Articles sobre polítiques culturals a Espanya i al Regne Unit

International Journal of Cultural Policy [2]

Aquest número inclou l’article de Joaquim Rius [3] i Mariano Martín Zamorano [4] sobre la  Marca Espanya on fan una anàlisi crítica del projecte i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol. Interacció ja us va avançar la publicació d’aquest article fa uns mesos, podeu consultar-ne la ressenya completa aquí [5]. El número també inclou tres articles sobre la política cultural al Regne Unit. El primer, analitza els debats de legitimació del copyright digital en aquest país. Segons els autors, internet i la digitalització ha plantejat un gran repte econòmic per als titulars dels drets d’autor en les indústries culturals i per això, davant l’amenaça de veure perillar els seus ingressos per infracció de copyright, els titulars dels drets recorren a discursos i estratègies per mirar de legitimar i enfortir la seva postura en el debat del copyright digital amb els governs i els usuaris. En els seus arguments han apel·lat a principis i justificacions sobre el que és bo, correcte i just. L’article recull algunes de les opinions crítiques per part d’altres grups que qüestionen la interpretació d’aquests principis i evidencien i qüestionen els arguments utilitzats per recolzar-los.

El segon article avalua i fa balanç de les polítiques culturals dels governs laboristes entre 1997 i 2010, es pregunta fins a quin punt les polítiques d’aquest període és poden qualificar com a neoliberals, i es planteja la qüestió des de tres dimensions: el patrocini corporatiu i les retallades en el finançament públic; la gestió de les institucions culturals públiques com si fossin empreses privades i un canvi en els principis i raons de la política cultural, més enllà de les justificacions culturals, per assolir objectius econòmics i socials. Els autors  criden l’atenció sobre el context en què les polítiques culturals públiques laboristes operen, en particular, destaquen els efectes perversos d’una concentració excessiva en els aspectes econòmics dels béns i productes culturals que no reconeix les limitacions dels mercats a l’hora d’organitzar la seva producció, circulació i consum. El tercer article fa una crítica al gir cap a una instrumentalització de l’ensenyament artístic i dels estudis de comunicació a les universitats del Regne Unit durant aquest mateix període laborista. L’article assenyala que aquest canvi de tendència es basa en fomentar l’autofinançament, la generació de riquesa a partir de la propietat intel·lectual i en preparar els graduats per a ocupar els llocs que de feina que requereixen les indústries creatives.

El número inclou també un article sobre la creació i transformació de llocs de feina en el sector audiovisual a Sud-àfrica i un altre sobre la política cultural i el disseny de la imatge de marca de la ciutat coreana de Seul.

International Journal of Cultural Policy, Volume 21, Issue 1, 2015 [6]

Podeu consultar aquesta revista al Centre d’Informació i Documentació [7]. 

Si sou membre d'Interacció, per fer peticions d’articles escriviu un missatge privat al Centre.

Inicia sessió [8] o registra’t [9] per enviar comentaris