Revisió Pla d'Acció Cultural. Ajuntament de Malgrat de Mar
La revisió del Pla d’Acció Cultural de Malgrat de Mar no només actualitza dades. Mostra el desplaçament d’una política cultural centrada en l’oferta cap a una altra que depèn cada cop més del teixit social i de la capacitat de governança compartida.
El document parteix d’un marc conegut. Els plans d’acció cultural es defineixen com a instruments per ordenar la política cultural local a partir de diagnosi, participació i proposta estratègica. Aquesta estructura es manté, però el contingut evidencia canvis més profunds en el sistema cultural del municipi.
El primer element rellevant és el context. Malgrat de Mar ha frenat el seu creixement demogràfic i presenta un envelliment progressiu, alhora que manté una forta estacionalitat vinculada al turisme. Aquestes dinàmiques no són neutres. Condicionen els públics, els ritmes culturals i la mateixa funció de la cultura en el municipi.
En aquest marc, el sistema cultural es construeix sobre un co-lideratge entre administració i entitats. L’activitat cultural continua depenent en gran mesura del teixit associatiu, que no només programa sinó que sosté espais, festes i iniciatives. Aquest paper central conviu amb una administració amb recursos limitats i una estructura tècnica reduïda, que dificulta impulsar noves línies de treball de manera sostinguda.
El balanç pressupostari és significatiu. Després d’un moment d’inversió elevada, el pes de la cultura dins el pressupost municipal es redueix i es manté per sota de la mitjana de municipis similars. Això obliga a prioritzar i reforça encara més la dependència del teixit cultural local.
Malgrat aquestes limitacions, el document identifica dinàmiques positives. Hi ha una revitalització de la cultura popular i festiva, amb noves iniciatives que activen la participació i generen identitat compartida. El patrimoni, abans percebut com a absent, es reconstrueix com un recurs cultural i turístic, amb projectes que combinen recerca, divulgació i ús social.
Ara bé, el mateix document assenyala desequilibris. La difusió artística professional és feble i la programació depèn en excés de l’àmbit amateur. L’oferta cultural es concentra sovint en el calendari festiu, mentre que la continuïtat i la diversitat de propostes es mantenen com una assignatura pendent.
Els equipaments i serveis culturals també reflecteixen aquesta tensió. Tot i disposar d’espais i activitat, manca una articulació clara que els converteixi en un sistema coherent. La biblioteca emergeix com un dels pocs serveis amb estabilitat i capacitat de generar activitat regular i transversal.
En aquest context, la governança apareix com el concepte clau. El Pla insisteix en la necessitat de construir espais de coordinació real entre administració, entitats i ciutadania. No es tracta només de participar, sinó de corresponsabilitzar-se en la definició i sosteniment de la política cultural.
El que deixa entreveure la revisió és una qüestió de fons. Quan els recursos són limitats, la cultura es desplaça cap a formes més distribuïdes i col·laboratives. Això pot ser una oportunitat, sempre que no es converteixi en una externalització implícita de la responsabilitat pública.
Malgrat de Mar no parteix d’un buit. Té teixit, activitat i espais. El repte és convertir aquesta suma d’elements en una política cultural amb direcció, capacitat d’articulació i mirada de futur.
- blog de Interacció
- 2800 lectures




