blog de martinezisn

Cultura i educació a la cua de l'ocupació

La publicació de les dades de l'Enquesta de Població Activa del primer trimestre de 2013 ens va colpejar amb unes dades d'atur desbocat, i assolint unes dimensions de plaga bíblica.

Territoris, cultures, polítiques (II)

Us heu preguntat mai: que en sé jo de la cultura danesa? O encara més,  i de la política cultural de Dinamarca? I com ho tenim amb Finlàndia, amb Àustria, i amb Flandes? Feu ara l'exercici al revés: que en saben de la cultura catalana? 

Territoris, cultures, polítiques (I)

 La recerca d’exemples internacionals que pugin exercir com a referents d’una hipotètica Catalunya independent ha estat un recurs habitual a l’hora de construir el discurs de la viabilitat del futur estat català. Tot i que el focus de les comparacions no s’ha situat sempre en els mateixos objectius, es pot parlar d’uns territoris que han esdevingut referents indiscutibles, sobretot els darrers anys. Es tracta de marcs subestatals que com el cas de Catalunya presenten un fort component diferencial respecte els estats que els engloben, territoris com el País Basc, Quebec o Flandes, i més recentment Escòcia, i que disposen d’autonomia, capacitat legislativa, i competències per establir polítiques culturals pròpies. Segurament aquests països comparteixen molts aspectes, derivats d’aquest marc contextual, aspectes que es poden veure reflectits en les polítiques culturals respectives, però res més lluny de la realitat pretendre que aquestes polítiques estiguin tallades per un únic patró, i que aquest patró es limita a exhibir de forma única, indiscriminada i persistent identitat nacional i objectius enfocant obstinadament cap un punt anomenat melic...