Destacats

Espai Guinovart

A Agramunt, el segon municipi més important de la comarca de l’Urgell (poc més de 5.000 habitants) s’hi troba el que potser és el museu d’art contemporani més important de la Catalunya rural, i que va ser el primer espai d’aquest tipus que es va obrir a les comarques de Lleida, l’Espai Guinovart. I per què a Agramunt? Quina és la relació d’aquesta figura tan rellevant de l’art català de la segona meitat del segle XX, Josep Guinovart, amb aquesta vila? El pintor ho va expressar així:

Teatrets d’Osona

Sovint es considera que un dels grans obstacles amb què es troben les polítiques culturals en els petits municipis és la manca d’estructures tècniques professionals. Les dades ens confirmen que només el 37 % dels municipis petits (els de menys de 5.000 habitants) de la demarcació de Barcelona tenen un tècnic o tècnica de cultura en plantilla, tot i que dos terços d’aquests municipis disposen d’una regidoria que inclou la cultura entre les seves competències.

Aquest no és el cas dels ajuntaments dels municipis osonencs de Tona, Roda de Ter i Sant Hipòlit de Voltregà (amb una població mitjana de 5.860 habitants). Tot i que la majoria d’agents, públics, privats o del tercer sector estan d’acord a assenyalar que les dificultats econòmiques són el pitjor enemic de les polítiques culturals, l’apatia, el desconeixement o el desinterès en són els seus assassins silenciosos.

Festival En Veu Alta: l'EVA

Ja us vam citar el Festival En Veu Alta : l'EVA quan us vam presentar el Centre Quim Soler, amb qui l’EVA comparteix arrelament prioratí des de 2009 i complicitats literàries a partir de les quals han sorgit diverses col·laboracions. L’EVA és un festival de narració i tradició oral que va nàixer a l’Alt Penedès el 2005 i programa a petits municipis catalans espectacles de petit format, en els quals el protagonisme està en la paraula i en totes les veus que ofereixen els seus «narradors, glosadors, cantants, actors, recitadors, rapsodes o xerraires impenitents» que hi tenen cabuda. Al voltant d’aquests espectacles literaris s’hi celebren cursos de formació, espais de micròfon obert, projeccions cinematogràfiques, expressions plàstiques vinculades a la paraula i tot un reguitzell de propostes artístiques i culturals que s’actualitzen edició rere edició.

Ésdansa

Pot un municipi de menys de 1.500 habitants acollir un dels festivals de dansa d'arrel tradicional més destacats del panorama actual  i continuar creixent des del llunyà 1983? La resposta és sí.

El festival “Ésdansa” és una demostració de com és possible tirar endavant una proposta cultural complexa en un municipi petit. Per aconseguir-ho hi ha una sèrie de factors que afavoreixen que els projectes creixin de forma robusta i continuada. Molt sovint, darrere el projecte hi ha una entitat del tercer sector forta, organitzada i amb les coses clares. Cal, també, que aquesta associació estigui recolzada per les institucions públiques que l’envolten: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i administracions més grans. I, finalment, és necessari que el festival, en aquest cas, vagi evolucionant, adaptant-se als canvis socials, tecnològics i culturals.