Apunts

  
Els museus i els centres de ciència sovint es presenten com espais oberts a tothom. Les exposicions interactives i les activitats educatives semblen oferir una invitació universal a descobrir i experimentar. Però aquesta imatge d’accessibilitat pot amagar desigualtats més profundes.

Aquest article posa en qüestió aquesta idea i mostra que molts públics queden exclosos dels espais de ciència abans fins i tot d’arribar-hi. Factors com el cost de l’entrada, la localització dels equipaments o l’interès previ per la ciència condicionen qui visita aquests centres. També hi intervenen mecanismes menys visibles, com determinades formes de mediació o de disseny de les exposicions que afavoreixen uns tipus de visitant i en dificulten d’altres. 

  
L’article d’Antoni Ramon Graells i Guillem Aloy Bibiloni analitza dos projectes singulars situats als límits físics i simbòlics de la ciutat: la Cartoucherie de Vincennes, a París, i la proposta de «Ciutat del Teatre» de Montjuïc, a Barcelona. A través de la comparació entre ambdós casos, els autors mostren com les arts escèniques han buscat sovint espais perifèrics per desenvolupar formes alternatives de creació, producció i relació amb la ciutadania.

Joaquim Rius Ulldemolins i Gil-Manuel Hernàndez (coord.) | Arxius de Ciències Socials Nº33 (desembre 2015). Universitat de València.

El propòsit d’aquest monogràfic és estudiar la gènesi i el desenvolupament dels anomenats "elefants blans" en política cultural, és a dir, les infraestructures que tenen un cost de manutenció més gran que els beneficis que aporten, aquelles grans construccions o esdeveniments que han centrat l’acció pública de la cultura en una llarga etapa des de finals dels noranta fins a finals dels dos mil i que, avui, són el símbol d’una època de malbaratament amb greus problemes de finançament i de gestió de continguts.

  
L’informe del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals de 2015 permet llegir amb força claredat l’estat d’un dels pilars menys visibles de les polítiques culturals locals: la programació estable als equipaments municipals. Més enllà de les xifres, el document dibuixa un sistema que es recupera després d’anys de contracció, alhora que evidencia les seves tensions estructurals.