Notícies

Aprendre per resistir: la formació com a política cultural



La formació no és un afegit a la política cultural local, sinó una condició per a la seva qualitat. En un context d'incertesa i canvi constant, aprendre és l'única manera de mantenir viu el pensament públic i d'evitar que la gestió cultural es converteixi en una simple administració d'activitats.


  
  
  

 Un espai  per aturar-nos, pensar en veu alta i reconstruir el sentit de la cultura
  


Lectures per a l’acció cultural local: Governança, tecnologia i comunitats culturals en transformació


  

Reconstruir las instituciones desde las redes y la inteligencia artificial

Autor: Ismael Peña-López

Data: 13 de novembre de 2025

Font: Recuperat de
https://www.linkedin.com/pulse/reconstruir-las-instituciones-desde-redes-y-la-ismael-pe%C3%B1a-l%C3%B3pez-4o4qf/

Context

L'autor reflexiona sobre com la intel·ligència artificial i les xarxes digitals transformen la manera d'entendre les institucions i la política. Lluny de veure la tecnologia com una amenaça, defensa la necessitat de "reconstruir des de dins" la institucionalitat democràtica, fent-la més oberta, deliberativa i basada en la confiança. El text proposa repensar la governança i la participació ciutadana en clau de sentit col·lectiu i propòsit compartit.

Som311: el pols cultural dels 311 municipis de Barcelona. Segona quinzena de novembre


  
  

Segona quinzena amb molta vida cultural als municipis: nous equipaments en marxa, altres que es repensen o s'aturen, projectes que aposten per la mediació, la creació i la cultura comunitària, i una atenció creixent al patrimoni, material i immaterial,  com a eina de memòria i construcció col·lectiva. En aquest #Som311 hi trobem iniciatives diverses, sovint nascudes des de municipis petits i mitjans, que ens parlen de com la cultura s’organitza, es cuida i es projecta des del territori.


#Compartim. Setmana 48



Aquesta setmana, els textos que compartim apunten tots cap a un mateix lloc incòmode: la crisi de sentit de moltes institucions culturals i la dificultat, o resistència, a repensar-les més enllà de l'escala, el prestigi o la inèrcia. Museus que creixen sense projecte clar, equipaments que impacten el territori sense debat previ, mercats artístics afeblits i una cultura travessada per desigualtats estructurals. El que emergeix no és tant una suma de casos, sinó una pregunta de fons: com es governa la cultura quan els marcs que l'han sostinguda deixen de funcionar.
  
  

MNAC: museu monumental, crisi de sentit

El MNAC té un problema

Joan Burdeus, 30 de novembre de 2025

Tot i custodiar una de les col·leccions més rellevants del país, el MNAC arrossega una crisi de sentit que va més enllà de la gestió: el seu relat no interpel·la prou el present ni els públics contemporanis.

Els meus millors consells, de Xavi Guijarro


  

Arribem a finals d’any i fins a dia d’avui ens han acompanyat més de 28 membres de la comunitat amb les seves recomanacions. Us animem a rellegir-les aquests dies, entre neules i torrons.

Aquest mes de desembre comptem amb els consells d'en Xavier Guijarro, Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i Director d' ICC Consultors Culturals.

Què ens aporta un Pla d’Acció Cultural? Diàleg amb en Jordi Gil, regidor de cultura de Sant Vicenç dels Horts


  

El passat 23 d’octubre es va aprovar el nou Pla d’acció cultural al Ple Municipal de Sant Vicenç dels Horts. Amb aquesta aprovació es rendia comptes de la feina feta entre l’Ajuntament i el teixit associatiu del municipi, de la mà del CERC i la consultora CEPS, durant més d’onze mesos.


Per tal de copsar l’essència de com ha sigut el procés d’elaboració d’aquest pla hem volgut establir un diàleg amb en Jordi Gil Dorado, que des de 2023 exerceix com a regidor de cultura, sistemes, tecnologies i administració digital a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i n’és el President de l'Àrea de Serveis a les Persones.

1

Cultura, gènere i governança: la igualtat com a principi o com a sistema


  
La guia de la Unesco sobre cultura i gènere proposa una arquitectura institucional global per a la igualtat, però també obre preguntes sobre com aquesta mirada s’aterrarà als municipis. Llegida des del territori, la guia interpel·la la necessitat de traduir la igualtat en pràctiques situades, més enllà dels indicadors o dels marcs normatius.

1

Fer política cultural en municipis petits: el cas de Sant Vicenç de Torelló


Què vol dir fer política cultural en un municipi petit i amb nuclis de població diferenciats? Aquesta pregunta ha estat el fil conductor del procés d’elaboració del Pla estratègic de cultura de Sant Vicenç de Torelló (2025).

Una experiència que ha permès explorar els límits i les potencialitats de la planificació cultural en zones rurals i que dona pistes valuoses: aposta per una mirada supramunicipal, posa en relleu el paper de la memòria i planteja la cultura com a dret i eina de cohesió en un territori amb tres nuclis, una forta tradició associativa i reptes compartits amb altres pobles rurals.

#Compartim. Setmana 47


  
Els debats d'aquesta setmana situen els museus en un camp de forces on conflueixen qüestions de cura, poder, sostenibilitat i memòria. Des de la tendresa com a gest polític fins a la tensió entre finançament i mandat públic, passant pels reptes descolonials i la governança, emergeix una idea compartida: els museus ja no poden definir-se només com contenidors d'obres, sinó com espais on es negocien valors i relacions. Llegits des del territori, aquests moviments ajuden a entendre com es reconfiguren les institucions culturals i què implica, avui, sostenir el caràcter públic d'un museu.  
  
  

Museus que acaronen

Cómo la ternura puede convertir los museos en espacios más amables

 Alba Correa, 23 de novembre de 2025

L’article presenta la proposta de Blanca Arias a Blandito, blandito: pensar els museus des de la tendresa com a manera de qüestionar les fronteres que han separat institucions i públics.

Quan la cultura ha de curar



La Comissió Europea vol convertir la participació cultural en una conducta de salut. Però, què passa quan demanem a la cultura que repari allò que la política no vol afrontar?
  


L’informe Culture and Health: Time to Act (2025) de la Comissió Europea defensa la integració de la cultura en les polítiques de salut pública. Les evidències són sòlides i l’ambició, enorme: reconèixer la participació cultural com una conducta de salut positiva, amb impacte sobre el benestar individual, la cohesió social i la sostenibilitat econòmica. Tanmateix, aquest discurs obre una pregunta provocadora: estem demanant massa a la cultura?
  
  

Cuidar la cultura també és una forma de salut pública