Blogs

Modest Fluvià Font, Ricard Rigall i Torrent, Albert Saló Mayolas  | GREIS de la Universitat de Girona

Aquest estudi ofereix pautes i procediments per avaluar els impactes econòmics generats per les institucions i els esdeveniments culturals. És per això que procura ser homologable amb les principals i més recents experiències que avui existeixen en l’àmbit de la cultura. En definitiva, la seva finalitat bàsica és la implementació per part de les diferents institucions culturals d’aquest país: des de museus locals a grans museus, de fires locals a festivals, passant per les molt variades formes de manifestacions culturals.

Pep Montes | Variacions

L’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna va acollir dimarts 22 d’octubre una celebració transvestida de nostàlgia, que apelava al futur però que era deutora del passat i que, tot i que demanava aire fresc, es va haver de conformar amb un ambient càlid, de reafirmació més que de reivindicació. Els gestors culturals vam exhibir els vint anys de vida de la organització que defensa els nostres drets, que promou la nostra feina, que ens vol fer servei i que reclama un lloc sota del sol per al col·lectiu. La cosa es diu Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i s’explica habitualment amb un acrònim impronunciable: APGCC

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria.

Document que recull les ponències i comunicacions del VI Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas organitzat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte sota el lema ‘Memoria individual, patrimonio global’. El document s’estructura en tres grans apartats: ‘Impacto de lo digital en los servicios bibliotecarios’, ‘Bibliotecas y comunidad en la era digital’ i ‘Cooperación con archivos, museos, audiovisuales y otras instituciones y organizaciones en proyectos digitales’.

Un post de Sandra Álvaro

El Big Data és el nou mitjà d’aquest segon decenni de segle. Un nou conjunt de tecnologies computacionals que, com les anteriors, ha canviat la manera en què accedim a la realitat. En un moment en què la web social és el nou laboratori de la producció cultural, les humanitats digitals s’aboquen cap a l’anàlisi de la producció i distribució massiva de productes culturals, per comprometre’s en el disseny i qüestionament dels mitjans que l’han fet possible. D’aquesta manera, adopten un enfocament més centrat a veure com es produeix i distribueix la cultura, que les col·loca davant els reptes d’una nova cultura connectada.