Interacció

International Journal of Cultural Policy

Aquest número inclou l’article de Joaquim Rius i Mariano Martín Zamorano sobre la  Marca Espanya on fan una anàlisi crítica del projecte i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol. Interacció ja us va avançar la publicació d’aquest article fa uns mesos, podeu consultar-ne la ressenya completa aquí. El número també inclou tres articles sobre la política cultural al Regne Unit. El primer, analitza els debats de legitimació del copyright digital en aquest país. Segons els autors, internet i la digitalització ha plantejat un gran repte econòmic per als titulars dels drets d’autor en les indústries culturals i per això, davant l’amenaça de veure perillar els seus ingressos per infracció de copyright, els titulars dels drets recorren a discursos i estratègies per mirar de legitimar i enfortir la seva postura en el debat del copyright digital amb els governs i els usuaris. En els seus arguments han apel·lat a principis i justificacions sobre el que és bo, correcte i just. L’article recull algunes de les opinions crítiques per part d’altres grups que qüestionen la interpretació d’aquests principis i evidencien i qüestionen els arguments utilitzats per recolzar-los.

El segon article avalua i fa balanç de les polítiques culturals dels governs laboristes entre 1997 i 2010, es pregunta fins a quin punt les polítiques d’aquest període és poden qualificar com a neoliberals, i es planteja la qüestió des de tres dimensions: el patrocini corporatiu i les retallades en el finançament públic; la gestió de les institucions culturals públiques com si fossin empreses privades i un canvi en els principis i raons de la política cultural, més enllà de les justificacions culturals, per assolir objectius econòmics i socials. Els autors  criden l’atenció sobre el context en què les polítiques culturals públiques laboristes operen, en particular, destaquen els efectes perversos d’una concentració excessiva en els aspectes econòmics dels béns i productes culturals que no reconeix les limitacions dels mercats a l’hora d’organitzar la seva producció, circulació i consum. El tercer article fa una crítica al gir cap a una instrumentalització de l’ensenyament artístic i dels estudis de comunicació a les universitats del Regne Unit durant aquest mateix període laborista. L’article assenyala que aquest canvi de tendència es basa en fomentar l’autofinançament, la generació de riquesa a partir de la propietat intel·lectual i en preparar els graduats per a ocupar els llocs que de feina que requereixen les indústries creatives.

El número inclou també un article sobre la creació i transformació de llocs de feina en el sector audiovisual a Sud-àfrica i un altre sobre la política cultural i el disseny de la imatge de marca de la ciutat coreana de Seul.

International Journal of Cultural Policy, Volume 21, Issue 1, 2015

Podeu consultar aquesta revista al Centre d’Informació i Documentació. 

Si sou membre d'Interacció, per fer peticions d’articles escriviu un missatge privat al Centre.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris