Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Virtualitats de les arts en viu

Elena Polivtseva | IETM

Tots ho hem viscut a la nostra pròpia pell. Durant els mesos de pandèmia causada per la COVID-19 la cultura ens ha ajudat a mirar cap al futur incert amb una mica més d’esperança. Més concretament, les arts en viu han il·luminat les ments cansades de la gent, i si ho han pogut fer ha estat gràcies al procés de digitalització al qual s’han sotmès. Això és el que es posa de manifest a l’informe 'Live Arts in the Virtualising World' de la International network for contemporary performing arts (IETM) escrit per Elena Polivtseva.
 

Enquesta de participació i hàbits culturals. Informe i proposta d’enquesta


L’informe sobre l’enquesta té molt en compte la definició de les diverses formes de participació; les desigualtats en cultura; la perspectiva de gènere; l’àmbit digital en la participació cultural, i els motius de la no participació.
 

On són els públics? Què hi busquem els usuaris a la biblioteca municipal? Quins són els perfils dels qui anem al teatre o quins els hàbits musicals de la majoria d’habitants de la nostra vila? Tenim set de dades. És evident que necessitem tenir dades per conèixer millor el nostre entorn i poder actuar-hi en conseqüència.

Els cal un cop de mà. Museus, professionals dels museus i COVID-19

La devastadora arribada del COVID-19 ha obligat als equipaments museístics d’arreu del món a tancar les seves portes durant mesos. Aquesta forçosa aturada ha comportat un greu impacte, tant econòmic com social, però també ha fet palès un cop més la gran capacitat de reinvenció dels museus, que han reaccionat ràpid per tal d’adaptar-se a la situació, mantenir el vincle amb el públic i gestionar la seguretat i conservació de les col·leccions.

Amb la intenció d’analitzar la situació a escala global, l’ICOM i la UNESCO han publicat els informes 'Museos, profesionales de los museos y COVID-19' i 'Museums Around the World in the Face of Covid-19' respectivament.

Com viurem la música?

El silenci es va arribar a apoderar dels carrers, però també de les sales de concerts, de les nits i dels caps de setmana sense tarimes ni patis de butaques, sense pistes de ball. Va regnar una pau inusual que forçosament ens aboca a la música enllaunada i digital, però en qualsevol cas, no més viva que els codis binaris que la feien sonar a casa.

La música per fi s’està desconfinant. Sembla ser que aquest estiu que aviat comença ens promet poder gaudir-la en viu, de nou, però diferent. Quin procés de desconfinament viu la música i quines són les opcions que trobarem per gaudir dels directes l’estiu del 2020? Veiem-ne algunes opcions:

El ‘Game Over’ és lluny

Cultural Sociology

Dins el món de les pantalles perdre una vida no és el mateix que al món real. Fins que no apareix la temuda frase ‘Game Over’, hi ha esperança. Això és el que va passar el passat mes de març al CCCB: se’ls va acabar una vida, però la partida no havia arribat ni molt menys a la seva fi i es reprendrà a partir del divendres 12 de juny. Després d’una inusual aturada, el centre reobrirà les seves portes amb l’exposició “GamePlay, Cultura del Videojoc”.

Si bé a Catalunya una exposició dedicada als videojocs ens pot haver semblat una novetat, per molt que l’equipament que l’acull sigui un centre dedicat a la cultura contemporània, anys enrere els videojocs ja havien arribat a les parets dels centres culturals i museístics en altres indrets. Ho posa de manifest l’article “Lost in Translation: Video Games Becoming Cultural Heritage?” publicat per Lina Eklund, Björn Sjöblom i Patrick Prax a la revista “Cultural Sociology”.

L’Òpera del segle XXI

Get Close to Opera


Òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística. Pot ser que molts de nosaltres no hàgim concebut aquests tres conceptes escrits l’un rere l’altre fins ara. I no pas perquè considerem de manera conscient que les vinculacions entre ells siguin forassenyades sinó perquè, simplement, mai abans se’ns havia passat pel cap pensar en això. A dia d’avui, però, i gràcies a la tasca de Get Close to Opera, ara aquests conceptes es poden trobar en una mateixa frase.
 

Les sales d’òpera i els projectes basats en l’òpera poden esdevenir espais per a la innovació social, la inclusió i el diàleg intercultural.

Més mercat digital pel videojoc

Vols seguir jugant? De vegades podem seguir pitjant play al botó del comandament, d’altres per poder seguir comprem el joc en una botiga digital amb un simple clic damunt la pantalla. Cada vegada són més els videojocs que s’adquireixen directament en format digital com ens mostra aquest informe. Si ja era així l’any passat, com serà al 2020?

 

Aquesta memòria anual recull una radiografia completa del sector a l'Estat espanyol, que ha revalidat el seu lideratge entre els deu principals països del món pel que fa a volum de negoci amb una facturació de 1.479 milions d'euros, una dada que revela una lleugera baixada de l'3,3 % respecte l'any anterior, producte fonamentalment de la davallada de les vendes de maquinari. 

El sorprenent potencial d’una unió (per alguns) impensable

3r o 4t d’ESO. Classe de biologia. La meva preferida (de fet, l’única) del ram de les assignatures de ciències. “Morfologia del cervell humà” era l’últim tema que podia entrar a l’examen. Recordo haver sortit de classe pensant, “espero que preguntin la part dels hemisferis del cervell, és tan fàcil que no em cal estudiar-ho”. Davant de tota la resta de conceptes que calia comprendre i memoritzar, per mi no hi havia matisos. Havia de ser pragmàtica i simplificar: l’hemisferi esquerre, l’artístic i imaginatiu; l’hemisferi dret, el lògic i científic. I punt. A la pregunta “tu ets de lletres o de ciències” tampoc hi veia matisos. Que m’agradés la biologia no significava res, jo era de lletres fins al moll de l’os.

Las dos culturas” de C.P. Snow hi tenien res a veure? Segurament no, almenys directament. No vaig conèixer la teoria de Snow fins molts anys després. Per mi, ciències i lletres eren dos camins paral·lels, avançant al seu propi ritme i sense punts de trobada possibles. Per mi, sempre havia estat així, i no necessitava cap argument ni justificació al respecte. I en el cas de la sanitat i la cultura, exactament el mateix. Hauria estat força incongruent pensar res diferent...

L'ocupació cultural en l'àmbit públic

Perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments.

Coneixem bé quina és la situació de les persones que treballen en l’àmbit cultural? Aquest informe de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina d’Estudis i recursos Culturals (CERC), es fixa en les persones que treballen pels ajuntaments de les comarques de Barcelona, ja sigui en els serveis locals de cultura o bé contractats a través d’empreses o fundacions, associacions, cooperatives o com a autònoms.

L’informe destaca l’entorn en què es desenvolupen les activitats laborals d’aquestes persones, el seu perfil professional, la situació i les condicions de treball, així com desigualtats que es poden donar en funció del gènere, l’edat o la relació contractual amb l’ajuntament.

Les arts poden marcar la diferència


“Salut per tots els qui estimo”. Al llarg de les darreres setmanes, moltes persones han celebrat el seu aniversari a casa i han bufat les espelmes a través de pantalles, que s'han convertit en unes aliades indispensables durant la situació de confinament causada pel virus covid-19. Enmig d'aquesta nova realitat que vivim des de ja fa més de dos mesos, no sembla gens agosarat imaginar que al capdamunt de la llista de regals hi ha hagut això que sovint no valorem fins que comencem a perdre: la salut, per nosaltres i pels nostres.