Els meus millors consells, de Roser Sanjuan
La Roser Sanjuan és responsable de programes públics i de la direcció del Centre d’Art La Panera de Lleida.
És historiadora de l’art per la Universitat de Lleida (UdL), investigadora i comissària, Màster en gestió cultural i Postgrau en Art Actual per la Universitat de Barcelona.
Ha comissariat exposicions i ha escrit sobre art contemporani i mediació per a articles acadèmics i altra bibliografia. Ha impartit conferències en nombrosos congressos i seminaris d’educació artística, així com realitzat classes en màster is postgraus d’educació (Ramon Llull- Blanquerna), Gestió Cultural (Carlos III), Museografia i educació (Saragossa), entre d’altres.
Dissenya i coordina projectes artístics col·laboratius en contextos sanitaris i col·lectius en situació de vulnerabilitat i s'interessa per com l'art pot vehicular una hibridació de sabers.
Escolto:
M’agrada música molt diferent, però últimament, escolto molt a Mama Douscha, Rigoberta Bandini, Ludwig Band, Ferran Palau, Petit de Ca l'Eril, Ouineta i Fades.
Llegeixo:
Llibres que ja fa un temps que vaig llegir però repenso, per tant recomano, son els d'Irena Solà, sobretot Canto jo i balla la muntanya i també La ridícula idea de no volver a verte de Rosa Montero.
M'acabo de llegir i també recomano, No pensis, mira, de Mercé Ibarz, i estic llegint, Obra maestra de Jorge Tallón, Art (in) útil. Sobre el capitalisme desactiva la cultura de Daniel Gasol, i L'art de ser humans de David Bueno.
Algú que trobo molt interessant:
És difícil fer esment a referents sense ser injusta a l'hora de mencionar-ne i uns i no uns altres, per l'aportació que penso que fan al sector. Faré una selecció sent conscient d'aquesta impossible equitat. A nivell de gestió i pensament, admiro a moltes persones, però potser cal reivindicar el Km 0 a tots els nivells, i reivindicar l'equip del Centre d’Art La Panera actual i de totes les persones que n'han format part, un equip minúscul per la feina que fan, com tots els de la Xarxa de Centres d'Art Territorials (Bòlit, ACVIC, Mèdol, MAC Mataró Art Contemporani, Fabra i Coats, La Panera, Tecla Sala, Lo Pati) i menys finançat del que hauria, amb molt de talent i expertesa com Antoni Jové, una de les persones amb la ment més clara al voltant de la conceptualització i la producció d'exposicions, Helena Ayuso, experta en educació a La Panera, pionera en l'art contemporani i la primera infància i responsable de l'espai Minipanera i Anna Roigé, responsable de la programació del Centre de Documentació, una de les millors especialistes en llibres d'artista del país i responsable del Fons de Publicacions Especials, Carlos Mecerreyes, una peça clau al centre amb la il·luminació i muntatge de les exposicions i Glòria Picazo, primera directora de La Panera, amb qui vam aprendre a treballar, així com també reconèixer l'aportació al centre de les altres dues direccions: Cèlia del Diego i Chritstian Alonso. I aquest reconeixement el faig a consciència, per donar valor al talent i perseverança dels equips que sostenen les institucions, que solen ser menystinguts en la cerca de talent extern a aquestes.
Companys i companyes que des de l'administració pública fan bona feina i no és fàcil com Anna Crosas (DIBA), Roser Mendoza (DIBA), Ester Martínez (Generalitat) i Arantza Morlius (Generalitat), o Benito Burgos (Ministerio de Cultura). Companys que des del món privat fan bons projectes com Gemma Avinyó (Fundació Sorigué), Alfredo Puente (Fundación Cerezales) i segur que farà bona feina, l'Aida Boix (Fundació Carulla).
I admiro i recomano seguir el treball de molts artistes, però els que més m'interessen son aquells que desenvolupen projectes d'investigació previs a les seves formalitzacions artístiques, com Carlos Monleón, Karlos Gil, David Bestué, Pep Vidal o Paula Artés, entre molts altres, per la seva generositat, treball i intel·ligència aplicada a la seva obra, així com també, artistes i mediadors que treballen amb comunitats, des de les bones pràctiques com Albert Potrony, Laia Solé, Gemma Paris, Christian Fernández Mirón, Teresa Rubio , Antonio Delgado, Carlos Almela, Helena Minuesa, Susana Arias (CCCB), Eva Cifre (Es Baluard), Maria Verdejo (Es Baluard), Olivia Rico (Es Baluard), Irene Llàcer (Institut Valencià d’Art Modern - IVAM), Ricardo Pérez-Hita (MACBA) o Yolanda Jolis (MACBA).
Seguiu aquestes organitzacions:
Projectes relacionats amb art i comunitat com Polièdrica, A bao A Qu, Hablar en Arte, Pedagogías Invisibles, Permea, AMECUM, amb Art i Tecnologia com RED Acts, de pensament contemporani i cultura com Interacció, de galeries d'art contemporani com Et Hall, Bombon Project, Palma XII, Àngels Galeria i Galeria Prats Nogueras Blanchard, projectes independents com Centre Cultural Mal País, Homesession o La Escocesa i fundacions com Fundación Daniel y Nina Carasso o Fundación Cerezales i CCCB per la seva perícia en hibridar coneixements a partir de les pràctiques artístiques.
Això em manté desperta a la nit:
Moltes coses!
Gaza, la política (de Trump , d'Itàlia, de Polònia, d'Israel, del govern espanyol i català...), el reaccionisme global, si ho faig prou bé amb la parella, amb el fill, amb la família, amb els amics, amb els companys, amb la feina. De fet diria que tot de coses poden desvetllar-me.
Articles Interacció. Indispensable!
Interacció és un gran referent com arxiu i “vehiculador” d'investigació al voltant de la cultura, reivindicant que, sense investigació, no hi ha professionalitat, tampoc en la cultura. Així que m'han interessat molts articles, els quals m'han descobert molts estudis inabastables d'aquesta plataforma digital, per a mi la més longeva i, juntament amb Polièdrica, les que més he utilitzat.
La primera vegada que vaig sentir a parlar de drets culturals fou de la mà de Gemma Carbó. Per això, em sembla molt interessant aquesta entrevista per donar a conèixer més sobre el tema a través seu.
_____________________________________________________________________
