sociologia

Pensament contemporani en temps de pandèmia.

Sopa de Wuhan | ASPO (Aislamiento Social Preventivo y Obligatorio) - Pablo Amadeo

Deixem el telèfon mòbil per un moment, apaguem la televisió amb les notícies 24h i les apps que barregen notícies de qualsevol punt del món amb imatges quotidianes de confinament. És hora també de llegir i reflexionar, de prendre's temps per pensar. Fem una pausa a l’ara i aquí, per mirar enrere i sobretot, endavant.
 

«Sopa de Wuhan» és el títol del llibre creat per ASPO (Aislamiento Social Preventivo y Obligatorio), una iniciativa editorial -on-line i gratuïta- de l'argentí Pablo Amadeo que aglutina una quinzena de pensadors i pensadores d'Alemanya, Itàlia, França, Espanya, EUA, Corea de Sud, Eslovènia, Bolívia, Uruguai i Xile. Els articles, que formen el llibre, s’han publicat el darrer mes en diversos mitjans, sobre la crisi sanitària, social i econòmica que està vivint el món. La publicació vol reflectir polèmiques i debats recents al voltant dels escenaris que s'obren amb la pandèmia del Coronavirus, les mirades sobre el present i les hipòtesis sobre el futur. Pensament d’avui, des del confinament.

Hi ha vida més enllà de Bourdieu

Hervé Glevarec | Le Bord de l’Eau

Aquest seria el clam que resumiria les paraules que Hervé Glevarec dedica a aquest llibre. I és que la interpretació sociològica dels gustos culturals que Pierre Bourdieu va fer a La distinction (1979), actualment pot gaudir d’altres interpretacions. Segons Glevarec, els gustos no son reductibles a la posició i l’origen social, perquè els usos socials de la cultura van molt més enllà de les situacions socials. Quan algú explica un gust cultural, és, en essència, la generació d’aparences de les persones, dels individus, no pas de la seva posició social. A vegades inclús prima més l’estètica del producte que no la seva categoria socio-professional.

La cultura (i les persones) del canvi

Bas Lafleu [ed.], Wietske Maas [ed.], Susanne Mors [ed.] | European Cultural Foundation


El seu títol així ho indica; el lema que advoquen  tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social: Courageous citizens. How culture contributes to social change.


Coincidint amb el desè aniversari del European Cultural Foundation’s Princess Margriet Award for Culture aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes. A banda de girar entorn al tema principal, cadascuna d’elles posa especial èmfasi en alguna d’aquestes qüestions, les quals estructuren el llibre en 3 parts:

Fonaments culturals per a la construcció nacional

Andreu Ramis Puig-gròs | Lleonard Muntaner Editor i Institut d’Estudis Baleàrics

Festa major amb danses i cançons populars, imatges de cartró o rituals de celebració, esdevenen referents comuns, ja siguin ancestrals o actuals. La cultura popular, pel fet precisament de ser popular, sempre ha anat molt lligada a un col·lectiu i a la seva gent, i per tant a uns sentiments de pertinença que han sigut durant molt de temps principals elements de cohesió. Durant més d'un segle, els estudiosos de la cultura popular han estat protagonistes de la recuperació de la identitat dels pobles, fins i tot quan els règims totalitaris ho han posat més difícil.

Muses musicals als museus

Us ha passat mai que contemplant les peces d’un museu us ha vingut una melodia al cap? No cal que siguem sinestèsics, pot ser que només sigui per una associació d’idees puntual o simplement perquè se’ns ha enganxat aquella maleïda cançó de moda que sona per tot arreu.

Ballar, una necessitat humana

Totes ballem. Cada cultura balla i tant a la seva manera que balla! Precisament aquest fet demostra que moure el nostre cos al ritme de la música és omnipresent arreu i ho ha sigut durant tota la història de la humanitat.

Aleshores, per què aquest acte aparentment frívol és tan fonamental per l’ésser humà?

Tolerar l'intolerable

La tolerància és una acció que no ens és gens fàcil quan alguna cosa realment ens indigna. Tolerar no deixa de ser, deixar passar. I sovint hi ha massa coses que no podem deixar passar, que realment ens molesten o que creiem que hem d’afrontar. Potser allò que no ens toleren ens fa intolerants? On és el límit de la intolerància? I el de la tolerància? S’ha de tolerar tot en nom de la llibertat d’expressió o aquesta precisament està emparada per la tolerància?

El vell continent de les migracions

La crisi dels refugiats és una realitat. Encara que els mitjans de comunicació els hagin restat protagonisme progressivament, milers de persones segueixen jugant-se la vida a diari per creuar fronteres i demanar asil. En conseqüència, Europa s’enfronta a una situació que qüestiona la seva pròpia identitat i els valors que l’han erigit com una entitat política, econòmica i cultural singular. A fi de poder entendre el fenomen en perspectiva, resulta imprescindible llegir 'Inmigrantes y ciudadanos: De las migraciones masivas a la Europa fortaleza', de Saskia Sassen (Siglo XXI, 2013), catedràtica de Sociologia de la Universitat de Columbia.

L’educació en liquidació?

Zygmunt Bauman |  Paidós

Que res és per sempre ja ho sabíem. Però vivim cada vegada més accelerats, a la recerca de noves experiències. Ens envolta tal apologia de la novetat que provoca que allò conegut ens avorreixi fàcilment, evocant-nos a la recerca permanent de nous estímuls. D’aquesta manera  resulta més atractiu que mai l’aprenentatge de novetats, sobretot a través de les tecnologies digitals i noves metodologies. Però per contra, resulta més complex arribar a aprofundir en l’aprenentatge perquè aquest sigui fructífer per generar noves idees i accions més enllà de la immediatesa.

No és or tot allò que lluu

Peter Campbell, Dave O’Brien, Mark Taylor | Sociology (2018) 1-21

Ha arribat per quedar-se. Una nova etiqueta ha monopolitzar el món de la cultura: les indústries culturals i creatives (CCIs, sigles en anglès). El sector cultural ha aconseguit cert protagonisme traduint el seu discurs al llenguatge de la lògica econòmica, és a dir, de la lògica del mercat. Ara bé, quan fem referència a aquesta mena d’indústries, de què estem parlant? De quines empreses? Però més concretament, de quins treballadors estem parlant? Peter Campbell, Dave O’Brien i Mark Taylor publiquen “Cultural Engagement and the Economic Performance of the Cultural and Creative Industries” fent èmfasi en les ocupacions del sector.