Hi ha silencis que no són absència de so, sinó de suport, de drets i de reconeixement. Aquesta setmana, el fil invisible que uneix moltes de les lectures recollides és la pèrdua de veu: la d’un festival que desapareix sense explicacions, la d’una xarxa cultural comunitària desmantellada, la d’editorials petites ofegades per l’oferta massiva. Però també hi trobem qui resisteix, qui escriu manifestos, qui planta cara als algoritmes i als discursos d’odi amb consciència crítica i voluntat col·lectiva. Per als tècnics de cultura municipals, aquest conjunt d’articles obre preguntes ineludibles: com protegim l’ecosistema cultural local? Com sostenim la pluralitat davant l’homogeneïtzació? Quins espais garantim —amb recursos i voluntat política— per a la cultura crítica, participativa i descentralitzada?
Silencis que fan mal
Censura, recortes, cierres y debates ideológicos alrededor de la cultura comunitaria en España
Marta Molas, 12 de juny de 2025
Diversos projectes de cultura comunitària a Espanya s'han cancel·lat o desmantellat arran de canvis polítics. A Guadalajara, el FESCIGU ha perdut finançament institucional; a Saragossa, la Harinera ZGZ ha passat de la cogestió ciutadana a una gestió tècnica; a Barcelona, Cultura Viva s’ha tancat i l’Arnau Itinerant ha patit retallades dràstiques.
Reflexions sobre la gestió cultural contemporània. Una visió àmplia i crítica
L’ Observatori Cultural de la Universitat de València presenta una nova publicació que recull experiències, anàlisis i pràctiques sobre la gestió cultural actual. L’obra aborda temes clau com la relació entre la cultura i el poder, els reptes de la ultradreta en les polítiques culturals, l’impacte de la internacionalització i models alternatius d’autogestió.