transparència

Informe de transparencia y buen gobierno de los museos de bellas artes y arte contemporáneo 2015

María Fernández Sabau, Javier Martín Cavanna, Pilar Gonzalo | Fundación Compromiso y Transparencia | Foro de Cultura y Buenas Prácticas

Segons aquest informe que analitza els webs de 60 museus de belles arts i art contemporani a l’estat espanyol, només es poden considerar com a institucions  transparents el Museu Guggenheim Bilbao, l’Artium de Vitoria i el Museu del Prado. De la resta, 42 museus es consideren opacs ja que publiquen informació sobre menys de 8 indicadors de transparència dels 24 plantejats per l’informe. I 15 museus es qualifiquen com a translúcids perquè proporcionen informació d’entre 8 i 15 d’aquests indicadors. L’informe apunta que els museus, en general, publiquen molta informació sobre les seves activitats educatives però, en canvi, aporten molt poques dades sobre les seves polítiques de funcionament i resultats obtinguts.

#Joconfesso: Reflexions disperses d'una gestora (cultural) qualsevol

L'estraperlista

Ja fa uns mesos que, per circumstàncies o perquè hi ha alguna cosa ‘calent’ a l’ambient preelectoral, he anat assistint a un munt d’actes i trobades relacionades amb polítiques culturals i els nous canvis de paradigma, canvis que, inevitablement, ens estan avocant a una nova realitat cultural de la qual anem aprenent sobre la marxa a base de bufetades la majoria de les vegades, perquè ens agafa reaccionant i no ‘accionant’. Algunes de les trobades m’han fet realment qüestionar-me un munt de coses que fins llavors no m’havia parat a pensar i la solució als enigmes de les quals encara no en tinc resposta. Iniciatives com el ‘Debat Interacció, Els reptes de les polítiques culturals locals’ organitzat el passat mes de desembre pel CERC -Diputació de Barcelona, al qual va assistir un gran nombre de professionals disposats a experimentar amb els llenguatges, i on se’ls va proposar apropar-los, mitjançant l’intercanvi proactiu d’opinions, a plantejaments i realitats i projectes ja existents, projectes que res tenen a veure amb les clàssiques fórmules de la gestió cultural típica de manual d’administració pública, és a dir, ciutadans/espectadors, sinó amb ciutadania activa fent-se lloc en el seu territori, que proposa i exigeix espai actiu i veu i vot per crear i fer cultura, per exemple.

Tuit de la setmana

@peinadormarta

La construcción democrática de la cultura

El modelo de institución cultural y artística que se configuró y creció en el Estado español desde finales de los 80 está en una profunda crisis. Por un lado, las instituciones se adhirieron a las lógicas del neoliberalismo vinculando su supervivencia y crecimiento  a la eficacia con que contribuían a la industria turística y a la promoción de la “marca ciudad” o la “marca país”. Sus programas y servicios se han hecho crecientemente dependientes del apoyo de las grandes corporaciones y del capital financiero que han estrechado cada vez más el cerco sobre sus programas y contenidos.

Sin transparencia no hay mecenazgo

Javier Martín Cavanna, Esther Barrio | Compromiso Empresarial. Núm. 44 Enero-Febrero 2013

 Podeu consultar íntegrament en línia tots els articles:

Si és transparent, millor

A propòsit de la primera trobada del grup de treball sobre Periodisme de Dades demanem a Mara Balestrini que reflexioni sobre transparència i Institucions Culturals al blog del CCCB LAB //