones que conformen la ciutat, els seus habitants, la seva gent i també, cada cop més, la seva imatge. D'aquesta manera, la creació d’una marca de ciutat intenta construir una narrativa forta i potent, capaç de ser persuasiva a escala local però també internacional. El repte principal és trobar la millor manera de mostrar la singularitat i protegir alhora el llegat del passat com a actiu per al futur desenvolupament urbà.

Mesures i públics culturals

Per a la gestió dels públics culturals és clau disposar de dades dels usuaris de la cultura. Aquestes dades aporten valor als agents culturals i permeten millorar les estratègies per tal d’estendre la cultura que generen a un públic més ampli. Amb l’objectiu de consolidar el desenvolupament dels públics, la nova línia d’ajuts d’implementació fomenta l’adquisició o la utilització d’eines tecnològiques que ajudin a conèixer i a fidelitzar els usuaris dels sectors de les arts escèniques (dansa, teatre i circ), les arts visuals, l’audiovisual, el llibre, la música, els videojocs i les arts digitals.

Conjurar-se pel museu social

Trobem grans col·leccions i petites mostres temporals, hi ha museus locals amb voluntariat i museus nacionals amb externalitzacions, museografies i activitats innovadores per als públics. El museu engloba moltes realitats, el seu espectre és molt ampli i es va fer evident entre les més de 300 persones i els mesos d’intens debat a la plataforma del Fòrum dels museus.

Informe Anual de la Cultura en Santiago de Compostela 2018

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el primer Informe Anual de la Cultura en Santiago de Compostela, un completo panel de datos confeccionado a partir de la consulta a 63 fuentes estadísticas oficiales y de la implementación de un cuestionario dirigido a 322 agentes socioculturales de la ciudad.

El estudio, publicado por el Concello de Santiago, incluye un anexo metodológico en el que se describen los pasos dados y las dudas y dificultades que nos fuimos encontrando en el camino.

Espero que os resulte interesante y agradezco vuestro apoyo en la difusión.

Un saludo afectuoso,

Marcos Lorenzo

1

L'art d'explicar-se a la xarxa


Si treballeu en un museu o en altres equipaments culturals, de ben segur que d’històries fascinants no us en falten, ja sigui per la col·lecció, l’equip o fins i tot el propi edifici. La tecnologia amb la que comptem actualment ens permet compartir aquestes històries arreu del món en un sol clic. Però per fàcil que sembli gràcies a comptar amb les eines, planificar i produir uns continguts que resultin coherents i amb uns objectius clars és un dels veritables reptes de la comunicació dels museus i de qualsevol institució cultural.

Preservar la protesta

En motiu de la Setmana Internacional dels Arxius que enguany se celebra del 3 al 9 de juny, la Direcció General de Patrimoni Cultural presenta diversos projectes, entre els quals trobem; #Cuéntalo, un arxiu que neix a partir dels tuits publicats arran de la protesta feminista respecte la sentència del cas de "La Manada". L'Associació d'Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya va arxivar aquests tuits en forma de dataset per processar-los i crear-ne una infografia.

Notes sobre ciutat, educació i cultura

Joan Subirats |  ÀÁF: Ambits de psicopedagogia i orientació Núm 50 (2019) maig 2019

Resum
L'article fa un recorregut pels conceptes de ciutat, cultura i educació i les seves interrelacions. La ciutat, en un context de canvi d'època, amb les seves transformacions, es descriu com un espai formatiu i d'intercanvi cultural, de caràcter genuïnament urbà, dinàmic i viu, una xarxa d’interrelacions. És en aquest marc on es desenvolupen polítiques culturals i educatives, necessàriament lligades a determinats valors que orienten objectius com són l’autonomia, personal i col·lectiva, la igualtat i la diversitat. Valors que, en el binomi educació-cultura, van lligats també a innovació i creativitat, i que han esdevingut imprescindibles per a la transformació social, en termes d'equitat i progrés social.

Engegar la maquinària cultural i creativa

Comissió Europea

Prémer el “play” mentre anem a comprar un llibre. Reservar unes entrades per un espectacle, fer cua per visitar un museu o bé regalar una il·lustració per emmarcar. Tots aquests petits gestos quotidians activen el sector cultural i creatiu. Però abans d'arribar a aquest punt final de la cadena, el sector necessita finançar-se per poder engegar la maquinària cultural i creativa amb tots els seus engranatges.

'Territori contemporani'. Capítol 17

El primer capítol de la nova temporada de Territori Contemporani, visita la Fundació Taller Josep Llorens Artigas a Gallifa (Vallès Occidental). Aquesta fundació privada té per objectiu enriquir l'artista en la tècnica de la ceràmica i al ceramista en el coneixement de l'art.

Coneixem també a Frederic Amat, un pintor de mirada polièdrica i poètica que desafia qualsevol categorització, tant física com mental, quan crea una obra.