Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Pla d'Acció Cultural de la Llagosta

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de la Llagosta el «Pla d'Acció Cultural» del municipi per donar resposta a la petició d'assessorament formulada pel consistori.

Aquest pla, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), és l'instrument que guiarà la vida cultural del municipi durant els propers anys. Es tracta d'un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant per als responsables polítics i tècnics, com per als agents culturals.

Els beneficis de l’educació artística i cultural

Hill Strategies Research | Arts research monitor, Volume 12, Issue 5, September 2013

L’últim numero de «Arts Research Monitor» presenta diversos informes sobre l’educació artística i cultural. S'hi inclouen dos estudis publicats als Estats Units sobre els avantatges de l’educació artística i de l’educació musical en els infants, un estudi canadenc sobre la relació entre la formació musical i les capacitats lectores, una enquesta realitzada al Quebec sobre les pràctiques culturals dels infants i com els influeixen els hàbits culturals dels seus pares i, per acabar, un informe canadenc sobre el valor en el mercat laboral dels estudis superiors.

Estrategias culturales en la renovación de las ciudades.

Aquesta obra inclou reflexions i experiències sobre el paper de la cultura en la gestió dels governs municipals i de les ciutats en el context iberoamericà. S’hi inclou casos de recuperació de cascs històrics i  la construcció de ciutadania en l’espai amb la finalitat de facilitar la convivència i enfortir el teixit social. El llibre recull onze ponències del seminari ‘Intervenciones culturales en la renovación de las ciudades’ celebrat a la ciutat de Chacao l’any 2008, que va comptar amb representants d’Argentina, Brasil, Colòmbia, Xile, Espanya, Mèxic, Perú i Veneçuela.

Piano vivent: Vine a l'òpera!

Us presentem Le Piano Vivant, una iniciativa del Festival d’Òpera del Quebec per apropar l’òpera a la gent del carrer i intentar atreure-la als seus recitals.   

See video

Com explicar Catalunya a una llebre morta

 A*DESK  |   A*MAGAZINE #105 setembre de 2013

«A l’A*DESK tenim pocs principis. I aquests pocs principis en els que creiem són molt bàsics. Creiem en la capacitat transformadora i crítica dels individus. Creiem en una cultura lliure que traspassa fronteres. I ens agrada recordar aquell lema dadaista que proposava cagar-se en colors en les banderes de tots els consolats. Més enllà dels principis, no ens agrada pecar d’un excés d’ingenuïtat. Tampoc creiem que els processos culturals estiguin al marge de les realitats socials i polítiques. Dit d’una altra manera, si la pràctica artística i cultural té algun sentit, és aconseguint treure-la del seu capficament. Un capficament que en moltes ocasions és auto-protector, que malgrat els discursos benintencionats social i políticament busca un refugi en el qual trobar bon resguard. I és un capficament que amaga complicitat amb les dinàmiques del mercat en el tardo-capitalisme i amb les polítiques que regeixen l’actual neo-conservadurisme. Per això de vegades ens dóna per voler pensar des de la cultura i l’art alguns processos polítics i socials concrets, actuals, que afecten les nostres vides de manera explícita o que podem sentir en mitjans de comunicació i davant els quals la cultura sembla emmudida.» (Editorial)

Tributación de la cultura. Beneficios fiscales al sector cultural

Us presentem aquest llibre que recull la normativa tributària estatal que afecta al sector cultural (patrimoni històric, arxius i biblioteques, audiovisual i multimèdia, llibre i edició, arts plàstiques i arts escèniques). Contempla les singularitats que la normativa tributària estatal reconeix a aquest sector i que suposen un incentiu o estímul econòmic a la cultura a través de la via fiscal. Incorpora totes les modificacions recents, en particular en l’IVA, que afecten al sector cultural.

Los bienes comunes: cultura y práctica de lo común

Documentación social, núm. 165 (abril-juny 2012)

Monogràfic de la revista «Documentación social» dedicat a analitzar els anomenats béns comuns, commons o procomú. Un concepte que, com ens assenyala el coordinador d’aquest número, Imanol Zubero, en l’article “De los ‘comunales’ a los ‘commons’: la peripecia teórica de una práctica ancestral cargada de futuro”, fa referència a una pràctica tradicional estesa per tot el planeta, que han renovat i reforçat en els últims anys tant els moviments antiglobalització, a través de la seva lluita contra la mercantilització del món, com els col·lectius que reivindiquen el coneixement i la cultura lliure.

Dossier - Cultura en temps de crisi

Josep Pujol, Alfons Martinell, Josep Pastells, Jordi Camps, Íngrid Pujol | Revista de Girona, núm. 272 (maig-juny 2012)

Aquest dossier pretén mostrar un ventall de possibilitats de supervivència de certes iniciatives culturals, ara i aquí, sense que hi aparegui excessives vegades la paraula crisi. Obre el dossier Alfons Martinell amb la contribució 'Crisi, gestió cultural i coneixement', en què ens recorda el valor de la cultura no només com a bé bàsic sinó també com a inversió necessària per part de l’administració, una inversió que ens ha de retornar amb escreix.

Sin transparencia no hay mecenazgo

Javier Martín Cavanna, Esther Barrio | Compromiso Empresarial. Núm. 44 Enero-Febrero 2013

 Podeu consultar íntegrament en línia tots els articles:

Voluntariado cultural: ¿Participación ciudadana o ninguneo profesional y arrinconamiento de la cultura?

David Ruiz | Economía i cultura

En estos tiempos de recesión, agudización de la crisis económica y cambio de sistema social, en su más amplio sentido, se ha convertido en recurrente un aviso a navegantes que circula desde ciertos poderes públicos. De una manera explícita o no, se lanzan globos sonda que postulan acudir al voluntariado cultural para la realización de actividades profesionales en este ámbito en tanto que la ausencia de recursos económicos incide en la ausencia de profesionales. Se pide la participación ciudadana voluntaria para la ejecución de programas y actividades culturales, incluso para la gestión de espacios públicos (bibliotecas, por ejemplo), saltándose a la torera, no sólo la figura del gestor cultural (público o privado), sino también el marco legal del voluntariado