Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Culture shock

Samuel Jones assessora al Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic, és un dels investigadors principals de la fundació Demos, centra el seu treball en les arts, els museus i les galeries, la creativitat i la comunicació internacional i intercultural.  «Cultures Shock»forma part d’un estudi pel DCMS, per avaluar la participació pública de la societat, en la cultura i els esports. L’estudi, independent, fa un conjunt de recomanacions en aquesta conjuntura de canvi polític i restriccions econòmiques.

Jones proposa al DCMS un conjunt de reflexions per avaluar perquè i com l’Estat a d’assumir una nova política cultural que incorpori una perspectiva cultural àmplia. Proposa, de forma provocativa, un seguit d’accions on reflexionar i actuar: Reinventar el propi Departament; establir un Consell de les Expressions Culturals; finançar els projectes culturals en el seu moment incipient, i per acabar, crear nous organismes culturals nacionals.

Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha presentat 'Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España'elaborat per l’empresa ARTImetría per la Subdirección General de Museos Estatales i finançat amb el Programa ibermuseos.

 Algunes de les dades de l’Informe:

  • Hi ha més de 1.550 museus i col·leccions museogràfiques a Espanya que ocupen 14.784 professionals. El 67,5% són museus públics, un 30,4% privats i un 2,1% són de titularitat mixta.

Cultura i desenvolupament local: més enllà del districte industrial


  
Cap a models territorials que entenen la cultura com a infraestructura, com a valor compartit i com a motor de transformació sostenible.
  

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local i el paper que pot jugar la cultura en les estratègies territorials contemporànies.

La cultura com a bé públic

És evident que la cultura ha de ser considerada, en tot moment, com un bé públic que  defineix i estructura el conjunt de la societat i que, alhora, atorga identitat, cohesió i coneixement al conjunt de la ciutadania. Un bé públic implica el fet de compartir i de configurar àgores de trobada i intercanvi. La cultura és la resposta crítica als dilemes i sols les societats fortes disposen d’un sistema cultural ben estructurat.

Galeries d’art i ciutat: una història de risc, passió i transformació


 
Del comerç d’objectes a l’acompanyament de projectes artístics, el recorregut del galerisme a Barcelona explica una part essencial del seu ecosistema cultural.
  

El llibre Galerisme a Barcelona 1877–2012, editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’associació de galeries Art Barcelona, ofereix una revisió exhaustiva de la història de les galeries d’art de la ciutat des dels seus inicis fins a l’actualitat. L’obra permet entendre com s’ha configurat un sector clau per a la modernització artística de Barcelona, sovint en absència d’institucions públiques consolidades i amb un fort component d’iniciativa personal.

La gouvernance de la culture scientifique, technique et industrielle

Rapport d'information n° 412 de Mme Marie-Christine Blandin et M. Jacques-Bernard Magner, fait au nom de la commission de la culture, de l'éducation et de la communication du Sénat (27 février 2013). Le présent rapport d'information entend alimenter la réflexion sur l'évolution de la gouvernance de la culture scientifique vers un équilibre optimal entre un pilotage national cohérent et efficient et le respect de l'identité et du fonctionnement propres des différents acteurs de terrain.

 Publication du Sénat, commission de la culture, de l'éducation et de la communication, 18 mars 2013

Polítiques culturals autonòmiques sota la lupa


 
Una mirada comparada a les tensions, les singularitats i els límits dels sistemes culturals de les comunitats autònomes.
  

Aquest número monogràfic de la revista RIPS. Revista de Investigaciones Políticas y Sociológicas està coordinat pels professors Arturo Rodríguez Morató i Joaquim Rius Ulldemolins, de la Universitat de Barcelona. La publicació recull els resultats d’una investigació de llarg recorregut sobre les polítiques culturals de les comunitats autònomes espanyoles, desenvolupada durant sis anys per un equip d’investigadors de diverses universitats del país.

Capitals culturals i ciutat viscuda



Quan la política cultural es mesura no només en transformacions urbanes, sinó en relacions socials, pràctiques quotidianes i diversitat cultural real.
  

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals dins els seus processos de regeneració urbana i en les dinàmiques socials i artístiques que estructuren la vida quotidiana.

Construir ponts entre educació i cultura a Europa


Quan l’aprenentatge permanent i l’accés a la cultura deixen de caminar en paral·lel i passen a formar part d’una mateixa estratègia de cohesió social.
  

L’any 2013, la Plataforma Europea de la Societat Civil sobre l’Aprenentatge Permanent (EUCIS-LLL), la Plataforma per l’Accés a la Cultura (ACP) i Culture Action Europe (CAE) van impulsar conjuntament la iniciativa Building synergies between education and culture. Es tracta d’organitzacions que comparteixen una visió comuna en els àmbits de l’educació i la cultura, amb objectius com l’ampliació de l’accés a la cultura i a l’educació, el foment de la inclusió social i l’acostament entre l’aprenentatge formal, no formal i informal.

Are Central Cities More Creative? Exploring the Locational Decisions of Creative Industries

15 març 2013 | Per Yaxi Deng

Recently, a major focus in urban economic development has been attracting creative industries and creative workers to cities as engines to drive economic growth. Since the second half of twentieth century, however, American metropolitan areas have seen accelerated trends of employment decentralization. As metropolitan workforces continue to suburbanize, should urban policy makers worry about retaining creative industries? How do location patterns and growth trends in creative industries compare to other industries?

In a paper titled “Are Central Cities More Creative? The Intrametropolitan Geography of Creative Industries,” researchers Ric Kolenda and Cathy Yang Liu explored the intra-metropolitan (center cities vs. suburbs) distribution of creative industries and the resulting economic effects.