governança cultural

Un recull coral impulsat per Banlieues d’Europe que explora el paper real de governs, ciutadania i societat civil en la governança cultural actual.

El document reuneix més d’una vintena d’autors internacionals que analitzen el significat present de la subsidiarietat des de la teoria democràtica fins a la pràctica institucional.

  
Què estan fent les ciutats europees per facilitar la mobilitat d’artistes i professionals de la cultura i què en podem aprendre des de l’àmbit local.
  

La mobilitat cultural s’ha consolidat com una peça clau de les polítiques culturals urbanes a Europa.

  
Un informe comparatiu revela la fragilitat estructural del sector i proposa bases per a polítiques més sòlides i coherents.
  

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca europeu (2011–2013) impulsat per la Comissió Europea amb l’objectiu d’establir un marc comú d’anàlisi per comparar l’estat de l’educació artística i cultural als estats membres.

Un monogràfic que revisa críticament com governs i institucions defineixen, mesuren i utilitzen la participació en les arts, i què implica això per a les polítiques culturals públiques.
  

El número especial de Cultural Trends titulat Exploring policies on participation and engagement in the arts constitueix una síntesi crítica imprescindible per entendre el gir discursiu que ha viscut la participació cultural en les darreres dècades.

L’ECOSOC incorpora per primera vegada el paper de la cultura en el debat internacional sobre sostenibilitat i obre una finestra d’incidència per als actors locals.
  

El Consell Econòmic i Social de Nacions Unides (ECOSOC), òrgan central de coordinació de les polítiques econòmiques i socials del sistema ONU, impulsa iniciatives vinculades al progrés social, el desenvolupament, la cooperació educativa i cultural i la garantia dels drets humans. En el marc de la preparació de l’Agenda de Desenvolupament post-2015

  
Cap a models territorials que entenen la cultura com a infraestructura, com a valor compartit i com a motor de transformació sostenible.
  

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local i el paper que pot jugar la cultura en les estratègies territorials contemporànies.

 
Una mirada comparada a les tensions, les singularitats i els límits dels sistemes culturals de les comunitats autònomes.
  

Aquest número monogràfic de la revista RIPS. Revista de Investigaciones Políticas y Sociológicas està coordinat pels professors Arturo Rodríguez Morató i Joaquim Rius Ulldemolins, de la Universitat de Barcelona. La publicació recull els resultats d’una investigació de llarg recorregut sobre les polítiques culturals de les comunitats autònomes espanyoles, desenvolupada durant sis anys per un equip d’investigadors de diverses universitats del país.

Quan la política cultural es mesura no només en transformacions urbanes, sinó en relacions socials, pràctiques quotidianes i diversitat cultural real.
  

Aquesta investigació analitza com les ciutats de Marsella i Liverpool han integrat les polítiques culturals dins els seus processos de regeneració urbana i en les dinàmiques socials i artístiques que estructuren la vida quotidiana.

 
Com el “big data” pot transformar decisions, impactes i relats en el sector cultural
  

“L'enfocament actual en l’ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector, en conjunt, està perdent l’oportunitat d’obtenir el màxim rendiment financer i operatiu que derivaria d’una millor utilització de les dades.

  
L’informe anual del CoNCA alerta d’un sector sotmès a pressions econòmiques i institucionals i proposa noves vies per garantir-ne la sostenibilitat.
  

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha presentat l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2013, que dibuixa un escenari crític per al sector cultural.