Apunts

Posar en xarxa l'economia creativa

Cultural Cities Enquiry | Core Cities UK

En el nostre món cada vegada més urbanitzat, les ciutats tenen un paper únic i innegable a l'hora de donar suport a la cultura. Les ciutats serveixen a poblacions ben diverses, són centres creatius vitals per a àrees metropolitanes o territorials més àmplies i ofereixen oportunitats per a les properes generacions d'artistes i creatives. El valor de la cultura a la nostra vida cívica és indiscutible. Una escena cultural vibrant i pròspera es reconeix com un actiu local cada vegada més important.

El pas del turisme cultural

Del ‘jamón’ o el big fun, hi ha espais que s’aixopluguen sota la designació de museu quan en canvi ocupen un espai d'atracció turística en racons que gaudeixen d’aquest públic potencial. De vegades funcionen, d’altres no tant, però malgrat el terme museu solen evidenciar clarament el seu objectiu. Hi ha polítiques, projectes i operacions urbanístique però, que malgrat la seva finalitat d’atracció turística i econòmica es vesteixen de cultura per assolir una millor acceptació entre els locals. Veiem-ne un cas.

Conversa amb la filòloga Izaskun Arretxe, directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull

Terrícoles | dilluns, 25 de març del 2019

  'La literatura catalana va trobant el seu camí internacional', sosté Izaskun Arretxe.    

Les traduccions d’obres catalanes, les carreres literàries, la dictadura de la novetat, les fires de llibres… Àlex Gutiérrez conversa amb la filòloga Izaskun Arretxe, directora de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull.

Una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la cultura?

Reflexionar sobre la influència de la cultura en les persones i en les societats és un repte essencial per a les polítiques culturals. Les experiències culturals tenen la capacitat d’afectar i transformar els estats emocionals, però també cognitius, estètics i relacionals de persones i grups. L’abast d’aquesta potencialitat depèn de variables com el capital cultural dels individus, la seva sensibilitat emocional o el context en el qual es produeix el fet cultural.

L’oferta educativa no formal en l’àmbit artístic a Catalunya

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

Aplicació dels instruments metodològics, anàlisi descriptiva i interpretativa i propostes de millora.

Per petit que sigui el nostre municipi o per allunyat que estigui de nuclis urbans més grans o amb majors recursos, resulta evident que a la nostra ciutadania els agrada conviure i formar-se amb les arts. L’evidència d’això la trobem en l’existència de tantíssimes entitats localitzades que, siguin no formals o informals, parteixen d’una mateixa premissa: educar-se en l’art i, en moltíssims casos, fer-ho de forma totalment entregada i allunyada d’interessos professionals o formatius formals. És a dir, fer-ho simplement perquè hi tenen dret i els ve de gust.

Una institució nascuda sota la crisi, Agència Catalana del Patrimoni Cultural

L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC) sorgeix en el moment àlgid de la crisi econòmica a Europa, quan es constitueix el 2011 un nou govern a Catalunya. Pretén ser un revulsiu en la gestió cultural de la Generalitat de Catalunya, centrat en el patrimoni cultural. La creació de l'Agència, que s'emmarca en el famós govern de "les retallades", es va construir en plena crisi i volia ser una revolució interna amb la pretensió de seguir models internacionals. Han passat més de 4 anys des de la seva creació i els autors creuen que cal una anàlisi crítica.

Diversitat de marcs per la cultura

Als nostres municipis s’hi solen sumar una bona colla de grups diversos de cultura popular, associacions pel foment de la literatura, la música o el teatre, entitats culturals i de lleure educatiu, col·lectius d’artistes grafiters i iniciatives privades o associatives que promouen programacions amb major o menor estabilitat. Entitats que poden ser segmentades o interseccionals, més homogènies o divereses. Sigui com sigui, hi ha una llarga tradició en l’associacionisme del nostre país que es fa evident en la cultura, segons l’Idescat (2018) trobem fins a 32.632 associacions culturals a Catalunya actualment. Però sovint el nombre no fa la cosa, la importància recau en el treball i la cooperació entre entitats privades, associacions, institucions públiques, que pot arribar a ser un batibull considerable. Com podem doncs, harmonitzar aquest context?

La cultura transversal en el desenvolupament sostenible

Culture 21. Agenda 21 de la Cultura | Ciudades y Gobiernos Locales Unidos

Els aspectes culturals juguen un paper essencial en l'èxit de l'Agenda 2030. Els drets culturals, el patrimoni, la diversitat i la creativitat són components centrals del desenvolupament humà i sostenible.
 

L'Agenda 2030 és un petit pas cap endavant en la consideració dels aspectes culturals per al desenvolupament sostenible. Al  2013 va haver-hi una gran mobilització de la societat civil, organitzacions i xarxes culturals internacionals, per incloure la cultura a l’Agenda 2030 com un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb la campanya global “El futur que volem inclou la cultura” (“The Future We Want Includes Culture” n’és el títol en anglès). Com va recollir la 'Carta de Cooperació Cultural de Lió'. Amb 'La cultura en los objetivos de desarrollo sostenible. Guía práctica para la acción local' podreu penetrar els Objectius de manera transversal per extreure'n l'implicació de la cultura en el desenvolupament local sostenible amb efectes globals.

'Territori contemporani'. Capítol 15

El programa Territori contemporani, produït per La Xarxa i Vallès Oriental Televisió amb el suport de la Diputació de Barcelona, va rebre ahir dimarts el premi de Crítica d’art, atorgat per l’Associació Catalana de Crítics d’Art, per la seva contribució a la difusió del teixit artístic del territori català. Ens n'alegrem molt!

Aquest capítol 15 de 'Territori Contemporani' comença a Sant Cugat del Vallès. ADN Platform és una plataforma per a projectes expositius singulars, determinats per la seva capacitat reflexiva i voluntat de risc.

Primers passos fins al dret cultural

Observatorio Vasco de la Cultura

S’obre el teló i veiem un teatre més petit que podria ser un teatre de titelles. El teatre dins el teatre o més aviat, com acotar la magnitud de la tragèdia a un públic concret? El públic infantil és un dels més grans, no per l’edat com és evident però si en quantitat i en potencial educatiu on fer-hi créixer l’interès i el retorn social que pot fomentar la cultura, més enllà dels nous públics.