Apunts

Lluís Nacenta: "La intel·ligència artificial sempre serà una mena de súper lloro”

Amb motiu del curs ‘La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura’, del qual se n’han fet dues edicions al llarg del mes de juny a causa de l’alta demanda, hem conversat amb Lluís Nacenta, un dels grans experts del nostre país al voltant d’aquesta qüestió. Aquest és el resultat apassionant de l’entrevista que va concedir-nos.


 

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al col.lectiu El Museu Transformador


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Més intel·ligència artificial


Jorge Fernández León, Vocal del Patronat de la Fundació Interarts | 12/09/2023
 

La intel·ligència artificial (IA) i les seves conseqüències, desitjables i no, han arribat per assentar-se en el nostre entorn quotidià. Aquesta nova onada tecnoinvasiva, de conseqüències difícilment previsibles, posarà a prova de nou en el nostre món professional la capacitat dels qui militem en el sector de la recerca i la intermediació cultural per donar respostes a temps a algun dels reptes i riscos que planteja aquest conjunt d’eines i aplicacions digitals.

Digitalitzar la cultura o repensar-la?


  
El debat sobre cultura digital ja no gira només al voltant de les eines. El que està en joc és si som capaços d’entendre el digital com un ecosistema cultural amb implicacions polítiques, educatives i territorials.
  

Pep Salazar: 'Hauríem d’educar la classe política en la creativitat digital?

 

Entrevista a Pep Salazar, director del Festival Offf Barcelona, amb motiu del curs ‘Cultura digital. Implementació en les polítiques culturals’, que ha tingut lloc en format online els dies 23 i 25 de maig, organitzat pel CERC, hem entrevistat Pep Salazar, que ens ha parlat d’art digital, de la necessitat de posar-nos les piles en aquest àmbit i de com la digitalització està canviant la nostra manera d’entendre, percebre i assimilar l’art.

"L’impacte comunicatiu l’hem de començar a pensar en el moment en què treballem la programació". Entrevista a Oriol Burgada

Tot coincidint amb el curs “La relació comunicativa. Com podem fer que els mitjans de comunicació es facin ressò de les nostres programacions municipals”, que ha tingut lloc en format online els dies 28 i 30 de març, hem entrevistat Oriol Burgada, gerent de Mataró Audiovisual i director de Mataró Ràdio i tvmataró, i el qual n’ha estat el docent.

International Symposium on Electronic Art 2022 (ISEA). Llibre d'actes i catàleg d'obres

Després de la celebració de l’ISEA2022 Barcelona, la 27a edició del International Symposium on Electronic Arts, el passat mes de juny a la capital catalana, ja pots consultar el llibre d’actes i el catàleg completd’aquesta cita de referència que ens ha situat com un dels epicentres de l’art electrònic. 

2

“El sector cultural, des de fa un temps, ha abandonat el debat per a la transformació social”. Entrevista a Simona Levi


Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Noves formes participatives: la democràcia en xarxa’, que ha tingut lloc de manera presencial al CERC el 21 de febrer d’enguany, hem entrevistat Simona Levi, directora de teatre, dramaturga, experta en tecnopolítica, activista i docent. Aquí us oferim la conversa que hi hem mantingut.


 

Propostes de cultura digital per innovar i trencar estereotips

 

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)


 

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania” (Hernandez. M. (2022). Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals). Més endavant, l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes van contribuir a impulsar processos de digitalització però també van servir per comprovar-ne les limitacions, tan tecnològiques com socials, evidenciant una manca de planificació estratègica en aquest àmbit.  

"La ciència s’ha de validar empíricament, però no deixa de ser un fenomen cultural". Entrevista a Jordi Pigem


  
Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?’, impartit de manera presencial el passat 15 de novembre al CERC, hem entrevistat el seu docent, Jordi Pigem, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i filòsof de la ciència, autor d’obres com Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Pigem va ser curador també d’una part de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.