Apunts

  
Llegit avui, el monogràfic Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació continua interpel·lant una pregunta rellevant per a les polítiques culturals i educatives locals: què aprenem de la ciutat i com participa la ciutat mateixa en la nostra formació com a ciutadans? El número proposa desplaçar la mirada més enllà de l’escola i entendre l’espai urbà com un entorn educatiu ple de relacions, experiències i oportunitats de participació. (n. de l'e., 2026)

  
Una reflexió sobre com la revolució digital no transforma només tecnologies, sinó també les pràctiques de comunicació, l’accés als continguts i el paper mateix de la cultura en la societat contemporània.
  

El llibre Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder posa de relleu que la digitalització no és només una qüestió d’eines o plataformes, sinó una reconfiguració profunda de la manera com produïm, compartim i interpretem significats.

  
Per què educar en imatges és avui tan essencial com ensenyar a llegir o escriure i com les escoles europees encara tenen molt per fer perquè això esdevingui realitat.
  

En una societat saturada d’imatges —pantalles, vídeos, publicitat, sèries o vídeojocs— saber “veure” no és innat, s’aprèn. L’educació audiovisual va més enllà de projectar una pel·lícula a classe com a recurs puntual.

  
L’informe del programa Anem al teatre del curs 2013-2014 descriu amb detall una de les polítiques culturals més esteses i sostingudes del món local: la programació d’arts escèniques per a públic escolar. La seva escala és significativa: 221 municipis participants, 841 centres educatius implicats i més de 259.000 assistències registrades en un sol curs. No és una acció marginal. És una infraestructura estable de relació entre cultura, educació i territori.