#interaccio18

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Camille Decourtye i Joan Baixas

Si Albertí treballa amb les paraules Camille Decourtye, membre de la companyia Baró d'Evel, artista, domadora i cantant, treballa amb el moviment i amb el so sense dotar a les seves creacions d’una història lineal. No hi ha introducció, nus i desenllaç, si no parracs deconstruits que cobren sentit quan l’espectacle conclou.

La bibliografia següent és una selecció del fons documental disponible en el Centre d’Informació i Documentació del CERC, i és complementària a tota la informació difosa per mitjà de la comunitat virtual Interacció. Consulteu-la!

<< Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>
 

Per seguir el viatge cal saber quin és l'origen. D'on venim? D'on neixen les històries? Qui va posar nom i paraules a la memòria primigènia? Nancy Huston, una de les grans figures del panorama intel·lectual francès, publicava l'any passat a Espanya L'espècie fabuladora (Galàxia Gutemberg), un dels seus textos més emblemàtics, la tesi del qual destaca la importància de la ficció en la vida de l'ésser humà. Per Huston els éssers humans no poden viure fora la ficció. Així, per l'escriptora els humans són aquesta espècie fabuladora que nomena a les coses en un acte màgic.

Hi ha un minut que et condiciona i et canvia la vida. I aquell minut per Carlos Marquerie va ser el moment d'observar els quadres escoltant Pink Floyd gràcies a aquell professor, als anys 70, que li va fer trobar la potencialitat. El click. El minut que tot es deconstrueix per construir-se.

L’ Aprendre a aprendre.

 

Aquell va ser el moment on la cultura i l'aprenentatge es tocaren per esdevenir aquell lloc d'aixopluc on sembla que tot està per fer i tot és possible.

Així ho explica l'artista en un vídeo que dóna pas a la realitat. De la pantalla a la carn. De la virtualitat a l'offline "Cada cop parlem menys mirant-nos"

Eulàlia Bosch és escriptora i professora de filosofia, tot i que dedica la seva vida a una multitud de facetes vinculades al món de les arts. L’educació, per exemple, és també un tema del seu domini. Aquest 2018, Bosch ha sigut la responsable de continguts de les jornades Interacció 2018, en les quals es convocaven professionals del món cultural local per tal de discutir sobre el la relació entre educació i cultura. Tot sota un títol suggeridor: “La humanitat dels humans”. Destaquem 10 frases de l’entusiasta programadora:

#Benvingudes i #benvinguts a #Interacció18

"La cultura és l’expressió de la vida humana i l’educació és la vida eterna de la cultura"

#EulàliaBosch Gaudiu de les jornades!

Arribar. És aquí segur? Sembla que si. Acreditacions aquí ➡

Sóc a la llista, si... Si, si, mira sóc aquí. D'acord, gràcies.

Hola, com anem? Ep! Quant de temps! Tot bé, si.

Acreditació al coll, llibreta, bolígraf. A punt!
 

  
Repàs de fragments de les cartes de Pier Paolo Pasolini i una lectura de com la seva postura crítica i pedagògica —entesa com a amor a l’educació i a la qüestió cívica— continua oferint eines per pensar la relació entre cultura, ciutadania i transformació social.
  

Dèiem en la primera part d’aquest post que les cartes són una de les expressions literàries més lliures i que segurament millor defineixen una societat i un temps.

  
Una reflexió sobre com la tecnologia no és només una eina addicional, sinó una dimensió que transforma les pràctiques educatives, culturals i socials.
  

Preparats (responsablement) per a la revolució 4.0

Actualment, “en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació”, dèiem en la primera part d’aquest post, entenent els avenços tecnològics com els llenguatges, les eines i les possibilitats expressives que utilitzem en el dia a dia per a comunicar-nos.