Interacció 2017

Quan l’empresa Hewlett-Packard estava valorant instal·lar-se a Sant Cugat, una de les preguntes que va plantejar va ser el nombre de llicenciats que era capaç de produir la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta anècdota resumeix la relació entre el món global de la ciència i la innovació i la realitat concreta i local del territori. La va explicar el Ramon Pascual, que llavors era rector de la UAB, durant la taula rodona “Ciència i cultura al territori”, que es va dur a terme en el marc del congrés Interacció17.

La darrera sessió de l'eix sobre 'el diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística' va ser la taula rodona 'Ciència i Arts', desenvolupada durant la tercera i última jornada d'Interacció17. En aquest debat van participar un total de cinc artistes que mantenen un especial vincle amb el món de la ciència, en una sessió coordinada per la física, divulgadora i ballarina Irene Lapuente.
 

Museus de ciència
Vladimir de Semir

Periodista, director del suplement de ciència de 'La Vanguardia' i fundador de l’Observatori de la Comunicació Científica (UPF).

En el segle XXI s’ha perdut el sentit de parlar d’espais per divulgar la ciència, ja ho són tots. Hem passat d’una societat de la informació en què predominava la tecnologia, fins a una societat del coneixement, en què el cervell hi té un paper més important.

Museu del Gas

Eva Buch, directora de l’àrea de Patrimoni i Formació de la Fundació Gas Natural-Fenosa.

Eva ens ofereix una visió dels museus corporatius que volen mostrar altres objectes que obres d’art. Cal explicar perquè prenen aquesta línia, diu que la ciutadania encara entén que exposin col·leccions artístiques però no ciència i tecnologia. I ens fa qüestionar-nos on comença i on acaba el concepte «art». No és artístic un cyborg? No emociona?

El desplegament de la tecnologia proporciona una nova eina que permet nous aproximacions a velles i noves pràctiques. Al seu torn, les noves possibilitats que s’obren proporcionen una nova estructura mental, un canvi de paradigma.

Diana Escobar, biòloga, museòloga i màster en Societat de la informació i el coneixement (UOC). Des de 2008 és responsable del programa Barcelona Ciència de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, al qual recentment s’ha afegit el programa d’Innovació de la Direcció d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals.

Diana ens explica breument que les activitats de ciència a l’Ajuntament de Barcelona van començar de forma sistemàtica quan Carme Prats, aleshores directora dels centres i museus de ciències de Barcelona, es van organitzar les tardors de ciències i el portal de divulgació de ciència Medciències i La Talaia.

'Perform' (Participatory Engagement with Scientific and Technological Research through Performance) és un projecte d’investigació que va néixer el novembre de 2015 amb l’objectiu de fer créixer l’interès dels joves per la ciència, la tecnologia, les matemàtiques i les enginyeries a través de les arts escèniques. Aquesta aproximació a les ciències des d’una perspectiva humanística busca trencar estereotips de gènere i fer més fàcil l’accés dels joves de col·lectius desafavorits a les carreres científiques.

Vladimir Semir | Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

Gràcies a la revolució digital, el desenvolupament de l’escenari mediàtic, a través de les múltiples opcions d’accés al coneixement i el creixement exponencial de les fonts d’informació i del volum de dades, ha convertit els comunicadors en agents socials de gran influència. No obstant això, el periodisme tradicional avui dia és gairebé obsolet, i la ruptura de la intermediació informativa entre el coneixement i el públic fa que els professionals del sector s’enfrontin a un canvi de paradigma que satisfaci les necessitats actuals de la divulgació. Però, què està passant en l’àmbit de la comunicació de la cultura científica?