Crisis i conflictes mundials

Aquesta setmana, els debats culturals apunten cap a una mateixa direcció: la cultura és un terreny on es condensen tensions socials, polítiques, identitàries, econòmiques, que sovint ultrapassen l’escena artística. Des de la interrupció d’un concert a París fins a la mirada afrocentrada dels drets culturals, passant per l’ascensor social improbable o pels límits del suport a la creació escènica, les quatre lectures ens recorden que el municipi no és un simple gestor d’activitats, sinó un actor que interpreta i redistribueix poder simbòlic.  
  
  

Concert interromput i fractures culturals a París

Musique et politique : à propos d'un concert perturbé à la Philharmonie de Paris

Didier Eribon, 10 de novembre de 2025

El 6 de novembre de 2025, el concert de l’Orchestre philharmonique d’Israël a la Philharmonie de Paris va ser interromput per manifestants pro-palestinians que van encendre fumígens i van llençar fullets entre el públic.  En resposta, alguns espectadors van agredir físicament aquests manifestants.

Setmanes de debat dens sobre la cultura com a espai de democràcia i resistència. Els articles que destaquem aquesta quinzena comparteixen una preocupació de fons: la fragilitat del vincle entre cultura i vida pública en un context d’austeritat, desigualtats i noves hegemonies simbòliques. Des de la reflexió sobre els festivals i el paper de la creació, fins a la defensa de la llibertat artística o la revisió del model institucional, la lectura que en fem des del món local és clara: la política cultural no pot limitar-se a gestionar recursos, sinó que ha de protegir el dret a “fer cultura” com a pràctica social compartida.
  
  
  
Els drets culturals com a nou paradigma i el municipalisme com a clau de volta  

Xavier Fina: “El llibre en paper és un artefacte perfecte i molt difícil de superar”

Maria Cerezuelax, 24 d'octubre de 2025

Xavier Fina, director general de Promoció Cultural i Biblioteques, fa balanç del seu primer any al càrrec, reivindicant una visió de la cultura centrada en la ciutadania i els drets culturals. Destaca la lectura com a eix vertebrador de la política cultural i defensa les biblioteques com a equipaments culturals, no com a centres cívics.

El dimarts, 21 d’octubre a les 18h, des del Cercle de Cultura us convidem a l’acte “El paper de la cultura en la consolidació de la democràcia a Espanya”, una trobada per reflexionar sobre la relació entre cultura i democràcia. 

Setmana intensa i plena de miralls per pensar la cultura. Des de Barcelona fins al Brasil, passant per Irlanda i Europa, les reflexions posen de manifest que la cultura no és un afegit ornamental, sinó un camp de disputa, benestar i democràcia. Parlem de drets culturals reconeguts per llei, de festes populars que es transformen, de reptes digitals que condicionen la visibilitat de les obres i de models de participació que enforteixen institucions. Alhora, veiem com l’ocupació creix amb força, però també com la cultura s’utilitza per blanquejar interessos.
  
  

La cultura, clau per a la democràcia

Márcio Tavares: “La cultura té un rol important en l’enfortiment de la democràcia”

Jordi Bordes, 25 de setembre de 2025

Márcio Tavares, secretari executiu del Ministeri de Cultura del Brasil, defensa a Barcelona que la cultura ha d’ocupar un lloc central a l’Agenda 2030 i a les polítiques públiques globals. Considera que és clau per enfortir democràcies, generar consciència crítica i combatre l’odi, enfront del discurs simplificador de l’extrema dreta.

Quin impacte tenen les emergències —ja siguin crisis sanitàries, conflictes o desastres climàtics— sobre la vida cultural de les dones? I com afecten la seva capacitat per continuar creant, participant i liderant dins del sector cultural? L'UNESCO ha posat en marxa una enquesta global per començar a respondre aquestes preguntes des d'una mirada interseccional i basada en drets. Una iniciativa rellevant també per als municipis.

  
Governança participativa, cultura de pau i el paper insubstituïble dels governs locals.
  

La cultura pot —i ha de— promoure la convivència, el respecte mutu i la resolució no violenta dels conflictes. I això no només a través dels missatges o la programació cultural, sinó des d’un plantejament de fons sobre quina mena de societat volem construir. Per això, tot i que la Declaració de Montevideo del 5è Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris de Pau no és un document específic de política cultural, ens interpel·la de ple.

El Ministeri de Cultura d’Espanya ha obert la convocatòria per participar a l’XI Encuentro Cultura y Ciudadanía, que se celebrarà a Barcelona els dies 26 i 27 de setembre de 2025, com a part de les activitats prèvies a MONDIACULT 2025, la Conferència Mundial de la UNESCO sobre polítiques culturals  i desenvolupament sostenible.

 
Setmana 17 de l’any i Sant Jordi encara a l’aire! Entre roses, llibres i reflexions, la cultura no s’atura. A #compartim fem un nou recull d’articles que ens han cridat l’atenció: des de crides internacionals sobre IA i drets culturals fins a mirades artístiques sobre el llibre, passant per informes sobre finançament museístic o reflexions que qüestionen el paper de la cultura avui. Preparades i preparats per llegir, pensar i compartir?
 
  

Crida global sobre intel·ligència artificial i drets culturals

23 d'abril de 2025

La cultura i la creativitat en l’era de la IA: qui en marca els límits? La Relatora Especial de les Nacions Unides en l’àmbit dels drets culturals ha obert una crida a aportacions sobre l’impacte de la intel·ligència artificial —especialment la generativa— en la creativitat, l’autoria i la diversitat cultural.

 
Setmana 14 de l’any i la primavera ja es deixa notar! Amb el canvi de mes i l’energia renovada, el sector cultural es posa en marxa amb noves propostes, reflexions i tendències que val la pena seguir de prop.

A #compartim, cada dilluns fem una selecció dels articles, informes i opinions que ens han semblat més interessants. Què hem descobert aquesta setmana? Aquí ho teniu!
 
  

Sarabanda d’abril

Narcís Comadira, 28 de març de 2025

L'article reflexiona sobre la fragilitat d'abril, entre tradicions i incerteses globals. Narcís Comadira destaca la deshumanització de certs esdeveniments, com la comercialització de Sant Jordi, i ofereix una visió crítica de les tensions actuals