Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

La difusió global del concepte de política cultural

El Debat d’Interacció celebrat el passat 2019 es va centrar en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals, i la seva conferència inaugural va girar entorn a la necessitat de la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània. L’Enciclopèdia Catalana defineix les polítiques culturals com el “conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern (les que han de vetllar per l’interès general: ajuntaments, estats, organitzacions internacionals...) porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans.”

Ja fa temps que aquest concepte està generalitzat, a casa nostra i a un gran nombre de països arreu del món, però: quan es va utilitzar per primera vegada i qui va contribuir a la seva difusió?

Que la música no pari! Les necessitats del sector i el paper de la Unió Europea

En viu o des de casa, en grans festivals o en petites sales de concerts, al cotxe o al transport públic. Sigui com sigui, la música ens acompanya en més moments dels que imaginem. La música forma part de les nostres vides, i hi estem tan acostumats que de vegades no som conscients de com la necessitem fins que deixa de sonar: quan un sotrac mentre conduïm fa que s’aturi durant uns segons; quan la bateria del mòbil s’esgota sense tenir la deferència d’esperar que acabi la cançó; quan hi ha problemes tècnics enmig d’un concert i, gairebé automàticament, tothom deixa de ballar, abans fins i tot de percebre el silenci.

On ha d’anar la despesa pública en cultura?

Els recursos tenen la mania de ser escassos. I si parlem de cultura en un país que -governi qui governi- està molt per sota de la mitjana europea en despesa pública, l’escassetat esdevé endèmica (vegeu Anna Villaroya, “La despesa pública en cultura: una aproximació internacional” (2017)). Però no hem vingut aquí a plorar. L’actitud d’aquells que davant de les mancances institucionals s’instal·len en una eterna vall de llàgrimes em fa més aviat mandra. 

Avaluar l’acció cultural des dels municipis

La majoria de ciutats catalanes de grans dimensions programen una considerable oferta cultural que, en bona part, és responsabilitat directa dels ajuntaments. Moltes administracions generen indicadors per a una correcta avaluació de l’impacte d’aquesta activitat entre la ciutadania i per a la rendició de comptes, com a element clau de transparència i d’oportunitat per a la millora interna. Tanmateix l’allau de dades provinents de múltiples fonts representen, sovint, una tasca feixuga de processament i avaluació.

Webinars i jornades online 2020. Recopilatori

Si alguna cosa ens ha deixat l’any 2020 a banda de la popularització d’un llarg repertori de paraules i expressions que abans només s’empraven en ambients científics o sanitaris, és una allau de webinars, jornades i sessions online a partir del moment que les nostres vides es van veure reduïdes a les quatre parets de casa. Ha estat tanta l’oferta a escala local, nacional i internacional que, malgrat l’avantatge de no haver-se de moure de la cadira, potser se us han escapat experiències en línia que podrien haver estat del vostre interès. Us ajudem a recuperar-les amb aquest recull, que comença amb sessions i jornades d’interès general per a totes les persones vinculades al sector cultural i acaba amb d’altres centrades en àrees més específiques, com ara la música, les arts escèniques, la cultura popular, el patrimoni històric i cultural o els museus.

Cultura i ruralitat. La cultura contemporània a i des del territori

La Comissió Europea estableix que les zones rurals són aquells nuclis amb menys de 5.000 habitants. D’acord amb aquesta definició, el 85% el territori espanyol es considera rural i gairebé la meitat dels municipis compta amb 12 habitants o menys per km2. Els processos de despoblació dels petits pobles fa anys que són constants. De fet, les generacions més grans porten dècades veient morir els pobles.

Cultura a l’altura. El xoc causat per la covid-19 i com sortir-se'n

Avui s’estrena l’obra i els nervis no t’han deixat dormir. Vas estar a punt de deixar-ho córrer fins i tot abans de començar, però finalment has aconseguit refer el trencaclosques que és la teva vida laboral des de que vas acabar els estudis sis anys enrere. Has deixat el bar i has trobat feina en una cafeteria que tanca a les vuit del vespre. Hauràs de córrer una mica però arribaràs a temps al teatre. Pel que fa a la feina dels caps de setmana, has fet un tracte amb la teva companya i ella farà les últimes visites guiades al museu. A ella les hores extra li aniran bé, així que tothom hi surt guanyant. Ho has pogut encaixar tot i et reafirmes en l’opinió que ha valgut la pena embrancar-se en aquesta aventura. Potser serà la porta que et permetrà dedicar-te exclusivament al que realment t’agrada. I guanyar-te la vida, és clar.

Opció A o opció B? La mutació dels museus ara més que mai

Joëlle Le Marec, Bernard Schiele i Jason Luckerhoff | Éditions Universitaires de Dijon

Opció A: Vitrines i més vitrines, una successió de peces idèntiques les unes amb les altres i meticulosament col·locades seguint al mil·límetre una transparent línia recta. Cartel·les amb lletra microscòpica, les mans a les butxaques i silenci, molt silenci. Opció B: Menys vitrines i més escenografies i audiovisuals, peces i objectes per tocar i experimentar amb els cinc sentits, textos que relaten històries, diàleg entre el museu i l’espectador, espais per seure i descansar i àrees infantils dins les exposicions.

Interfícies digitals i nous imaginaris culturals. Entrevista a Íngrid Guardiola

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona)aquest mes, va tenir lloc a l'Espai Clauste una sessió per reflexionar sobre la nostra vinculació amb el món digital, impartida per una de les veus més rellevants d'aquest àmbit, Íngrid Guardiola; professora, programadora audiovisual, directora, comissària i assagista, a més de doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professora associada de la universitat de Girona. També ha exercit la docència en diverses universitats catalanes. El 2018 va publicar el seu celebrat assaig L'ull i la navalla (Arcàdia), pel qual va rebre el premi Serra d'Or. El seu últim treball és Fils. Cartes sobre el confinament, la vigilància i l'anormalitat (Arcàdia), escrit conjuntament amb Marta Segarra.
 

El desenvolupament de públics culturals a partir de la COVID-19. Idees clau del Simposi

Ajuntament de Girona - PECT Indústries Culturals Creatives de Girona i entorn territorial ; Teknecultura

La segona onada de la pandèmia es va endur per davant tota l'activitat prevista en auditoris, teatres i sales de cinema, abocant-los a un nou tancament fins la reobertura progressiva a partir del passat dilluns 23 de novembre. Tanmateix, i per molt que mirem enrere amb melangia, no podem pensar en tornar a aquella anomenada normalitat perquè era part del problema.

Aquesta és una de les reflexions que ens van deixar els ponents del Simposi virtual 'El desenvolupament de públics culturals a partir de la COVID-19. Legitimació social i reducció de les desigualtats d’accés i contribució a la cultura’ organitzat per l'Oficina de Foment de les Arts del PECT Indústries Culturals i Creatives de Girona i entorn territorial de l’Ajuntament de Girona i Teknecultura celebrat els dies 20 i 21 d’octubre.