Destacats

Museos, arqueologia, democràcia y crisis

Estudi de Rafael Azuar – arqueòleg, actual conservador tècnic i antic director (1995-2006) del Museo Arqueològico d’Alacant – sobre la situació dels museus a l’estat espanyol en general i dels museus arqueològics en particular. Analitza com l’actual crisi econòmica els està afectant i quines són les seves perspectives de futur. 

L’autor assenyala que la crisi ha suposat una reducció dràstica de l’activitat arqueològica, la paralització d’alguns projectes i la desaparició d’un important nombre d’empreses d’arqueologia. Considera que aquesta frenada influirà en l’evolució dels museus d’arqueologia que, a més a més, pateixen les retallades pressupostaries per part de les administracions públiques, la qual cosa ha reduït el capítol de projectes, equipaments i plantilles.

Crowdfunding, mecenazgo y colaboración en red

 JJ Velasco | Think Big

Tradicionalmente se conoce como mecenazgo al patrocinio que se otorga a artistas, literatos o científicos con el fin que puedan desempeñar su trabajo o realizar su obra. Esta fórmula de financiación es casi tan antigua como el propio arte y, a finales del siglo I a.C, en la Antigua Roma Cayo Cilnio Mecenas se encargaría de patrocinar a artistas y poetas y de su apellido surgió, precisamente, esta palabra. El mecenazgo hoy en día sigue existiendo y, en pleno siglo XXI, ha dado pie a nuevas fórmulas de financiación de proyectos e ideas apoyándose en Internet como canal de comunicación y, por supuesto, como canal para recolectar fondos.

Culture[s] forces et défis du 21e siècle

Pel laboratori d’idees francès Altaïr, el gran repte del segle XXI és reinventar un món més habitable i considera que en aquest intent, la cultura i la creació tenen un paper central i fonamental ja què són una font d’oportunitats i prosperitat econòmica (i no a l’inrevés), ajuden a la ciutadania a emancipar-se i créixer i afavoreixen dinàmiques de canvi i transformació social. I recorden que l’essencial de la cultura no resideix en la diversió i l’entreteniment. En aquest context i sota aquests preceptes, presenten aquesta obra que és una reflexió àmplia, diversa i oberta sobre com ha de ser i com s’ha de construir una nova relació entre cultura i estat a la França actual.

Las huchas en los museos

Las huchas culturales son un elemento progresista de corresponsabilidad por cuanto que contribuyen, de manera voluntaria y solidaria, a sufragar con una cuantía mínima los servicios de instituciones y museos

Hace unos meses, con motivo de la instalación de Un Belén Napolitano del XVIII, decidí instalar unas huchas culturales a la entrada y salida de la exposición para testar la disponibilidad de madrileños y visitantes a aportar una cantidad de dinero como contribución por los gastos que genera. Era un experimento de política cultural y de innovación social en la línea de lo que se hace en casi todos los espacios culturales anglosajones y en otros ámbitos. Y muy propio en un espacio como este que se llama CentroCentro Cibeles de Cultura y Ciudadanía.

Me gustaría compartir los resultados ahora que se ha suscitado una interesante polémica en algunos foros de opinión política. Antes debo aclarar que esta medida, como otras que afectan al espacio, pertenece al plan de gestión que defendí al recibir la responsabilidad de sacar adelante, como primer director, esta imponente fábrica cultural.

.02 #crowdfunding

Guillermo Miranda |  murosYredes 

La financiación de los museos está en proceso de experimentar transformaciones. Los patrocinadores han rebajado considerablemente sus aportaciones y las administraciones públicas han recortado sus presupuestos para cultura. Esto lleva a #repensar si las instituciones culturales deben buscar nuevas fórmulas para obtener ingresos basadas en el micromecenazgo. El Crowdfunding o financiación colectiva (también mal llamada financiación en masa) ofrece grandes posibilidades, sin bien es verdad que encuentra algunas dificultades en la actual ley de mecenazgo al no estar muy claro su estatus. La financiación colectiva es una opción democrática para producir cultura entendida desde el pensamiento contemporáneo como una alternativa complementaria a las formas tradicionales. ¿Serán capaces de dar ese paso los museos?

Creative industries in China. Art, design and media

Michael Keane, professor de la facultat d’Indústries Creatives a la Queensland University of Technology i especialista en creativitat i innovació a la regió del sud-est asiàtic, presenta una interessant investigació sobre l’evolució del sector cultural emergent a la Xina i sobre els canvis socials i culturals que s’estan produint en aquest país. L’autor evidencia que el govern xinès està desenvolupant un nou poder cultural tou perquè el país deixi de ser considerat un fabricant mundial de productes de baix cost i esdevingui una potencia cultural i creativa mundial. Es centra en l’anàlisi de tres clústers d’activitat: l’art, el disseny i els mitjans de comunicació, i ho fa des d’una perspectiva àmplia i interdisciplinària, tenint en compte fonts i iniciatives governamentals, acadèmiques, artístiques i industrials.

Anuari de la música 2013

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratacòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE. 

Cultura y desarrollo. Una visión crítica desde los jóvenes

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

Les politiques culturelles provinciales et territoriales du Canada

Obra col·lectiva sobre l’evolució històrica i situació actual de les polítiques culturals provincials al Canadà. Setze especialistes, sota la direcció de Monica Gattinger, professora a l’École d’études politiques de l’Université d’Ottawa i Diane Saint-Pierre, professora de l’Institut National de la Recherche Scientifique, analitzen els orígens, el fonaments, els objectius, les finalitats i els factors que han marcat l’evolució de les polítiques culturals de les províncies canadenques, així com els seus instruments i mecanismes d’intervenció.

Les editores adverteixen de la complexitat d’aquesta anàlisi per les diferències històriques, geogràfiques, demogràfiques, sociològiques i identitàries de les deu províncies i els tres territoris que conformen l’estat federal del Canadà, i el seu triple origen autòcton, francès i britànic.

Diversité et industries culturelles

Obra encarregada pel Departament d’Estudis, de la Prospectiva i d’Estadístiques (DEPS) del Ministeri francès de Cultura i Comunicació on s’analitza l’evolució del concepte de diversitat cultural des del punt de vista de les indústries culturals durant l’últim mig segle. Es parteix del final de la Segona Guerra Mundial, moment en què s’instauren les institucions, les relacions polítiques i les regulacions financeres que regeixen la repartició de poder polític i financer de la societat actual, immersa en un procés de mundialització que ha relegat els estats nació a un segon terme. Dirigida per Philippe Bouquillion i Yolande Combès, professors de ciències de la informació i la comunicació de la Universitat Paris 8 i Paris 13, i codirectors de l’Observatoire International des Mutations des Industries Culturelles, l’obra analitza en profunditat els canvis que han experimentat en aquest període les estructures i lògiques de funcionament de les indústries culturals (premsa i informació, edició, indústria musical, cinema i audiovisual), les relacions d’aquestes amb les indústries de la comunicació (telecomunicacions, internet, informàtica i electrònica, ...) i les repercussions que aquestes interaccions han tingut per a l’actual economia basada en els continguts i per al concepte de diversitat cultural.