Informe d'anàlisi

Un informe que alerta de la distància entre serveis bibliotecaris i hàbits digitals de la ciutadania, i proposa una transformació profunda del model.
  

L’Informe APEI sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos, elaborat per Julian Marquina per a la Asociación Profesional de Especialistas en Información, analitza la bretxa creixent entre biblioteques públiques i usuaris.

Un informe que capgira la pregunta habitual i explora com les pràctiques artístiques poden transformar imaginaris, valors i models econòmics.
  

Durant anys el debat s’ha centrat en com l’economia condiciona les arts. L’estudi The Invisible Hand: Art in the Transition to Another Economy, de Charlie Tims i Shelagh Wright, proposa invertir el focus i analitzar com l’art pot incidir en l’economia.

  
Què estan fent les ciutats europees per facilitar la mobilitat d’artistes i professionals de la cultura i què en podem aprendre des de l’àmbit local.
  

La mobilitat cultural s’ha consolidat com una peça clau de les polítiques culturals urbanes a Europa.

  
Què diu realment la recerca internacional sobre els impactes de les arts a l’escola i per què això hauria d’importar a la política educativa.
  

L’educació artística té un valor propi. Aquest és el punt de partida clar de l’informe Art for Art’s Sake? The Impact of Arts Education, elaborat per Ellen Winner, Thalia R. Goldstein i Stéphan Vinent-Lancrin per a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. I també és, paradoxalment, el punt que sovint es perd en el debat públic, massa centrat a justificar les arts pels seus suposats efectes col·laterals.

  
Dos informes europeus analitzen com les intervencions artístiques dins les organitzacions generen creativitat, transformació interna i oportunitats de política pública.
  

Cada vegada més empreses i institucions reconeixen que la presència d’artistes en entorns de treball no només té valor simbòlic o comunicatiu. El projecte europeu Creative Clash ho documenta en dos informes que cartografien aquest fenomen emergent i els seus mecanismes de suport.

  
Un informe comparatiu revela la fragilitat estructural del sector i proposa bases per a polítiques més sòlides i coherents.
  

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca europeu (2011–2013) impulsat per la Comissió Europea amb l’objectiu d’establir un marc comú d’anàlisi per comparar l’estat de l’educació artística i cultural als estats membres.

L’ECOSOC incorpora per primera vegada el paper de la cultura en el debat internacional sobre sostenibilitat i obre una finestra d’incidència per als actors locals.
  

El Consell Econòmic i Social de Nacions Unides (ECOSOC), òrgan central de coordinació de les polítiques econòmiques i socials del sistema ONU, impulsa iniciatives vinculades al progrés social, el desenvolupament, la cooperació educativa i cultural i la garantia dels drets humans. En el marc de la preparació de l’Agenda de Desenvolupament post-2015

  

Samuel Jones proposa un model renovat per a la participació cultural pública, combinant innovació, responsabilitat social i tecnologia.
  
  
Samuel Jones, assessor del Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic i investigador principal de la fundació Demos, centra el seu treball en arts, museus, galeries, creativitat i comunicació intercultural. El seu estudi independent Culture Shock, encarregat pel DCMS, analitza la participació ciutadana en cultura i esports i ofereix recomanacions clau en un context de canvi polític i restriccions econòmiques.

  Distribució, condicions laborals i reptes d’un col·lectiu clau per al patrimoni i la cultura a Espanya.
  

L’informe Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España, elaborat per ARTImetría i finançat pel Programa IBERMUSEOS, ofereix un retrat clar del sector museístic