blog de Interacció

La Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona ha elaborat una guia de xarxes europees, que té per objectiu apropar als ens locals catalans les xarxes, les plataformes i els fòrums de caràcter europeu que poden ser del seu interès.

Classificades segons els àmbits d'actuació (acció social, agermanament, cultura, desenvolupament econòmic local, educació, energia, joventut, medi ambient, salut pública, societat de la informació, transport i xarxes territorials), les fitxes individuals inclouen informació sobre la finalitat, els objectius, les activitats, els membres, les condicions d'adhesió, l'interès per a les entitats locals i les dades de contacte de cada xarxa, plataforma o fòrum.

Tània Martínez Gil ׀ Joan Santacana Mestre ׀ Trea

Manual que vol rendir homenatge als anomenats ‘museus pobres’, als museus de sempre, els que han sobreviscut a les guerres, a les bombes, a la penúria i que van néixer gràcies al treball esforçat de bons treballadors i professionals de la cultura. Els autors denuncien que després d’aquests museus, amb objectes recuperats i investigats amb paciència però exposats amb moltes deficiències, van arribar uns nous museus amb magnífics edificis però sense objectes, sense investigació, insostenibles i inútils, nascuts amb l’única finalitat de donar servei als interessos especulatius que amenacen no només el desenvolupament de la cultura sinó també la seva pròpia existència.

Joaquim Rius ׀ Mariano Martín Zamorano ׀ International Journal of Cultural Policy

Els autors, sociòlegs i investigadors de la Universitat de Barcelona, fan en aquest article una anàlisi crítica el projecte Marca Espanya i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i  que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol.

Rius Ulldemolins i Martín Zamorano fan referència a que la diplomàcia cultural es considera, cada vegada més, un mitjà a través del qual els estats nació poden instrumentalitzar la seva producció cultural i assolir els seus objectius a través d’una estratègia de poder tou, així com al fet que la cultura ha esdevingut un element molt important a l’hora de situar una marca en un context econòmic globalitzat ja que la cultura pot singularitzar i assignar als productes uns valors particulars. També recorden que tant les polítiques culturals com les polítiques exteriors han fet de la projecció internacional de les indústries culturals un objectiu estratègic i, a la vegada, aquesta estratègia ha transformat els objectius i les xarxes d’aquestes polítiques.

ADE teatro ׀ Asociación de Directores de Escena de España

Inclou el monogràfic titulat ‘Frente a la cultura como mercancía. Contra la privatización de la cultura’ que obre amb l’article ‘Defender la cultura y sus circunstancias’ de Juan Antonio Hormigón on afirma que ara paguem les conseqüències de no haver disposat d’una veritable política cultural estatal. Diu que ens hem pensat que l'augment de pressupostos, posar pegats i atorgar algun caprici era construir alguna cosa en cultura però que, en realitat, només s’ha aixecat un edifici de taulons sense ciment. Hormigón  considera que no existeix un veritable teixit cultural i que no hi ha res a defensar, pensa que cal lluitar per dissenyar una política teatral i instaurar-la de manera urgent.

Ja teniu a la vostra disposició els continguts d’aquesta Jornada que, en aquesta sisena edició, va voler aproximar-se al món de la joventut, a les seves inquietuds, hàbits, formes de pensament, de creació i de relacionar-se. L’objectiu era obrir una nova mirada cap al món juvenil, treure estigmes i reflexionar sobre els joves i sobre les institucions culturals, especialment les biblioteques. S’hi van explorar altres formes de lectura no convencionals amb diferents creadors que han situat la lectura en el centre de la seva activitat i s’hi van identificar, compartir i analitzar algunes experiències lectores adreçades a col·lectius joves.

Aquí podeu descarregar-vos la presentació de la conferència a càrrec de Lucina Jiménez, organitzada per l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona.

El Pla preveu tres tipus d’accions en funció del destinatari: accions adreçades a les empreses natives digitals (empreses que utilitzen les noves tecnologies com a base de la creació: videojocs, apps de continguts culturals, empreses de 3D, etc.), accions destinades a les empreses culturals tradicionals (empreses dels sector editorial, musical, audiovisual, arts escèniques, visuals, etc.) i accions transversals.

John H. Flak ׀ Lynn D. Dierking

Tenim el plaer de presentar-vos l’edició revisada i actualitzada de «The Museum experience», una obra publicada el 1992 que va revolucionar la manera d’entendre i tractar els visitants de museus. Els autors han incorporat en aquesta nova edició els nous avenços en recerca, teoria i pràctica de museus durant els darrers vint anys. Escrit amb un estil planer però rigorós des del punt de vista acadèmic, els autors proporcionen reflexions teòriques i aproximacions pràctiques i es plantegen per què els ciutadans van als museus, què hi van a fer, quins són els seus processos d’aprenentatge i proporcionen als professionals consells per millorar l’experiència de la visita.

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats bàsics de l’enquesta sobre participació cultural a Catalunya l’any 2013, elaborada pel Departament de Cultura en col·laboració amb la Fundació Audiències de la Cultura i la Comunicació, que és qui s’encarregà de la recollida de dades en la fase de treball de camp.