Destacats

Análisis de redes sociales : sector museos

SocialWin

SocialWin presenta el primer informe de redes sociales en el sector Museos que se ha realizado en España analizando la presencia en social media y sus resultados llevados a cabo por los Museos con mayor engagement. En el «Informe redes sociales 2013: Sector Museos»,  han sido seleccionados los 12 museos con mayor engagement y que están más comprometidos con las redes sociales actualmente.  Este informe proporciona datos muy interesantes a nivel de audiencia total del sector, media de usuarios y audiencia por plataforma social.

Museos 2.0. Hacia una sociedad conectada

Asociación Española de Museólogos | Revista de museología #56 (2013)

L’últim número de la «Revista de museología» tracta sobre l’ús de les tecnologies 2.0 als museus. El volum recull les intervencions realitzades a les dues edicions de la trobada “Arte y un café” celebrades a la Universitat Complutense de Madrid el 2012 i 2013, on estudiants i professionals van intercanviar reflexions teòriques i experiències pràctiques. Una de les principals conclusions va ser que el concepte de museu social implica noves formes de comunicació a la xarxa, però també un canvi de mentalitat i de mètodes de treballs.

Informe de les programacions dels espais escènics municipals de la província de Barcelona Resultats any 2012

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Les propostes escèniques incloses al Circuit s’adrecen a gairebé 3 milions de persones de la província de Barcelona (el 75,5% del total), tot i que es redueixen un 11% els ens locals participants (85 en total).

Durant el 2012, el Circuit de l’ODA ha programat 1.429 funcions (un 4% menys que l’any anterior), 586 companyies (un 0,5% més) i 722 espectacles (un 3,3% més).

Arts Development UK’s latest survey on arts spending in local authorities in England and Wales 2013/14

Arts Development UK (AD:uk) has just completed its tenth annual local authority spending survey to assess the level of arts spending for 2013/14. The survey shows continued and significant changes to budgets in local authority arts spending. As of August 2013, 133 local authorities in England and Wales have no dedicated arts officer and have no direct arts service. This represents 35.3% of all authorities in England and Wales. The remaining 64.7% have services that are vulnerable to cuts and like the rest of the local authority cultural sector and the majority are operating in reduced financial circumstances.

Oncurating, issue 18. Social curating and its public: curators from Eastern Europe report on their practises

Aquest número revisa la relació entre comissariat artístic i compromís social en els països de l’Europa de l’Est. Segons les editores, Olga Stefan i Catalin Ghorghe, es tracta de societats immerses en un procés de transformació molt ràpida i profunda on les pràctiques compromeses socialment poden esdevenir formes de resistència política poderoses contra els efectes deshumanitzadors de les polítiques neoliberals. Hi participen autors i professionals compromesos en els debats i discursos amb impacte social i actius en la producció de pràctiques artístiques emancipadores. La revista els convida a reflexionar sobre diversos aspectes, com per exemple, quin significat té lo ‘social’ en l’àmbit del comissariat artístic o quin tipus de projectes tenen més èxit i bona acollida entre els ciutadans.

Encerts i desencisos del micromecenatge de Pedralbes. Martí Casas i Payàs

Martí Casas i Payàs  | Embaladits

Queda algú que no hagi sentit a parlar encara del crowdfunding o de Verkami? En molt poc temps, les plataformes de micromecenatge s’han revelat com una eina extraordinàriament útil per fer aflorar petits mecenes interessats en finançar projectes que difícilment podrien tirar endavant sense la seva ajuda. Diverses propostes culturals presentades en els darrers mesos (discos,  llibres, pel·lícules, etc.) han estat possibles gràcies a aquest sistema de recollida de fons. Unes propostes que no només han aconseguit reunir amb èxit els diners que demanaven. També han obtingut un notable ressò als mitjans de comunicació i, sobretot, a les xarxes socials, que constitueixen el principal canal de difusió i dinamització de les campanyes de crowdfunding.

Dinero para la cultura. Gabriel Zaid

El pensador Gabriel Zaid fa en aquesta obra una radiografia de la situació cultural a Mèxic. Presenta un panorama desolador, marcat per les carències i pel malbaratament d’unes institucions culturals i educatives sobre dimensionades que no han contribuït a elevar el nivell cultural del país. Però tot i el seu to crític, l’autor no es mostra derrotista i aposta per portar a terme accions petites, modestes i quotidianes que fomentin la llibertat d’esperit, la creativitat, la lectura i que puguin ser el detonant per assolir reptes més importants i elevats. Ofereix nombrosos suggeriments per aplicar el sentit comú i posar ordre a la situació sense necessitat  d’emprar molts recursos. Pensa que és imprescindible retornar a la gent del carrer la capacitat d’iniciativa amb només una intervenció oficial mínima, oportuna i sensata.

Public perceptions of – and attitudes to – the purposes of museums in society

BritainThinks was commissioned by the Museums Association to conduct a programme of deliberative research into public attitudes to museums and, in particular, their potential purposes and role in society.

The research took the form of six day-long workshops with members of the public, each hosted by a different institution. (Among the hosts were the Museum of London, The Beaney in Canterbury, the Riverside in Glasgow and the Museum of East Anglian Life.) The workshops used some inventive methods, including an ‘obituary exercise’ – participants were asked to imagine a world without museums – and a budget allocation exercise.

The research is intended to inform and enrich the sector’s thinking about the future of museums and contribute to the development of the Museum Association’s Museums 2020 Strategy

The Social and Economic Value of Cultural Heritage: Literature Review

A instancies de la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea (DG EAC) els membres de l'EENC Cornelia Dümcke i Mikhail Gnedovsky han elaborat aquest recull bibliografic analític sobre els efectes i els impactes econòmics i socials del patrimoni cultural, en les seves dimensions tant materials com immaterials. El recull conté una anàlisi d'articles, informes d'avaluació, estudis d'impacte i altres documents elaborats principalment a Europa des de 2008, a més d'un capítol final de conclusions. La intenció del document és contribuir a la reflexió sobre el paper potencial del patrimoni cultural per a l’assoliment dels objectius de creixement intel·ligent, sostenible i integrador plantejats per la UE a l'estratègia "Europa 2020".

¿Ciudad creativa y ciudad sostenible?: Un análisis crítico del “modelo Barcelona” de políticas culturales

Ma. Victoria Sánchez Belando, Joaquim Rius Ulldemolins, Matías I. Zarlenga  l  Revista Crítica de Ciências Sociais, 99,  2012, p. 31-50.

La cultura se ha convertido en uno de los elementos decisivos en el desarrollo económico, social y de la identidad de las ciudades. En este sentido, las políticas culturales han efectuado un giro local y emprendedor, lo que se ha descrito como la ciudad creativa. No obstante, de forma creciente han aparecido voces que propugnan nuevos paradigmas en el que la cultura contribuya a un desarrollo más sostenible. En este contexto, Barcelona ha desarrollado un modelo de política cultural que se ha presentado como una síntesis equilibrada del modelo de ciudad creativa y ciudad sostenible. En este sentido, el gobierno local ha liderando el movimiento de ciudades a favor de una política cultural sostenible y participativa. No obstante, algunas medidas de la política cultural en la planificación de los equipamientos culturales, la participación cultural o la generación de grandes eventos nos indican que la estrategia implementada se enfrenta con grandes contradicciones y limitaciones en cuanto a la participación de la comunidad artística y la comunidad local.