Apunts

Els casals cívics i comunitaris com a infraestructures socials


  
  

Els casals cívics i comunitaris poden contribuir a reduir l'aïllament, reforçar les relacions socials i ampliar la participació en la vida col·lectiva. L'estudi Els casals cívics i comunitaris: infraestructures socials contra la vulnerabilitat urbana analitza en quines condicions aquests equipaments poden desenvolupar aquesta funció i identifica els principals reptes de la xarxa de la Generalitat de Catalunya.
  

Preparar la lectura. On passa avui la cultura?


  
Durant molts anys hem observat la cultura principalment a través dels equipaments que la feien possible. Avui aquests equipaments continuen essent imprescindibles, però ja no expliquen per si sols on es produeix el valor cultural. La pregunta no és només on passa la cultura, sinó quines relacions fan possible que passi.
  

#Som311. El pols cultural dels municipis de Barcelona


  
  

Els espais culturals, entre els usos i les decisions

#Som311 · Setembre de 2026

Un pou de glaç que es deteriora, unes butaques que passen d’un teatre a dos casinos, quatre equipaments que obren a debat els seus usos. Les notícies de setembre permeten seguir com els municipis i les entitats conserven, distribueixen i comparteixen recursos culturals.

El que només es veu amb el temps


  

 
Què podem arribar a veure quan mantenim una mateixa observació al llarg dels anys? La lectura conjunta dels nou informes del Cercle de Comparació Intermunicipal d’Espais Escènics corresponents al període 2016–2024 mostra el valor d’una sèrie continuada, però també els seus límits. Les dades permeten detectar que alguna cosa ha canviat. Entendre què significa aquest canvi exigeix context, interpretació i una conversa professional capaç de sostenir-se en el temps.

La ciutat cultural que ja existeix


  
  
Què apareix al mapa quan busquem els espais de la cultura? La conferència de Chema Segovia, «El espacio de la cultura en la ciudad: una aproximación histórica», és una lectura audiovisual per a Interacció 26. El seu recorregut històric ajuda a examinar qui decideix què compta com a infraestructura cultural i quins espais queden fora de les polítiques públiques.
  

Preparar la lectura. Qui pot habitar la cultura?


  
Garantir l'accés continua essent una condició imprescindible de les polítiques culturals. La pregunta que proposa aquesta sessió d'Interacció'26 n'obre una altra: què fa que algunes institucions culturals arribin a sostenir relacions que perduren, mentre que d'altres continuen essent espais als quals només s'hi acudeix de manera ocasional?
  

Lectures per a l’acció cultural local. Què poden fer els equipaments culturals davant la calor?


  
  
Lectura  «Un 71% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 39% de llars amb ingressos baixos»

Autora  Elena Parreño   Data  9 de juliol de 2026

Font  Parreño, E. (2026, 9 de juliol). Un 71% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 39% de llars amb ingressos baixos. Crític. https://www.elcritic.cat/noticies/un-711-dhabitatges-de-renda-alta-te-aire-condicionat-enfront-un-388-de-llars-amb-ingressos-baixos-275372
  

Preparar la lectura. Quan l'espai esdevé cultura


  

Hem après a observar molt bé allò que passa dins dels equipaments. Potser encara ens costa observar allò que aquests equipaments fan possible.

Quan pensem en els espais de la cultura, el primer que acostuma a aparèixer són els equipaments. Però els espais culturals no s'esgoten en la seva arquitectura ni en els serveis que ofereixen. També es defineixen per les relacions, les pràctiques i les possibilitats que fan emergir.

Els equipaments que canvien sense desaparèixer


  
Aquest article sorgeix de la lectura de Flexibilidad, permanencia y cambio en arquitectura (Tárrago Mingo i Pérez-Herreras, 2025), una reflexió sobre les relacions entre transformació, permanència i interpretació en arquitectura que permet obrir noves preguntes al voltant dels equipaments culturals contemporanis.

Com canvia la legitimitat de les institucions culturals


  
L'últim informe de la Comissió Europea sobre biblioteques públiques pot llegir-se com un indici d'una transformació en la manera de justificar el valor de les institucions culturals. No tant perquè redefineixi les funcions de les biblioteques, sinó perquè amplia la manera d'explicar per què són necessàries.