accés a la cultura

Entrevista a l'Espereanceta de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Noemí Busquets és la creadora del personatge de cabaret pagès, 100% pallarès i sense edulcorants, “Esperanceta de Casa Gassia”, que viu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’ensenya a les persones que el visiten. Al llarg de 14 anys de trajectòria, aquestes visites s’han convertit en un dels grans atractius del museu i del Pallars en general. I no només això, sinó que fruit d’aquest personatge n’han sorgit tres més: l’Esperanza de la Pampa és la cosina argentina; l’Àrnica és la cosina de Barcelona, una neo-rural afincada al Pallars; i per últim, la Joana la Gascona és la cosina francesa i explica a públic tot el que vulguin saber sobre bruixeria.
 

Les quatre formen part de la mateixa família, però cadascuna d’elles té una personalitat ben marcada i diferent. Per Busquets, però, la “mater familias” és indubtablement l’Esperanceta. Ella no té pèls a la llengua i ho diu tot tal com raja. Potser aquesta és la clau del seu èxit. Això sí, el que és cert és que “l’Esperanceta agrada molt o no agrada gens”. 
 

Com defineix Busquets la feina que fa quan encarna l’Esperanceta o a les seves cosines? Hi ha referents propers o el seu és un cas únic? Creu necessària la presència de personatges semblants en la resta del panorama cultural actual? En aquesta entrevista li preguntem per això i molt més.

Alexandre Delarge | La documentation Française
 

Res és més fàcil que crear un museu sense comptar amb la participació de ningú. Es tractaria simplement de construir un edifici o aprofitar-ne un de ja existent, posar-hi objectes dins, obrir-lo, i esperar que les persones hi entressin. Ho diu l’historiador i museòleg Hugues de Varine, que considera que les vitrines, les peces i els seus criteris de conservació haurien de ser la punta de l’iceberg dels museus. Per Varine, participació significa iniciativa, presa de decisions i la posada en marxa d’aquestes i, per sobre de tot, posar al centre la comunitat, escoltar-la i comprendre les seves necessitats i inquietuds.

Europeana pro

La seva missió és ben clara: transformar el món en cultura. I com fer realitat, ni que sigui una mica, aquesta ambiciosa utopia? Recopilant el ric i divers llegat cultural d’arreu d’Europa i facilitant-te el seu ús per a la feina, l’aprenentatge, la investigació o, fins i tot, per pur plaer. Europeana Foundation, una iniciativa cofinançada per la Unió Europea, és un recurs que dóna suport a la transformació digital del patrimoni cultural i que volem presentar a tots aquells membres de la comunitat que no n’hagin sentit a parlar.

D’aquí menys d’una setmana arriben les festes de Nadal i, un any més, estem patint perquè no tenim ni un regal a punt. La consciència no perdona, ens sentim culpables i comencem a fer una llista mental de camí a la feina, resant perquè no se’ns oblidi cap de les brillants idees que ens han vingut al cap. Quan ja portem una estona treballant i, per fi, el cafè de primera hora ha començat a fer efecte, tots els regals que havíem estat pensant ens semblen, per dir-ho suaument, els més típics i avorrits del món. 
 

Des d’Interacció no volem que ningú entri en pànic, així que hem fet un petit llistat de regals d’última hora, però no per això menys originals i creatius. Molts d’ells són jocs de taula pensats per fomentar la lectura, la literatura, l’art i la història. 

L’opinió que els museus haurien de ser igual de gratuïts que les biblioteques públiques versus l’argument de "si no es paga no es valora", sense oblidar tota la resta de matisos i factors que també  poden condicionar la major o menor freqüentació als museus.

El passat dimarts 8 d’octubre es va celebrar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) la 4a jornada l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), 'L’impacte de la gratuïtat en la freqüentació dels museus', que va posar sobre la taula els contraposats punts de vista i arguments en relació a la gratuïtat o no gratuïtat dels museus.

Alberto Santamaría | Siglo XXI

Poques vegades veurem una persona aficionada al cafè demanant-ne un de descafeïnat. Però malgrat la seva recent història (100 anys no són res si es comparen amb els més de set segles de l’ús del gra de cafè) s’ha fet un lloc dins del consum total, assolint el 10%. És aquesta una manera de diversificar (i augmentar) el tipus de consumidors? Alguns pensadors i crítics d’art consideren que ha passat quelcom semblant en el cas de l’art. Ara bé, quin és el preu a pagar perquè l’art i la cultura aconsegueixin més presència i popularitat a la nostra societat?

A l’estiu la cultura surt a les places, jardins, platges i fins i tot piscines de tot Catalunya. Alguns exemples són:

Cinema a la fresca al mNACTEC de Terrassa o als jardins de la Casa Rull de Reus; gaudir de l’òpera del Liceu a més de 100 indrets; arrebossar-se els peus a la platja de Palamós o bé estar en remull a un piscina mentres es segueix la trama d’una pel·lícula.

Això és només un tastet de les innumerables propostes programades per tot el territori, i fa evident que des de ja fa uns anys han anat sorgint tota un seguit d’iniciatives que tenen com a denominador comú l’espai públic.

Cultura, quina paraula més complicada. A Interacció sovint ens preguntem què vol dir. Pensem sovint que la cultura són els museus, la música clàssica, l’òpera i els clàssics de la literatura universal. Però si ens la mirem en contrast amb el mot “natura”, la cultura és quelcom força més ampli: és tot allò que sense l’ésser humà no existiria. Des d’aquesta perspectiva un tomàquet és cultura: ha sorgit de la selecció genètica que a través de les llavors hem anat fent de generació en generació. La tecnologia també és cultura. Tot i això, actualment la tendència en les polítiques culturals en el si del paradigma de les indústries creatives és agermanar el progrés tecnològic amb la innovació en cultura, com si fossin dues realitats separades. Per seguir caminant en aquesta direcció, el Department for Digital, Culture, Media & Sport del Regne Unit va presentar al mes de març “Culture is Digital”. Us en fem cinc cèntims.

Tres objectius: relacions socials, relacions econòmiques i relacions internacionals. Aquests són els pilars de la “Nova Agenda europea per a la cultura” que es va presentar el 22 de maig de 2018 a Brusel·les. El nou pla de la Comissió Europea en matèria cultural renova l’agenda de 2007 i és un pas més per reforçar el potencial transformador de la cultura per oferir una visió més atractiva d’Europa.