Apunts

Un horitzó cultural global pel 2030


  
Aquest text captura un moment en què la cultura entra amb força en l’agenda global del desenvolupament. L’informe de la Unesco proposa un marc ambiciós que connecta governança, drets i sostenibilitat a escala mundial. Rellegir-lo avui permet observar amb més distància el recorregut d’aquest horitzó: fins a quin punt ha orientat realment les polítiques culturals i fins a quin punt ha quedat com a marc compartit que no sempre es tradueix en pràctica. És en aquesta distància entre escala global i acció local on el text continua interpel·lant. (n. de l'e., 2026)
  

  
Una reflexió sobre com les polítiques culturals han d’incorporar objectius globals de diversitat, governança i sostenibilitat per afrontar els reptes del futur.
  

L’arxiu com a infraestructura de govern


  
Els arxius municipals sovint es perceben com a estructures tècniques, allunyades del debat cultural. Aquest reglament obliga a desplaçar aquesta mirada: l’arxiu no és només un dipòsit, sinó una peça clau en la governança pública. La manera com es gestionen els documents municipals determina, en gran part, la transparència, l’accés a la informació i la relació entre administració i ciutadania.
  

Finançament, fiscalitat i límits del model cultural


  
L’informe del CoNCA 2017 situa el debat cultural en un terreny menys visible però decisiu: el del finançament i la seva arquitectura. Més enllà de les xifres, el document interroga el model i posa en evidència les seves tensions encara no resoltes.
  

Cultura i capitalisme cognitiu


  
El concepte de “capitalisme cognitiu” s’ha incorporat amb força al discurs cultural, sovint com a marc explicatiu de la centralitat de la creativitat i el coneixement. Aquest article de Ramón Zallo en proposa una lectura menys celebratòria: la cultura no només guanya centralitat, també queda sotmesa a noves formes d’explotació, precarització i captura del valor. El desplaçament no és només econòmic, és també polític i institucional.
  

Quan l’impacte es concreta: el cas de Torelló


  
Mesurar la cultura sovint queda en el terreny de les intencions. L’estudi del Carnaval de Terra Endins de Torelló desplaça aquesta abstracció: posa una metodologia a prova i mostra què passa quan intentem capturar, de manera sistemàtica, els efectes reals d’un esdeveniment cultural en un municipi.
  

Revisió Pla d'Acció Cultural. Ajuntament de Malgrat de Mar


  
La revisió del Pla d’Acció Cultural de Malgrat de Mar no només actualitza dades. Mostra el desplaçament d’una política cultural centrada en l’oferta cap a una altra que depèn cada cop més del teixit social i de la capacitat de governança compartida.  
  

Planificar per no construir elefants blancs


  
La proliferació d’equipaments culturals sobredimensionats o infrautilitzats no és un fenomen anecdòtic, sinó una deriva estructural de la política cultural local quan es desconnecta de criteris de necessitat, viabilitat i valor públic. El concepte d’“elefant blanc” designa precisament aquestes infraestructures que, malgrat l’elevada inversió que han requerit, acaben generant més càrregues que beneficis, especialment per a les administracions públiques que les impulsen.
  

Polítiques culturals en reconfiguració: entre fragilitat i recomposició territorial


  
L’editorial de Jean-Pierre Saez situa la cultura en un moment de transició que no es presenta com una ruptura clara sinó com una acumulació de tensions no resoltes. El context polític francès actual, marcat per un canvi de govern i per una reforma territorial en curs, actua com a escenari on aquestes tensions es fan visibles. La cultura hi apareix com un camp especialment revelador: es demana transformació, però no hi ha acord sobre què s’ha de transformar ni sobre quins equilibris s’han de preservar.
  

Polítiques culturals i la fragilitat de la seva legitimitat


  
Aquest capítol parteix d’una afirmació que travessa tot la reflexió: la política cultural és un objecte inestable dins del camp de les polítiques públiques, obligat a justificar-se de manera constant. A diferència d’altres àmbits com l’educació o la salut, la seva legitimitat no està plenament consolidada, i això es tradueix en una tensió estructural entre dues lògiques que han orientat històricament la seva acció: la cultura com a dret i la cultura com a sector.