Destacats

 Pep Montes | Variacions

Fa uns dies contestava una piulada de l’amic Carles Spa tot dient-li que era un insensat. No es tractava pas d’un d’aquests intercanvis viscerals d’insults, cada cop més freqüents a twitter, a causa de controvèrsies polítiques. Era més aviat una expressió d’admiració per la seva gosadia. Spa va publicar en el seu bloc (que us recomano vivament) una entrada en la que feia un balanç de la política cultural del govern de CiU. El text era tant demolidor com documentat, i va fer força sort a la xarxa. Jo el vaig recomanar i vaig intercanviar alguna piulada amb l’autor. Insatisfet de mena, en Carles deia que, més enllà de reflectir la situació de crisi del món de la cultura, trobava a faltar en termes generals una mica d’autocrítica del sector. Amb totes les dificultats que pugui tenir la delimitació d’això que en diem sector cultural, li semblava que per als seus integrants és fàcil rabejar-se en la crítica a uns dirigents polítics que ho fan tan malament com saben, però que costa una mica més explorar quines són les causes derivades de la pròpia actuació del col·lectiu.

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 148.500 persones al segon trimestre del 2015, un 3,3% menys que al mateix trimestre del 2014, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 4,8% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 80.900 homes i 67.600 dones.  xifra que mostra un decrement interanual del 2,7% en el cas de les dones i del 3,8% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada disminueix un 3,9% i la no assalariada un 2,1%. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 685.100 persones, un 1,8% més que fa un any, i representa el 3,8% del total de la població ocupada.

Carl Grodach, Daniel Silver (eds.) | Routledge

Llibre que presenta una selecció d’estudis de models de política cultural urbana desenvolupats a una vintena de grans ciutats dels cinc continents. Cada cas, explicat per un acadèmic o expert internacional, descriu les dinàmiques i interrelacions entre els agents polítics, econòmics, institucionals, socials, culturals i artístics, governamentals i no governamentals, que han influït en la configuració d’aquestes polítiques urbanes directament connectades amb les arts, la cultura i la creativitat. L’objectiu del volum és analitzar i comparar estratègies i maneres de fer política cultural urbana en diferents tipus de contextos, avaluar-ne els resultats així com el seu impacte en la governança de les ciutats.

Jordi Oliveras | Nativa

Article escrit per al nº11 de  Cafeambllet

No fa gaire parlàvem amb un amic de la desafecció cultural. Fent un paralelisme amb la suposada desafecció envers les institucions polítiques, parlàvem de la manca de preocupació de la majoria de la gent envers el mon de la cultura. Sobre aquesta qüestió vam improvisar tres respostes.