activisme

«Soterrem les vies» : Música per reivindicar el soterrament de les vies de L'Hospitalet

Des de l’any 2000, un seguit d’entitats de la ciutat treballen plegades a la plataforma ‘L’Hospitalet sense vies’ reivindicat el soterrament de les vies a la ciutat, un projecte aprovat però que està totalment aturat, l’Escola de Música i entitats musicals de la ciutat es van afegir l’1 de juny a la reivindicació amb accions musicals a quatre de les passarel·les que travessen les vies. 

LaCol

NOM:  LaCol. Arquitectura horitzontal i social

ENTITAT:   LaCol

WEB: www.lacol.org

PRESENTACIÓ: LaCol. Arquitectura horitzontal i social

DESCRIPCIÓ: LaCol és un col·lectiu de joves arquitectes, amb una clara voluntat de treball horitzontal, que vol posar l’arquitectura al servei de la transformació social, tot intervenint en l’entorn proper. El seu local al barri de Sants va inspirar-los el nom del col·lectiu, ja que si llegiu local a l’inrevés n’obtindreu el nom. LaCol treballa des de l’activisme i l’activitat ciutadana.

Apunts per la meva participació a Interacció

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"

Teknokultura Vol 10, No 1 (2013) Laboratorios de procomún

Monogràfic de 'Teknokultura' on s’analitzen algunes modalitats que pot adoptar procomú en àmbits com l’art, la ciència, l’activisme o la ciutat. El número s’origina en el Laboratorio del procomún de Medialab-Prado i està coordinat per Adolfo Estalella, Jara Rocha i Antonio Lafuente.

En el primer article, “Laboratorios de procomún: experimentación, recursividad y activismo” els coordinadors contextualitzen la resta d’articles que conformen el número; expliquen com s’està articulant la investigació sobre el procomú a l’estat Espanyol: “com a objecte epistèmic o domini experimental distanciat de les fórmules convencionals que el contemplaven com un bé o règim de propietat”; fan referència a una presència molt estesa del procomú en l’àmbit de la producció cultural i creativa, i destaquen que el programari lliure i la cultura digital inspiren bona part de la reflexió al voltant d’aquest concepte.

Una col col·lectiva

LaCol és un col·lectiu de joves arquitectes, amb una clara voluntat de treball horitzontal, que vol posar l’arquitectura al servei de la transformació social, tot intervenint en l’entorn proper. El seu local al barri de Sants va inspirar-los el nom del col·lectiu, ja que si llegiu local a l’inrevés n’obtindreu el nom.

LaCol treballa des de l’activisme i l’activitat ciutadana. Una de les últimes iniciatives consistí, en aquest sentit, en una sèrie d’actuacions a diferents terrats de Barcelona per tal de refer els lligams socials propis de les trobades entre els veïns, que aquests espais propiciaven. Però LaCol és coneguda, sobretot, per la seva actitud combativa a favor dels espais comuns del barri, com el Bloc 11 de Can Batlló, tot treballant amb els veïns, assessorant-los i assumint projectes des del coneixement de la realitat social del barri i de les seves necessitats. Per això LaCol és un taller d’arquitectura atípic, en què la implicació dels seus membres en el teixit social esdevé gairebé un requisit previ al treball arquitectònic que, posteriorment, se’ls pugui encarregar.

1

Veïns, una especie en perill d'extinció?

Compartir Dóna Gustet (CDG) és un procés col·lectiu que treballa, des de diferents disciplines i arts, en la recerca, difusió i intervenció per la cultura popular, lliure i de transmissió directa.

El projecte neix de la constatació que existeix una gran connexió entre les formes de fer de la cultura tradicional de transmissió oral i les noves possibilitats de producció i distribució lliures que ofereixen Internet i les noves tecnologies.

Les noves tecnologies al servei del desenvolupament cultural per fer front el "zapping cultural"...

Bernard Stiegler ens ha parlat de participació activa de la ciutadania en la creació i la difusió de la cultura des de la perspectiva dels ciutadans com a protagonistes. Per Stiegler la relació entre la cultura participativa i els fenòmens d’aficionats 'amateurs', que avarquen una amplia gamma de propostes d’activitats artístiques, des de les més emergents a les més tradicionals. L’autor considera que en els darrers deu anys l’esgotament del model cultural consumista ha donat pas a un model econòmic basat en la contribució (dels recursos oberts), on les noves tecnologies han jugat i jugaran un paper estratègic alhora de dotar d’instruments el desenvolupament cultural i social. Aquesta és la tasca que des del Institut de Recherche et d’Innovation- IRI  desenvolupen al Centre George Pompidou.

Politique du hip-hop: action publique et cultures urbaines

Aquest llibre és una aproximació a les polítiques culturals del hip-hop a escala municipal a França, des de la perspectiva dels agents vinculats. L’autor Loïc Lafargue Grangeneuve és investigador associat del l'Institut des Sciences Sociales du Politique (ENS Cachan - CNRS), la seva línia de recerca es entorn la institucionalització de la cultura popular urbana en l’àmbit de les polítiques culturals.

'Politique du hip-hop. Action publique et cultures urbaines' es centra en la interacció entre els representats del hip-hop (el rap, el slam, el hip-hop, el graffiti ...) i altres institucions públiques (les Direccions Regionals d’Assumptes Culturals de França -DRAC, els responsables de la política urbana i dels governs locals). La investigació, que està feta a partir d’entrevistes als diferents agents de Burdeos i Marsella, fa un recorregut sobre l’evolució del hip-hop paral·lelament a l’evolució de les polítiques públiques que l’han situat en el centre d’interès de les polítiques culturals d’àmbit municipal.