Un dels efectes més visibles de la crisi econòmica, però també de la transició d’una economia industrial cap a una basada en el sector terciari, és l'existència, arreu de Catalunya, d'espais que es troben temporal o permanentment en desús, a l’espera que s’aconsegueixin els recursos necessaris per tirar endavant l’activitat per a la qual van ser concebuts, o bé que s’aprovi el pla d’urbanístic que ha de permetre la seva requalificació (i revitalització), o que un agent privat o públic es decideixi a comprar-los per impulsar una nova activitat, o que, en definitiva, es trobi