Blogs

El moviment actual de protesta feminista internacional sota el lema #MeToo va néixer fa uns anys degut a les denuncies publiques que van fer actrius on denunciaven haver patit abusos per part de figures molt conegudes de la industria cinematogràfica. Aquest hashtag es va estendre ràpidament arreu de tot el món, fent visible una problemàtica que és present des dels àmbits més reconeguts com a les esferes més privades i anònimes.

Durant el darrer any i mig, els espais de la cultura, tant en la seva vessant digital com en la física, han vist transformats els seus usos i han experimentat canvis que, si bé abans de l’era COVID ja eren veloços, amb el brot del coronavirus han donat lloc a escenaris que en molts casos es prefiguraven lluny encara. La pandèmia, amb el confinament com a primera mesura, va provocar la redefinició immediata i semipermanent dels espais de la vida urbana i cultural, i de la quotidianitat mateixa.

Entrevista a Elisabet Parés, gestora cultural i editora.
 

Amb motiu del curs ‘Creació, seguiment i avaluació de projectes culturals’ hem entrevistat Elisabet Parés, una gestora cultural de gran personalitat que ha sabut dotar el nostre àmbit de noves energies i visions renovadores.
 

CERC: Pertanys a una nova generació de gestors culturals. Què creus que estàs aportant en aquest camp?
 

L’actualitat diligent ens procura a diari notícies d’impacte. És probable que en el tercer trimestre de 2021, l’erupció del Cumbre Vieja se n’emporti la palma. Si durant el confinament assistíem bocabadats a l’espectacle de la natura recuperant el seu espai (dofins al port, cabres i porcs senglars per places i carrers…), ara, sense sortir del nostre astorament, ens meravellem i horroritzem al mateix temps veient com una petita illa es converteix en la imatge de l’infern.