Destacats

De lluny ve una música celestial

Barcelona, 1997. La Joana s’ha llevat nerviosa. És el dia. No pot esperar que arribin les cinc de la tarda, l’hora en què sortirà de classe. Però no té més remei que passar el dia a l’institut. Ho té tot planejat i ja ho ha parlat amb la mare. Quan el timbre certifiqui que s’ha acabat la lliçó d’Anglès, la Joana s’afanyarà a agafar l’autobús, que la portarà a la Plaça de Catalunya. Baixant la Rambla a mà dreta hi ha el carrer dels Tallers i al número 7, Discos Castelló. Que no hi hagi cua, pensa. Avui surt a la venda “Bon dia”, el nou disc d’Els Pets, i no hi ha res que la Joana desitgi més.

Entrevista a Judit Carrera, nova directora del CCCB a partir del proper mes de setembre

Terrícoles  dimarts, 31 d'oct. del 2017

La Judit Carrera serà la nova directora del CCCB i ho celebrem. Fa uns mesos la Tania Adam la va entrevistar al programa 'Terrícoles' de BTV i ens deia això: 

"El sistema educatiu i el sistema cultural comparteixen una funció, contribuir a formar ciutadans crítics i conscients"

Consulteu les dades 2017 de la cultura a Barcelona!

Ja podeu consultar les dades 2017 al web de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona. Visiteu els diferents apartats del web, descarregueu-vos les dades, analitzeu-les, compartiu-les i col·laboreu a generar més coneixement sobre l’estat de la cultura a la ciutat.

Per tal de contextualitzar les dades, hem elaborat alguns resums en forma de gràfics, taules o infografies, com una petita mostra de les històries que es poden crear a partir de les dades que us oferim.

Una caixa d'eines. Les arts en el context social

1 f. [LC] [EI] Instrument manual, com el martell, la serra, la llima, el càvec, la pala, etc., usat per a facilitar operacions mecàniques. Eines de fuster, de manyà.

2 f. [EI] Peça que en una màquina actua directament sobre el material que es vol modificar.

Un martell és una eina. Serveix, per exemple, per clavar un clau a la paret. Més enllà de ser útil per fer bricolatge, un martell no té més funcions, encara que potser els més agosarats potser s’atreviran a usar-lo per obrir nous, amb el perill d’esmicolar la closca i el fruit. Podem dir el mateix del ribot i de les tisores: són eines del fuster o del sastre. En el món digital tenim una altra mena d’eines, com els programaris d’edició d’imatges o les aplicacions web per canviar els formats dels arxius. Però podem posar l’art al mateix nivell? L’art pot ser una eina en contextos socials? O l’art ja és pròpiament social? Fer-se aquestes preguntes implica parlar de mediació artística. Aquest era el tema de la jornada que es va celebrar el dijous 19 de juliol a l’Arts Santa Mònica. El títol: “Les arts en el context social”.

15 exercicis per fer culturisme d’estiu

No és or tot allò que lluu

Peter Campbell, Dave O’Brien, Mark Taylor | Sociology (2018) 1-21

Ha arribat per quedar-se. Una nova etiqueta ha monopolitzar el món de la cultura: les indústries culturals i creatives (CCIs, sigles en anglès). El sector cultural ha aconseguit cert protagonisme traduint el seu discurs al llenguatge de la lògica econòmica, és a dir, de la lògica del mercat. Ara bé, quan fem referència a aquesta mena d’indústries, de què estem parlant? De quines empreses? Però més concretament, de quins treballadors estem parlant? Peter Campbell, Dave O’Brien i Mark Taylor publiquen “Cultural Engagement and the Economic Performance of the Cultural and Creative Industries” fent èmfasi en les ocupacions del sector.

El calidoscopi de la cultura popular

John Storey | Octaedro

A l’entrada del divendres 13 de juliol vam parlar de turisme cultural. Acostar-se a aquest concepte és tot un repte perquè no té una definició clara. Si "turisme" i "cultura", per si sols, són conceptes que se’ns escapen de les mans quan els volem acotar, "turisme cultural" és una categoria encara més problemàtica. Passa el mateix amb “cultura popular”. De què parlem realment quan fem servir aquestes paraules? Què entenem per “cultura” i per “popular”? Quina diferència presenta amb la cultura de masses, la cultura folklòrica o la baixa cultura? Per intentar respondre aquestes preguntes, John Storey va escriure a finals dels anys noranta «Teoría cultural y cultura popular».

'Territori contemporani'. Capítol 10

Al desè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 6 maig de 2018, encetem el programa a la Sala Josep Uclés de Badalona, una sala d'exposicions ubicada al Centre Cultural El Carme que acull exposicions d'art contemporani.

Coneixem a Mireia Sallarés, una artista que dialoga amb les vides invisibles d'aquelles persones de qui ningú parla.

Acabem a La Fundació Palau al Centre d'art Caldes d'Estrac, un equipament cultural amb programació expositiva i un arxiu especialitzat en Picasso i la cultura catalana del segle XX.

 

La fi del game over

Game over. Unes lletres blanques sobre fons negre apareixen a la pantalla. L’aventura s’ha acabat. La funció ha baixat el teló. This is the end, my only friend. Game over? Agafes el comandament i tornes a començar el joc. Aquesta és la dinàmica videolúdica. És el “play it again, Sam” dels jocs. Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues (o diverses) vegades amb la mateixa pedra. I és que ens agrada enfrontar-nos una vegada i una altra al mateix obstacle fins que aconseguim superar-lo. Obstinació, orgull o masoquisme? La cultura dels videojocs va començar en les sales de màquines recreatives en què cada partida costava unes quantes monedes. I és clar, les butxaques acabaven quedant buides. Des d’aquella època daurada dels arcade a l’actualitat els videojocs s’han situat al centre de les indústries culturals i creatives. Com cada any des del 2008, l’Asociación Española de Videojuegos (AEVI) presenta el seu anuari per radiografiar l’estat d’aquesta indústria en l’àmbit espanyol.

Tuist de la setmana


 

Fa fredor de veure el desconeixement que hi ha en el món de la cultura del món digital. I els que treballem amb el futur -els joves- ja no sabem com crear més ponts entre el present digital del joves i el de la cultura. Hi ha un abisme @carlesora