Destacats

Us presentem aquesta recerca sobre el valor i els beneficis de les representacions d’arts escèniques en viu al Canadà i la seva repercussió en els ciutadans, en les comunitats i en la societat. Encarregada per la Canadian Arts Presenting Association (CAPACOA) i elaborada per Inga Petri de l’ Strategic Moves, la investigació revela que els canadencs – amb independència de la seva condició socioeconòmica - valoren molt positivament els espectacles escènics, i identifica un ampli ventall de beneficis associats amb la salut i el benestar dels individus, la vitalitat i el dinamisme de les comunitats i la solidaritat i la cohesió social.

L’estudi s’ha realitzat tenint en compte diverses perspectives: la dels artistes i creadors, productors, personal tècnic, agents, mànagers i promotors, així com la dels municipis, els patrocinadors privats o d’altres sectors relacionats com la sanitat, els serveis socials o l’educació.

A Younger Theatre és un web britànic per a la promoció de les arts escèniques (i del teatre en particular) que ha engegat una iniciativa per fomentar l’òpera entre els joves de 18 a 26 anys. Els interessats han d’omplir un qüestionari i explicar perquè volen participar en el projecte. Als joves escollits se’ls regala una entrada per a assistir a una representació d’òpera i a una trobada posterior amb artistes i altres joves participants en el projecte. També se’ls convida a formar part d’un vídeo promocional de l’espectacle.

Es tracta d’una bona pràctica a tenir en compte per totes aquelles organitzacions artístiques que vulguin ampliar i/o fidelitzar el seu públic jove i adolescent. Resulta d’especial interès perquè els participants tenen l’oportunitat de socialitzar la seva afició amb altres joves de la mateixa edat i ampliar la visió de la seva experiència teatral amb les impressions proporcionades pels propis artistes.

Ferran Farré |  Vindicacions. Espai personal de Ferran Farré

Tinc una colla d’amics en la cultura, que quan senten parlar de públics es posen nerviosos, a la defensiva, i carreguen sense pietat contra la idea de crear públics, d’educar públics… Fa temps que em fan rumiar. Per una barreja de respecte i de por –ja que estan bastant més posats que jo en el discurs- mai m’he atrevit a portar-los la contrària; però ara, amb la protecció de la distància, el reforç de la calma que dona un matí empordanès solejat , ple de pardals que no paren de xerrar i a la vista cobdiciosa del cirerer encara carregat, penso que puc.

Sóc conscient que ells defensen la vessant més combativa, la que veu en la cultura una eina de transformació i de canvi, de lluita, i no és que jo ho vulgui negar, ja ho crec que des de la cultura es poden fer aquestes coses!; però penso que es agafar una mica la part pel tot, i té un no sé què d’excloent, i si m’apureu, d’elitista.

Setmanes enrere dos bons amics d'Interarts han estat a Santa Maria, una ciutat de poc més de 250.000 habitants a l'estat de Rio Grande do Sul, Brasil, per tal d'engegar un programa de recuperació de l'energia ciutadana col·lectiva a través d'eines i recursos de tipus cultural. A principis d'aquest any s'hi va incendiar la discoteca Kiss, provocant gairebé 250 víctimes, i des d'aleshores l'ànim de la ciutat no ha tornat a ser el mateix. Aquests dies celebrem el vintè aniversari de la fundació de "Pallassos Sense Fronteres", una Organització No Governamental d'arrels inequívocament catalanes que a hores d'ara s'ha estès per tot el món, amb una trajectòria indiscutible en la recuperació de la convivència a través de l'art dels somriures, especialment entre la població infantil, en comunitats que han patit els traumàtics efectes de les guerres o les catàstrofes naturals. Diverses organitzacions municipals vinculades a la unitat temàtica de cultura de la xarxa de Mercociutats varen crear l'any 2010 una farmaciola o kit de "Primers Auxilis Culturals" per tal de contribuir a pal·liar els efectes del terratrèmol que a principis d'aquell mateix any fa afectar la regió de Valparaíso a Xile.