turisme cultural

  
Una reflexió que reivindica el turisme cultural com a experiència relacional i no només com a consum d’atractius, posant el focus en la connexió amb les comunitats i els llocs.
  

Del ‘jamón’ o el big fun, hi ha espais que s’aixopluguen sota la designació de museu quan en canvi ocupen un espai d'atracció turística en racons que gaudeixen d’aquest públic potencial. De vegades funcionen, d’altres no tant, però malgrat el terme museu solen evidenciar clarament el seu objectiu.

  
Una entrada que convida a entendre el turisme no només com a flux econòmic sinó com a practiques culturals que transformen les ciutats, els espais i les relacions socials.
  
Diu la dita que hostes vingueren i de casa ens tragueren. Potser no és la millor frase per parlar de turisme per les ressonàncies xenòfobes que té. Però també és cert que és capaç d’il·lustrar i sintetitzar el malestar dels barcelonins respecte el fenomen turístic.

  
Una reflexió que qüestiona narratives dominants del turisme cultural i proposa entendre’l com a pràctica complexa que no sempre aporta el que promet.
  

Què ens motiva a viatjar? Què busquem quan fem les maletes i creuem fronteres? A principis del segle XV, l’explorador xinès Zheng He va capitanejar set expedicions navals per establir intercanvis comercials, culturals i diplomàtics.

Aquesta obra recull una cinquantena de comunicacions, relacionades amb el desenvolupament local i el patrimoni natural i cultural, presentades per experts de diverses disciplines