Destacats

Un estudio concluye que el uso de la lengua de signos fomenta la lectura en adolescentes sordos

Además de estimular el hábito lector, favorece el aprendizaje y les otorga mayores habilidades para facilitar su inclusión educativa y social

Un estudio realizado por la Fundación CNSE para la Supresión de las Barreras de Comunicación, con la colaboración de la Universidad Autónoma de Madrid y la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, y con el apoyo del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte ha demostrado, por primera vez, que la lengua de signos tiene un impacto favorable en el hábito lector en la educación de jóvenes sordos.

Museums connecting cultural tourists: more substance over style, please

Museums should engage tourists with content rather than brand, says Sejul Malde, for the sake of themselves – and the sector

Museums with strong brands or those that inhabit iconic buildings are increasingly used as cultural motifs in the destination-marketing strategies of public tourist bodies. Recent examples include the use of the British Museum in Visit Britain's Culture is Great campaign, or the Turner Contemporary as a symbol of Margate's brand enhancement.

The latest figures from the Association of Leading Visitor Attractions (ALVA) once again underlined the importance of museums to the visitor economy. Meanwhile, the new Arts Council England and Visit England partnership, which aims to help destinations develop their cultural tourism, provides an opportunity for museums to take a strategic lead in this area. But could it also result in greater reliance on marketing-orientated approaches that might not benefit the entire museum sector?

Balance económico de la industria del videojuego 2012

L'Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Programari d'entreteniment (aDeSe) ha publicat un anuari amb les dades referides a la indústria del videojoc durant el 2012.

Segons les dades de la consultora Gfk facilitats a aDeSe en 2012, el consum del videojoc a Espanya va assolir els 822 milions d'euros. Encara que representi un 16% de baixada respecte al 2011 (980 milions d'euros) són dades que col·loquen Espanya com a quarta potència europea de consum.

Tots els segments van registrar descensos de facturació: les vendes de consoles van passar dels 373 milions d'euros del 2011 als 297 milions ( -20%); els videojocs, de 499 milions a 428 (-14%); i els perifèrics, de 107 milions a 97 milions (-9%).

Salir de la exposición (si es que alguna vez habíamos entrado)

Martí Manen, jove comissari independent i crític d’art, reflexiona en aquest recomanable llibre sobre la idea clàssica d’exposició i ens convida a repensar maneres més efectives perquè l’art connecti amb la societat.

L’obra es divideix en dues parts. La primera recull textos breus de l’autor – alguns inèdits i altres ja publicats – on apunta, observa, reflexiona i dialoga amb ell mateix, amb el lector i amb el públic sobre les maneres de produir, exhibir i comunicar l’art contemporani. Els textos no són teòrics sinó pensaments i reflexions sorgides durant la preparació dels seus projectes professionals i durant els seus viatges i visites a exposicions de tot el món.

Manen proposa que la exposició s’obri a l’error, a l’experimentació, que no es converteixi en un aparador d’art sinó que hi passin coses, que no estigui limitada pel temps i l’espai sinó que esdevingui un temps actiu, una prova constant, amb voluntat crítica i al mateix temps constructiva.

Teknokultura Vol 10, No 1 (2013) Laboratorios de procomún

Monogràfic de 'Teknokultura' on s’analitzen algunes modalitats que pot adoptar procomú en àmbits com l’art, la ciència, l’activisme o la ciutat. El número s’origina en el Laboratorio del procomún de Medialab-Prado i està coordinat per Adolfo Estalella, Jara Rocha i Antonio Lafuente.

En el primer article, 'Laboratorios de procomún: experimentación, recursividad y activismo” els coordinadors contextualitzen la resta d’articles que conformen el número; expliquen com s’està articulant la investigació sobre el procomú a l’estat Espanyol: “com a objecte epistèmic o domini experimental distanciat de les fórmules convencionals que el contemplaven com un bé o règim de propietat”; fan referència a una presència molt estesa del procomú en l’àmbit de la producció cultural i creativa, i destaquen que el programari lliure i la cultura digital inspiren bona part de la reflexió al voltant d’aquest concepte.

El reconeixement explícit al paper de la cultura en el desenvolupament sostenible

El Consell Econòmic i Social (ECOSOC) és el principal organisme coordinador de la tasca econòmica i social de Nacions Unides. Les principals activitats que promou es relacionen directament amb qüestions econòmiques, de progrés social i de desenvolupament, i també amb la cooperació cultural i educacional. Aquest òrgan també vetlla pel respecte universal dels drets i les llibertats humanes.

En aquests moments està preparant l’Agenda de Desenvolupament post-2015, on es definiran les polítiques i programes per al desenvolupament durant les pròximes dècades. El proper mes de juliol l’ECOSOC celebrarà la seva reunió anual dedicada al tema: Ciència, tecnologia, innovació i el potencial de la cultura en la promoció del desenvolupament sostenible i la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Noves adquisicions: Patrimoni

Código de deontología del ICOM para los museos

The Creative City Index

 John Hartley (Curtin University) & Jason Potts (RMIT University)

What makes a great city? This is the question that the construction of world city or global city indexes has sought to answer.

The CCI Creative City Index (CCI-CCI) is a new approach to the measurement and ranking of creative global cities. It is constructed over eight principal dimensions, each with multiple distinct elements. Some of these dimensions are familiar from other global city indexes, such as the MORI or GaWC indexes, which account for the size of creative industries, the scale of cultural amenities, or the flows of creative people and global connectedness. In addition to these indicators, the CCI-CCI contributes several new dimensions. These measure the demand side of creative participation, the attention economy, user-created content, and the productivity of socially networked consumers.

La eternidad ya no vive aquí. Un glosario de pecados museísticos

Tomislav S. Šola, director de la càtedra de Museologia i Gestió del Patrimoni de la Universitat de Zagreb, presenta en 'La eternidad ya no vive aquí'  un llistat dels vicis i defectes que han caracteritzat els museus al llarg de la seva història. L’autor reconeix la bona feina realitzada per molts professionals en les últimes dècades, però insisteix que cal adoptar un esperit extremadament crític per poder sobreviure a les circumstàncies canviants actuals.

Šola considera que les administracions locals, autonòmiques, estatals i europees han fomentat les bones pràctiques i l’excel·lència, i  que des de l’àmbit professional s’ha desenvolupat una nova museologia i, en molts casos, s’ha aplicat la pràctica d’una manera eficaç, creativa i professional. Però, en un moment en què els recursos públics són escassos i el capitalisme liberal que impera exigeix rendibilitat econòmica a les inversions, hi ha una negligència clamorosa dels professionals per establir objectius estratègics clau per al benestar de la societat.

La gestión de la ópera. Un estudio comparativo a nivel internacional

Òpera XXI,  l’Associación de Teatros, Festivales i Temporadas Estables de Ópera en España, és la responsable d’aquesta edició en castellà de l’estudi «La gestión de la opera» sobre la gestióde  companyies i teatres d’òpera a Europa i Estats Units, elaborat per Philippe Agid i Jean Claude Tarondeau i editat el 2010 en anglès i posteriorment en francès. Els autors, experts internacionals en la matèria, expliquen els models nord-americà i europeu – amb Alemanya com a referència – i desmunten algunes idees preconcebudes, errònies i molt esteses a casa nostra sobre els models de finançament en aquests països. Aquesta edició inclou un estudi específic sobre el panorama operístic a l’Estat espanyol, encarregat per Òpera XXI a Philippe Agid.