creadors

La setmana a Facebook

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? Tenim novetats!

A partir d’avui, cada divendres farem un recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana.

Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Es multipliquen les Fàbriques de Creació, però amb quin rumb?
 

«Les Fàbriques de Creació van néixer amb el segell de l’heterogeneïtat, perquè moltes partien de projectes artístics existents. I els nous equipaments que s’hi han sumat hi han afegit més diversitat. El resultat és una gran disparitat en la governança -que pot dependre d’associacions sectorials, d’entitats privades o directament de l’ICUB-, en el pressupost i en les activitats, de manera que l’etiqueta de Fàbrica de Creació ha quedat difusa.» Laura Serra Solà 

Can you measure "great" art?

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.

Agents culturals sotaradar

ITD Projectes Internacionals | CERC

Amb l’objectiu de conèixer amb major profunditat els agents culturals que treballen en el sí dels municipis sense suport ni contacte amb l’Administració (sota radar) i per tal d’establir així possibles vies de millora en la seva relació, aquest informe examina la realitat cultural de cinc municipis ben diferents de la província de Barcelona per tal de no només visibilitzar i analitzar casos concrets d’agents culturals sota radar, sinó també per mostrar actituds i posicionaments generals que tenen els ajuntaments davant d’aquesta realitat cada vegada més habitual.

La creació del món

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo? 

See video
See video

Creadors i gestors. Una relació inevitable?

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo?

See video
See video

La creació i els creadors en la gestió cultural

Sovint s’ha considerat que els creadors i els gestors compartien l’àmbit d’acció cultural, i que bàsicament les seves funcions eren complementàries i no se sobreposaven: l’un “produïa” i l’altre “gestionava”. La realitat, però, és més complexa i darrerament aquest papers que tan clars quedaven en ser conceptualitzats, a la pràctica s’han anat desdibuixant, tot redistribuint i de vegades fins i tot intercanviant els rols. Per què ha estat així? Quines han estat les circumstàncies que ho han fet possible? Això és bo? 

See video
See video

¿Gestionar lo dado o producir discursos?

Hace algunos años CETAE (Centro de Estudio Transversal Aplicado a la Escena)1 organizó unas jornadas de reflexión sobre creación escénica contemporánea, cuyo objetivo era conocer diferentes experiencias artísticas y proyectos de investigación, que visibilizaran la aportación de las artes escénicas en relación con los imaginarios sociales. Una artista me preguntó qué hacía una gestora cultural en unas jornadas sobre creación. La respuesta fue otra pregunta: ¿cómo podemos gestionar aquello que no conocemos?

Quin és el paper de la creació i els creadors en la gestió cultural?

Què és allò que mou a crear una obra artística? Qui determina que algú persona és un creador? Com conviu el creador amb la mercantilització de la seva obra? Quin és el paper de la creació dins de la gestió cultural? Quan s'intenta indagar dins de la dicotomia creador-gestor cultural les preguntes no paren de brollar, especialment si s'intenta posar el focus sobre la creació, la seva materialització i el seu paper dins de l'àmbit cultural: irremeiablement un s'acaba qüestionant qui és i què fa un creador, qui és i què fa un gestor i que aporten ambdues figures a la societat. Es molt probable que no aconseguim treure mai conclusions definitives però plantejar preguntes al voltant d'aquest univers ens permet reflexionar sobre àmbits com el de l'agenda cultural (qui la marca?) i la capacitat de l'art com a transmissor d'idees i com a part indispensable per la supervivència d'aquest tot que és la cultura 1 i la identitat pròpia

Quin és el paper de la creació i els creadors en la gestió cultural?

Octubre de 1913. Henry Ford obre la primera cadena de muntatge a Detroit (EUA). Immediatament, es posa de relleu el que de manera gairebé unànime va ser reconegut com un signe del progrés: no pas la velocitat que permeten, sinó que els automòbils deixen de ser un objecte de luxe. I és que, amb aquesta nova forma de producció, es redueix el temps de fabricació, els costos i, evidentment, el preu. L’any 1908, Ford ha tret 18.000 unitats. Però el 1914, quan esclata la guerra, ja són 300.000. Acaba de començar el capitalisme fordista i, amb ell, la seva característica expansió del mercat i, al mateix temps, de manera simultània, amb la intervenció d’altres factors, la cultura de masses.

Al darrera sempre hi ha un Excel

Fa més de deu anys em trobava en un moment de pausa laboral. Acabava de tancar una etapa no gaire llarga però molt intensa en una feina on havia après molt, i tenia uns quants mesos per descansar i reflexionar. Però és clar, havia d’anar buscant una altra cosa… Vaig acudir a gent coneguda, i un d’ells -un dels meus millors professors a la facultat- em va fer la pregunta clau, una que jo en aquell moment no sabia si volia o podria respondre: però tu què vols fer? Atenció, que no em va dir què SAPS fer, sinó què VOLS fer… Em vaig quedar una mica clavada, i va atacar pel lateral: “Tu et veus escrivint guions, o dirigint pel·lis o programes de tele? O et veus més fent producció, gestionant els recursos necessaris perquè altres ho facin?” Aquí ja vaig veure per on anava. No recordo exactament què li vaig respondre -ja us dic que fa molt de temps- però crec que em vaig treure de la màniga una milonga sobre la “producció creativa” i què sé jo.