humanitats

UNESCO education sector

Agafar les ulleres i la manta, apropar el balancí a la finestra i concentrar-se en la quietud de l’exterior. Fins quan durarà, això? Una pregunta que se sol formular sempre en futur. El futur, que tan aviat pot ser l’escenari dels nostres somnis com dels nostres pitjors malsons. L’anhelem a la vegada que el temem, i quan el present ens obliga a viure situacions adverses, imaginar els dies que vindran pot ser molt més angoixant del que ho seria en circumstàncies normals. Ara bé, tan sols amb una mica d’esforç i voluntat, els moments difícils poden convertir-se en grans oportunitats per aprendre, reflexionar, valorar i projectar.

El que preocupa als autors del document “Humanistic futures of learning. Perspectives from UNESCO Chairs and UNITWIN Networks” és el futur de l’educació. Volen canviar-lo d’arrel a tot el planeta, atenent a la diversitat i desigualtats que el caracteritzen. Certament, per aconseguir aquest propòsit cal alguna cosa més que esforç i voluntat. Cal estratègia, cal compromís, cal perseverança, calen evidències. Els més de 50 articles que composen aquest document justifiquen la urgent necessitat d’actuar avui per un demà millor. Tracten de ciència, tecnologia, filosofia, sostenibilitat i cultura; però, per damunt de tot, defensen l’enfocament humanístic que ha d’adquirir l’educació adreçada a les noves generacions.

Alberto Santamaría | Siglo XXI

Poques vegades veurem una persona aficionada al cafè demanant-ne un de descafeïnat. Però malgrat la seva recent història (100 anys no són res si es comparen amb els més de set segles de l’ús del gra de cafè) s’ha fet un lloc dins del consum total, assolint el 10%. És aquesta una manera de diversificar (i augmentar) el tipus de consumidors? Alguns pensadors i crítics d’art consideren que ha passat quelcom semblant en el cas de l’art. Ara bé, quin és el preu a pagar perquè l’art i la cultura aconsegueixin més presència i popularitat a la nostra societat?

La paciència és la mare de la ciència? Probablement la mare de la ciència i de la paciència, siguin les humanitats, perquè és a partir de les preguntes i de la raó que desfilen totes les ciències que expliquen la vida, o ho procuren. D’entre elles, les humanitats s’han relegat de certs àmbits per la seva aparent manca d’utilitarisme dins la societat de consum, o això ens han volgut fet creure?

Durant tres dies d'octubre la cultura i l'educació van fer un viatge del passat al present i per tots els racons del món que ens va mostrar millor els llaços que les uneixen. Tot seguit trobareu la compilació de tot el que van donar de sí tres dies de jornades d'Interacció18 | Sobre la humanitat dels humans a través de les cròniques de la Clàudia Rius i la Neus Molina, així com tots els vídeos de les ponències i la bibliografia d'Interacció18.

Lliçó inaugural a tres veus:

La cultura com a guia de viatgers.

El viatge com a font d’aprenentatge


Les històries humanes són interminables i totes ens ajuden a comprendre l’ésser des de dimensions diferents, convertint-se en una de les formes que té la humanitat per entendre i transmetre la seva complexitat. Precisament sobre aquestes volia pivotar Eulàlia Bosch, responsable de continguts de les jornades Interacció18, a l’hora de programar l’esdeveniment organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona. El títol escollit? Sobre la humanitat dels humans.

Hi ha un minut que et condiciona i et canvia la vida. I aquell minut per Carlos Marquerie va ser el moment d'observar els quadres escoltant Pink Floyd gràcies a aquell professor, als anys 70, que li va fer trobar la potencialitat. El click. El minut que tot es deconstrueix per construir-se.

L’ Aprendre a aprendre.

 

Aquell va ser el moment on la cultura i l'aprenentatge es tocaren per esdevenir aquell lloc d'aixopluc on sembla que tot està per fer i tot és possible.

Així ho explica l'artista en un vídeo que dóna pas a la realitat. De la pantalla a la carn. De la virtualitat a l'offline "Cada cop parlem menys mirant-nos"

Eulàlia Bosch és escriptora i professora de filosofia, tot i que dedica la seva vida a una multitud de facetes vinculades al món de les arts. L’educació, per exemple, és també un tema del seu domini. Aquest 2018, Bosch ha sigut la responsable de continguts de les jornades Interacció 2018, en les quals es convocaven professionals del món cultural local per tal de discutir sobre el la relació entre educació i cultura. Tot sota un títol suggeridor: “La humanitat dels humans”. Destaquem 10 frases de l’entusiasta programadora:

Emilio Lledó | Taurus

En un espai com Interacció 18, on repensem l’educació i la cultura com a àmbits inseparables de la noció d’humanitat; on parlem de les arts i les ciències, de les imatges i les paraules, dels viatges i la memòria col·lectiva i, més encara, de la igualtat i la llibertat, la figura d’Emilio Lledó (Sevilla, 1927), pensador amb una llarga trajectòria en la docència universitària que ha fet de l’educació el centre de la seva filosofia, ha de ser ben present.

En l’ideal pedagògic d’Emilio Lledó hi figuren tres conceptes, ‘cultura’, ‘política’ i ‘educació’, els quals al llarg de la seva obra han anat teixint una reflexió madura i compromesa sobre l’essència de les persones i el desenvolupament de les seves vides. Si bé l’abast d’questa reflexió és amplíssim, avui volem destacar alguns dels àmbits en què es concreta en l’obra “Sobre la educación. La necesidad de la Literatura y la vigencia de la Filosofía” (2018), tenint en compte els debats globals i locals que caracteritzen la nostra actualitat:

• l’educació per a la cultura de la democràcia,
• l’educació per a tota la vida i
• els espais de l’educació institucionalitzada.

Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia [eds.] | Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions

És un llibre escrit des de l’acadèmia, la universitat, però amb voluntat de dirigir-se més enllà. Amb l’objectiu central de plantejar possibilitats d’acostament entre la ciència i les humanitats, el que es considera com “una proposta necessària”, tal com prega el subtítol del mateix.

La relació entre art i ciència representa un dels principals temes de debat en el si de la societat contemporània. Per això mateix, dins les Jornades d’Interacció17 es va dedicar una línia de debat enfocada a aquest tema: El diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística. Aquest diàleg va tenir lloc en el cor de Barcelona, un indret forjat entre la dualitat de ciència i art. En aquesta ciutat es poden trobar centres pioners en investigació i, alhora, un clima artístic vibrant compost per innumerables centres culturals. No és casualitat (o potser sí) que les Jornades es desenvolupessin a un pas entre una Facultat de Matemàtiques i Computació i la zona de museus d'art contemporani.