museus

L'experiència intel·lectual singular que es viu en visitar una bona exposició es fonamenta en l'efecte comunicatiu d'un llenguatge propi: el llenguatge museogràfic.

Un mateix contingut és susceptible de ser comunicat fent servir diversos llenguatges. Si es fa servir el llenguatge cinematogràfic, el resultat és una pel·lícula. Si es fa servir el llenguatge escrit, el resultat és un llibre. I si es fa servir el llenguatge musical, el resultat és una cançó. Les característiques pròpies de cadascun dels llenguatges fan que els seus productes siguin complementaris, significatius i no redundants entre si.

El dia 22 de novembre, el Paranimf de la Diputació de Barcelona, va acollir laXXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals 2022. Enguany, el títol d'aquesta era “Museus, conflictes i crisis humanitàries. El patrimoni com a eina de construcció massiva” i amb aquest propòsit es va convidar a ponents de primer nivell en la matèria per oferir mirades diverses i complementàries i sacsejar els assistents amb les reflexions i pròpies experiències.

Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.

El passat 24 d’agost, en el marc de la 26ena Conferència General de l’ICOM que es va celebrar a Praga (República Txeca) es va aprovar una nova definició de museu, amb una àmplia majoria, més del 92% dels vots.

La nova definició neix de la voluntat d’adaptar la missió que han d’acomplir els museus actuals per tal de fer front als reptes del segle XXI,