Aquesta setmana a #Compartim posem el focus en com la impostura, allò que semblava una excepció, s’ha instal·lat com una norma en la nostra societat, facilitada pel món digital i el màrqueting personal. Ens toca repensar com aquesta realitat impacta la confiança i l’autenticitat, també en l’àmbit cultural. Alhora, aprofundim en la cultura digital més enllà de la tecnologia i l’art, per entendre com transforma la nostra vida quotidiana i els processos socials. No hi falta el patrimoni en risc, amb el cas de Sixena, ni els debats europeus per trobar un equilibri entre innovació i protecció dels drets culturals. Un recull que interpel·la directament la gestió cultural municipal, perquè reflexionem i actuem des de la proximitat i la responsabilitat
.
La impostura com a norma social
El porvenir de la impostura
Carlo Frabetti, 5 de juny de 2025
Carlo Frabetti reflexiona sobre com la impostura s’ha normalitzat en una societat dominada pel màrqueting personal i la superficialitat. A partir d’experiències personals, l’autor exposa com ha estat percebut com a expert en àmbits com la semiótica o el còmic, malgrat no tenir una formació específica,
El cas Sixena: patrimoni segrestat o patrimoni salvat?
El feminisme fa temps que interpel·la les institucions culturals, però sovint ho fa des de fora o des de les grans ciutats. Repensar el museu. Una guia de reflexió i actuació amb perspectiva feminista és una proposta que interpel·la directament els equips professionals, pensant en el dia a dia dels museus i equipaments d’arreu del país. 
El Departament de Cultura ha obert la convocatòria de Subvencions per a la programació d’espectacles d’arts en viu de caràcter professional en municipis de fins a 1.000 habitants. La mesura s’adreça a ajuntaments i entitats municipals descentralitzades (EMD) de Catalunya, amb l’objectiu d’enfortir l’oferta cultural als municipis més petits.
La Comissió Europea ha obert una nova convocatòria dins del programa Horizon Europe per finançar projectes que posin el patrimoni cultural immaterial (PCI) al centre de les estratègies de resiliència comunitària. Amb un pressupost total de 12 milions d’euros, la crida busca solucions innovadores que connectin el coneixement tradicional amb els reptes actuals: el canvi climàtic, la migració, el despoblament rural o la pèrdua de vincles intergeneracionals.